ArtXiu peRsonA L d'emi talens Dietaris Novel.les Relats Poemaris Aforismes Fotografia |
Lectures Veus: Andreu Sotorra ...'Un enemic del poble' té alguns moments remarcables que el mateix programa de l'obra al Romea destaca en una tria compartida: "La majoria tarda anys, segles, a tenir raó! Em rebel.lo contra la idea segons la qual la majoria sempre té raó". "Lluitem per la veritat i per això estem sols. I això ens fa forts... I els forts han d'aprendre a estar sols." "Un partit és com una tritutadora de carn... Entren caps lúcids, caps desmanegats, caps rodons, caps quadrats... ¿i què en surt? Salsitxes!"... ( CLIP DE TEATRE 13 novembre 2003, http://www.andreusotorra.com/teatre/clipdeteatre/romea.html ) "La filla del ral.li" d'Andreu Sotorra ....L'única obertura que el pis tenia al carreró del raval d'Orlanda on vivíem, tampoc no era gaire generosa en consonància amb l'estretor de la casa. Era una finestra de no gaire més de mig metre d'ample per un metre d'alçada, amb una persiana enrotllable de canya verda, pelada per la humitat, i amb uns finestrons de balda, que havíem de reforçar amb draps perquè a l'època dels vents, no es filtrés l'aire pels vidres... (pg 13) ... Ah, però entrar a la France, si no era només per la verema, ja era més difícil! Arribar a París ja era tot un èxit! Ni que els senegalesos con jo parléssim francés com ells. És molt primmirada aquella gent, i de seguida t'agafen de mal ull, si no els caus bé. Però la costa europea del Mediterrani, deu anys enrera, tal com deia la mare, "es feien els ulls grossos", i els africans es fonien amb els immigrants del país, que havien començat a deixar d'anar d'un costat a l'altre per trobar un lloc fix on establir-se.... (pg 37) .... Mentre passava tot allò, la finca de la Protectora d'Animals va començar el seu procés de desmantellament. Finalment s'havia sabut que els propietaris l'havien venuda a uns promotors de camps de golf que s'havien enamorat dels jardins i els espais oberts per on havien sobreviscut una temporada cadells d'elefant, de tigre, de leó, paons, ximpanzés, aus exòtiques, girafes, rinoceronts, cérvols, daines, porcs senglars, gats mesquers i esquirols, entre moltes altres espècies que havien acabat formant un autèntic zoo en la llibertat. (pg 135/136). © Andreu Sotorra, La filla del ral.li, 1995. Edt. La Galera, 2001 Castell de nines ... Aquella va ser la seva revolta personal i d'home de món. Revolta de liberal fins al moll de l'os. I, assegut dalt, fumant un havà darrer l'altre, va esperar que vinguessin. Que vingués qui fos. Que vinguessin els uns. I que vinguessin els altres. Perquè l'Indiot, encara jove, trenta-vuit- anys, elegant i, sobretot, senyor, no tenia por dels uns ni dels altres. Quan hi van arribar, els primers el van afusellar dalt mateix del merlet del campanar..... Els uns el van afusellar per monàrquic, liberal,, rosegalatars, cacic, home de negocis i exnovaiorquès adineart. Per tot alhora. Els altres van fer tard i el van trobar mort, aferrat al pal dels esquinçalls del drap blanc. Diu que el vetllaven ja els primers corbs. I els ocellos negres havien començat pel drap de pau com si fessin el vermut de guerra. El van incinerar en un foc de camp. Devia ser una nit serena i càlida, al front. El van encendre dins el clos del petit cementiri del Castell de Nines, a recer de l'aiguabarreig de les dues rieres que serpentejaven a banda i banda del poble , envoltant-lo com unes tenalles. El van cremar per taverner, republicanot, jugador, poc monàrquic, massa liberal, gens rosegaaltars, cacic de tothom, home de negocis i, és clar!, exnovaiorquès adinerat. Per tot alhora. (pgs 14/15) © Andreu Sotorra, "Castell de nines",1995. Edt. La Galera, 2001
|
|