T.S. Eliot
Un poble que no estima els seus poetes
és un poble condemnat a la derrota
T.S. Eliot
Dimecres de cendra
I
........... ..........
Ja no m’empenyo en l’afany de tals coses
(Per què la vella àliga hauria d’estendre les ales?)
Per què lamentar
El poder esvanit del reialme habitual?
Com que no espero conèixer mai
La insegura glòria de l’hora positiva
Com que crec que no
Com que sé que no he de conèixer
L’únic veritable poder transitori
Com que no puc beure
Allà on floreixen els arbres i brollen les deus, car
res no torna a ser
Com que sé que el temps és sempre el temps
I el lloc és sempre i només el lloc
I el que és real ho és només per un moment
I només en un sol lloc
M’alegro que les coses siguin com són i
............................. ....................................
D’allò que és un fet, perquè no es repeteixi
Tant de bo el judici no sigui massa sever amb
nosaltres
Com que aquestes ales ja incapaces de volar
No són sinó aspes per a batre l’aire
L’aire que ara és tan tènue i sec
....................................
V
Si la paraula perduda és perduda, si la paraula
gastada és gastada
si la paraula no oïda, no dita
resta no dita, no oïda;
muda és la paraula no dita, la Paraula no oïda,
la Paraula sense paraula, la Paraula en
el món i per al món;
i la llum va resplendir enmig de les tenebres i
contra la Paraula el món inquiet continuava girant
al voltant del centre de la Paraula muda.
poble meu, què t’he fet.
¿On es trobarà la paraula, on ressonarà
La paraula? No pas aquí, que no hi ha prou silenci
Ni en el mar ni a les illes, tampoc
A la terra ferma, al desert o al país de les pluges,
Per aquells que caminen enmig de les tenebres
Tant de dia com de nit
No és pas aquest el moment oportú ni el lloc
propici
...................................... ..............................................
Aquells que es troben descomposts davant
l’alternativa entre estació,
temps i temps, entre
Hora i hora, paraula i paraula, poder i poder,
aquells que esperen
Enmig de les tenebres? ¿Pregarà la velada germana
Pels infants que es queden parats davant la porta
I no volen anar-se’n i no saben pregar:
Pregueu per aquells que han escollit i es
resisteixen?
Poble meu, què t’he fet.
..................... .................
© T. S. Eliot Dimecres de Cendra, Ed. 62, 1977)
"Un cant per Simeó" (fragments):
.............
"Abans que no arribi el temps de les sogues i dels
assots i dels planys
Concediu-nos la vostra pau.
Abans de les estacions de la muntanya de la
desolació,
© T. S. Eliot Dimecres de Cendra, Ed. 62, 1977)
http://www.lit.kobe-u.ac.jp/~hishika/eliot.htm
http://www.theotherpages.org/poems/eliot01.html
(pàgina creada el dimecres de Cendra de 2003)
