Miquel Marti i Pol
Codi de vent. La clara
diversitat suscita
focs impensats.
Pels límits
de mi mateix avanço.
Pedres, senyals; la ruta
descriu corbes futures.
Molt lentament oscil.len
veles llunyanes.
Tota
la immensitat es pobla
de la meva mirada.
(de "L'Hoste insólit")
Deixa'm no dir-te el que hem perdut. Ho saps
tan bé com jo, i prou que ho repeteixen
tot de corcs, insistents i temeraris,
només que paris un xic les orelles.
Sí que vull dir-te, en canvi, el que hem guanyat:
un pam de món, concret i destriable,
i un vidre de colors per a contemplar-lo.
Tanca els ulls i el veuràs com jo el veig ara.
(de "L'Hoste insólit")
© "L'hoste insòlit" de Miquel Martí i Pol.
(Col. Óssa Menor. Edicions Proa, març 2000)
PAISATGE ENCÈS
Talla l'aire de vidre el diamant
de la teva mirada.
Tot és breu
darrera la cortina que em separa
de la tarda que mor enmig d'un gran
silenci.
Quan tornem a veure'ns, tota
la quietud serà paisatge encès,
reducte de designis i esperances.
(de "Els bells camins")
© "Els bells camins" de M. Martí i Pol ( Edicions 62. Col. El Cangur Poesia, 1997)
+ :
"Molt més auster..." (fragment):
"La veritable mort és desertar."
"A trenc de pell..." (fragment):
"En cada mot m’hi jugo l’existència."
+ Enllaços:
http://www.mallorcaweb.com/Mag-Teatre/martipol/fragments.html
http://www.geocities.com/athens/parthenon/1467/marti.html