Paraules
Subratllats de retalls de premsa
…….Schiller
ho deia en vers: "Cada u, tot sol, és passablement intel.ligent i raonable;
reunits, no formen altra cosa que un sol imbècil". I Le Bon diu:
"El que s'acumula en una multitud no és el talent, sinó l'estupidesa"…
….Per obligació, no serien multitud. Ho són perquè troben en la multitud un plaer, un sentiment d'autoafirmació dins de la societat…..
JOSEP MARIA ESPINÀS (Dijous, 8 de gener de 2004 de El Periódico)
………….
El regal és un do i no un intercanvi de mercaderies. Ara bé, el do gratuït ha
desaparegut del mapa. ¡Si fins i tot els nens sospiten d'algú que els dóna
alguna cosa perquè sí! La gratuïtat pertany al capítol de la beneficència i
té una innegable aroma d'humiliació….
………… només cal comparar-nos amb Sòcrates: per ell hi havia una cosa que no tenia preu i aquesta era la cosa més preada: l'aprenentatge del saber i de la virtut. Ara, no obstant, valorem les escoles cares, però no la saviesa que algú ens dóna gratis.
No hi ha ningú que necessiti tant el regal com aquest ésser civilitzat que és incapaç de regalar res gratuïtament. Quan algú que té de tot sàpiga valorar uns versos escrits per a ell, senyal que és capaç de donar alguna cosa més que part del seu compte corrent. Però el regal en qüestió no el subministren els grans magatzems, sinó una cultura de la gratuïtat que s'ensenya en escoles sense registre oficial.
REYES Mate (Professor d'Investigació del CSIC. Dimarts, 31 de desembre de 2003 de El Periódico)
……cada
vegada que el poder polític es passa de poder i es queda curt de política.
Antígona s'enfronta a Creont, el rei de la ciutat,…………….. I d'aquest
enfrontament en què s'hi juga la vida sorgeix la disjuntiva entre la legalitat
i la injustícia……….
…………Quan la legalitat ja no és sinònim de justícia és senyal que alguna cosa falla en la nostra societat. És llavors quan Antígona ressuscita, i val la pena escoltar-la…………
…………….Tots aquells lluitadors que van pagar amb la seva llibertat, el seu dolor i la seva vida el trànsit cap a la democràcia es van haver de plantejar el dubte d'Antígona……
(JOAN BARRIL. Dimarts, 2 de desembre de 2003 de El Periódico)
.......¿Per
on començar? Epictet va sentenciar: "Només els educats són
lliures". I Nietzsche hi va afegir: "La llibertat és, primer,
pa per a qui té fam". És a dir, escola i rebost. Educació: la despesa
militar de només cinc dies podria cobrir l'actual dèficit mundial
d'escolaritat bàsica. Pa: cada dia moren 100.000 persones de fam, de les quals
35.000 són nens. Amb un fons anual de 50.000 milions de dòlars es podria
eradicar la fam del planeta. Tot això no és més que cèntims per a la
monstruosa i creixent factura bèl.lica...
…………. És urgent arribar a un pacte mundial per controlar democràticament l'obscè domini dels intercanvis financers i dels fluxos comercials, monopoli indecent de la insolidaritat.
En suma, s'ha de donar prioritat als objectius d'educació, salut i treball per a tot el gènere humà, dones i homes de la fràgil ciutat planetària i dels seus vulnerables cadells. Aquesta és l'única guerra: contra la pobresa i la injustícia. Les seves armes són de construcció massiva: realisme idealista, internacionalisme planetari i generalització dels drets humans. Un altre món és possible, però és en aquest.
(FABRICIO Caivano,Periodista. 13 de març de 2003 de El Periódico)
………..I
hem de revelar-nos amb causa contra l'ostracisme en el qual subsisteixen tants
pintors, escultors, científics, escriptors, el món sencer de la nostra saviesa.
I hem de proclamar, sense por, que és en ells, en els nostres governants, en
els quals cau tot el pes de la seva irresponsabilitat. Ja n'hi ha prou de
victimisme i ploricons. Estem en plena guerra lingüística i en una orgullosa
resistència.
(Carmen Alcalde. Periodista i escriptora. Diari AVUI 31/05/03)
…….El
fet irreversible que avui, potser gràcies al feminisme, tants homes hagin estat
capaços de redreçar els seus comportaments, que hagin dissentit dels seus rols
adquirits i que siguin prou valents per enfrontar-se als seus col·legues de
gènere testosterònics és una irreversible esperança, tan transcendent com ho
va ser al seu moment la rebel·lió contra l'esclavitud.
Carmen Alcalde. Periodista i escriptora. Diari AVUI 15/02/03
El
clima de Nueva York. JULIO CAMBA - 29/12/2003 LAVANGUARDIA
Nueva York es una ciudad sin clima. Tiene calefacción y frigorificación, pero no tiene clima. Toda la temperatura de Nueva York es importada…..
………….. Los neoyorquinos creen que, con tener un radiador echando chispas en cada habitación y un frigorífico en cada cocina, ya no hay problemas para ellos; pero, en fin, la calefacción central no tiene todavía categoría de clima, y el frío industrial tampoco, y Nueva York necesita un clima propio con la mayor urgencia. No un clima doméstico, sino un clima de calle. No un clima casero, sino un clima general.
Julio Camba "La ciudad automática" (Espasa Calpe)
Aquest món no m'agrada. Hi ha un altre cantó cap a on girar el cap?.....
(Miquel de Palol. Escriptor. Diari AVUI dimarts, 12 d'agost del 2003)