Lectures
In Memoriam
Susan Sontag
(N Y City 1933 / 28.12.04)
Susan Sontag.© (AP)
"Davant el dolor dels altres"
de Susan Sontag
.... El museu del record en la seva actual proliferació és el producte d'una manera de pensar, i lamentar, .......
...... Certament, no hi ha cap museu d'història de l'esclavitud - la història sencera, que comença amb el comerç d'esclaus a la mateixa Àfrica, no sols parts seleccionades, com a les estacions de metro - enlloc als Estats Units. Segons sembla, aquest és un record considerat massa perillós per a l'estabilitat social com per activar-lo i crear-lo...... (pg 84)
...... Els americans prefereixen dibuixar el mal que era allà, i del qual els Estats Units - una nació singular, una sense líders malvats de manual al llarg de tota la seva història- està exempt...... (pg 85)
...... Fins i tot a l'era dels cibermodels, allò que la ment creu ser encara és, com ho imaginaven els antics, un espai interior - com un teatre- en el qual dibuixem, i són aquests dibuixos els que ens permeten recordar. El problema no és que la gent recordi a través de les fotografies, sinó que sols recorden les fotografies. Aquest recordatori a través de fotografies eclipsa altres formes de comprensió i de record. Els camps de concentració - és a dir, les fotografies preses quan els camps van ser alliberats el 1945- són el màxim del que la gent associa amb el nazisme i amb les desgràcies de la Segona Guerra Mundial. Morts terribles (per genocidi, gana i epidèmia) són el màxim que la gent reté de tot el grapat de malvestats i mancances que han tingut lloc a l'Àfrica postcolonial.
Recordar és, més i més, no fer tornar una història ans ser capaç d'evocar una imatge. Fins i tot un escriptor tan impregnat de solemnitats literàries del segle XIX i del primitiu modernisme com W. G. Sebald es va veure empés a sembrar les seves narracions-lamentacions de vides perdudes, naturalesa perduda, paisatges urbans perduts, de fotografies. Sebald no era sols un elegíac, era un elegíac militant. Recordant ell volia que el lector recordés també.
Fotografies pertorbadores no perden inevitablement el seu poder de trasbalsar. No ajuden gaire, però, si la tasca és comprendre. Les narracions ens poden fer comprendre. Les fotografies fan una altra cosa: ens obsessionen...... (pgs 85/86)
© Susan Sontag. "Davant el dolor dels altres". Edt Proa, 2003. Trad. Marta Pessarrodona.
Diari AVUI (CULTURA I ESPECTACLES):
..........LA CRÍTICA COM A METÀFORA
Estaré sempre al costat de les víctimes".
(13 juny 1995)
El gran tema del nostre temps és la dissolució de l'esquerra i el triomf del
capitalisme".
(13 juny 1995)
Hi ha una gran hegemonia de cultura de masses, d'entreteniment; aquesta és la gran diferència entre fa 30 anys i ara".
(10 maig 1996)
He escrit més sobre cine que sobre literatura perquè m'agraden més les pel·lícules que les novel·les".
(10 maig 1996)
Els Estats Units marxen cap a una política imperial. Som al final de la República i l'inici de
l'Imperi. Clinton era Juli Cèsar i aquest senyor horrible de Texas és August".
(12 octubre 2003)
Jo no sóc pacifista. Hi ha moments en què una intervenció militar pot detenir un
genocidi".
(12 octubre 2003)
Els Estats Units no saben què és una guerra. I per això no s'ho pensen gens a l'hora de muntar batalles. Jo sé què és". (24 octubre 2003)
No podem callar davant de les imatges de la guerra".
(29 octubre 2003)