ArtXiu peRsonA L d'emi talens Dietaris Novel.les Relats Poemaris Aforismes Fotografia |
|
Lectures
Arturo Uslar Pietri
El Poder de la
Palabra Diccionari per a ociosos de Joan Fuster ....... Amb el Codi Penal a la mà, sigui quina sigui l’edició que manegi, promulgat ací o allà, un fiscal no podria lícitament demanar la condemna d’un Eichmann. d’uns Oberg i Knochen. Els Codis Penals estan fabricats «contra» una altra casta de gent. En la nostra despistada ingenuïtat, creiem que un Codi Penal té per missió preservar la justícia —o amb majúscula: la Justícia— mitjançant un sistema repressiu matisadament escalonat. Creiem, [91] perquè ens ho fan creure, que les figures de delicte catalogades en aquest Cos legal són el repertori complet de les conductes que atempten contra el Dret natural: a l’entelèquia dita Dret natural. Però els Codis no registren les probables brutalitats dels Eichmann, o dels Oberg i etcètera. Els responsables de les cambres de gas de Majdanek, dels camps d’Auschwitz i de Buchenwald, no entren en els càlculs d’un legislador corrent. No val a dir que no «podien» entrar en els càlculs d’un legislador del passat: demà que hagués de confeccionar-se un nou Codi Penal en un país afeccionat a les codificacions, tampoc no inclouria en els seus articles les obscenes perpetracions dels «criminals de guerra». Quan un legislador «pensa» un Codi Penal, quan el ciutadà reconeix al Codi Penal un prestigi de salvaguarda policial, legislador i ciutadà miren de centrar-hi una altra espècie de preocupacions. Es tracta de procurar que el Codi Penal sigui militant i solidari amb els altres «codis»: el Codi Civil, la LleiHipotecària, el Codi de Comerç. Transcric els títols segons la terminologia de les nostres latituds: crec que em faig entendre. (pg 39) ZERO ¿Qui, sinó un home de fantasia fora mida, seria capaç d’imaginar la idea de zero? Dic imaginar una idea. Evidentment, cal molta febre intel·lectual per a arribar-hi. Això, només ho fan els matemàtics. ¿El zero —la nul·litat—, el no-res? Ens burlem dels filòsofs, però mira que els matemàtics! (87) ©Joan Fuster i Ortells, 1964. 1978. Edicions 62, març de 1993.
|
|