Ressol llunar
306.
Cràters de llum -ressol llunar
el romanent del somni-
entrar al laberint només per sortir:
no són les mans, els peus o els ulls
sinó cor
, l’aire i la llum, els sentits,no ens guien fils ni ales, tampoc noms,
sols el sòl dels somnis, sol d'innocència.
Sempre estàs on sóc, punt determinat,
aire temut, principi de tota idea, bategant.
Eliminar tota necessitat per fer lloc
a la lleugeresa de l’instant, donar foc
al fred bromós que ens interposa,
obrir clarianes de llum on les serps nien,
dolçor d’aspra entelèquia, resol amor. 14. 4. 01
Escumegen blanc els cirerers
sargeix de perfum la llum
s’envidren els sarments
flors de neu sabonosa.
Teranyines de llum silent,
pedra sobre pedra el cor
es fa d’aire líquid el pensament
corfoll de llum el tel blau, lluny.
Els pètals rosseguen els ulls
els estams pessigollegen la pell
com un camí inquiet que fan els peus
quan escoltem el zumzeig del desenllaç.
És el punt exacte quan l’alosa
obri el matí persistent
un avís de llum, una convocatòria.
El diminut pensament
dins la cel·lofana del refilet
emet un somrís i t’insisteix.
....
..... .......
......
En algun moment m’haig de mirar
per mirar-te, per saber com l’escoltes
com et commou els ulls aquest perfum.
Llençol de llums til.lilant
he vist aquella teranyina de llums
tremolant com brases fuents
he vist, ho jure, infant, corpresa,
les nits d’estiu, el calor feia estremir el cel
esquitxat d’estrelles de totes les mides
rabent es desbarataven en atapeïda celístia
feta ulls, barbeta amunt, boca oberta, badant,
es bellugava punyent a les nines tanta llum.
He vist, qui no veu, qui no ha vist això
no pot afigurar, ni descriure aquell incendi.
Declare, denuncie aquest robatori lesiu.
Han furtat íntegres les lluminàries
a les meues criatures, a les teues,
un delicte encara reversible,
lladres de llum, d’aigua, de vida,
diversitat exquisida, sostreta.
Han de retornar un per un
cada estel, cada bri d’herba,
cada somrís, cada rialla.
He vist tanta llum estesa, escampada
trencant com escuma de llum el mar negre
que no sabria dir qui i què tremolava.
© Emília V. Talens. Prohibida la reproducció sense permís de l'autora.