lectures
EL COMENTARI
La façana
del veí, ben blanca
Ignasi Aragay (llegir notícia sencera)
.......
En fi, la cultura popular no és la més popular de les cultures.
Una bona oportunitat per repescar els nostres clàssics contemporanis
L'Any dels Lectors
Marta Pessarrodona
Un amic meu fa uns dies em va enviar una curiosa notícia apareguda en un diari francès. Intentant sintetitzar-ho, l'anècdota al diari del cas era que una persona havia enviat a vint maisons d'édition -que es corresponen a les nostres editorials- el suposat manuscrit de la versió francesa de Mrs Dalloway, de Virginia Woolf, en vistes a la seva publicació. Totes i cadascuna d'aquelles editorials l'havien refusada, fins i tot Stock, l'editorial que té al seu catàleg la major part de les versions franceses de les obres de Woolf, des del 1929! Naturalment, el bromista (o vés a saber si és una persona molt seriosa) havia canviat el títol i el nom de l'autora. ........
...... Per altra banda, hi ha una altra persona, i molt notable, que fa uns anys va fer encara més subtilment la mateixa facècia que l'escriptor francès de l'anècdota inicial. Em refereixo a Doris Lessing.
........ Passats uns
anys, quan Lessing va confessar que Jane Somers era ella, naturalment li van preguntar la raó de l'emmascarament sota el pseudònim
(femení, però, no se li va acudir Victor Britain, per exemple: la carcúndia victoriana feia anys que era enterrada) per a aquelles dues
novel·les. Si ho recordo bé, va donar tres raons: palesar la inèrcia del món editorial, que repercuteix en les dificultats dels autors
novells, perquè els editors volen anar i van sempre sobre segur; palesar la mandra dels crítics
literaris, que segueixen el camí promocional que els indiquen els editors; i, també, palesar la poca iniciativa dels
lectors, que, generalment, segueixen els dos primers, sense perdre ni un minut per agafar un llibre en una
llibreria, fullejar-lo i decidir que, encara que no n'han llegit o escoltat cap
opinió, el compren i el llegeixen. Chapeau, és clar, una vegada més a Doris
Lessing, per cert Premi Internacional Catalunya, cosa que ens honora més a nosaltres que no pas a ella, aclamada pel món mundial des de fa
anys.
Per tant, estimats lectors, hipòcrites baudelairians com jo o no, aquest és el nostre
any. Un any que ens pot fer reclamar exemplars singulars dels nostres clàssics
contemporanis, per exemple. (¿Ha provat algú de comprar recentment Un film, de Caterina
Albert, per exemple?) Un any que, si ens abelleix, el podem emprendre llegint
narracions, a part de novel·les o poesia o assaig, per més que els editors potents s'entestin a dir que no publiquen narracions perquè no es
venen! Sota aquest criteri, Jorge Luis Borges seria un autor encara no publicat, per no parlar de part de l'obra de l'esmentada i gran
Caterina, o de Rodoreda, passant per Ruyra. Sortosament no és així i per alguna raó som a l'Any dels
Lectors, encara que li donem un altre títol. Diari AVUI (16.03.04)
Marta Pessarrodona. Escriptora i traductora
Llegir
notícia sencera
Cinema
http://www.mgm.com/ua/hotelrwanda/main.html
Sense
Paraules 
Imprescindible document humà contra l'oblit...
