Dietaris Novel.les Relats Poemaris Aforismes Fotografia

Lectures

Retalls de premsa

"No serà que cada vegada hi ha més gent al món i menys persones" (Mafalda). Quino!!

Isabel-Clara Simó. Diàleg. DE FIL DE VINT
ROMÀ GUBERN

................. .................
....... Gubern ens ho explica molt bé, en declaracions a l'AVUI: "La manipulació emocional és més eficaç a través de les imatges i la manipulació intel·lectual és més eficaç a través de les paraules". Per això, en un sistema democràtic, hom pot conduir l'opinió pública, capgirar consciències, aconseguir adhesions... De fet qui controla la informació, gràfica i verbal, controla el poder. Tanmateix...
Tanmateix hi resta el factor humà. ¿És aquesta una afirmació ingènua? Confio que no. Perquè de sobte les coses agafen un tomb que no estava previst. Les darreres eleccions espanyoles en són un bon exemple. La gent, la gent real, la que rumia els noticiaris de televisió i llegeix el diari amb un punt d'escepticisme, s'autoorganitza a una velocitat imprevisible: ........
........ Aquest marge de llibertat, que esclar que existeix, fa possible que persones intel·ligents i elegants com Romà Gubern esbrinin i divulguin els mecanismes més sinistres del poder. És tota una sort.
(DiariIsabel-Clara Simó. Diumenge 17.10.04)

ARTICLE // PETIT OBSERVATORI
TOT DEPÈN DE MOZART

JOSEP MARIA ESPINÀS

.......Jo penso, efectivament, que no ens sentim de la mateixa manera si estem llegint un llibre al nostre sofà que si sortim al balcó a veure passar la gent. Ja sé que l'expressió sentir-se és massa imprecisa per fer-la servir per discutir, però sembla que estarem d'acord amb alguns exemples concrets: no ens sentim iguals --tot i que som exactament la mateixa persona-- quan caminem en el silenci de la muntanya que quan compartim amb altres un bar de moda, amb la seva música i els seus llums.
És a dir: no som de pedra. Allò que ens envolta ens modifica, cosa que ja saben des de fa temps els que estudien el comportament humà. D'una banda, hi ha el condicionament genètic, de l'altra, els factors ambientals. Però no puc opinar sobre uns problemes tan fonamentals. Intento anotar, només, la nostra petita però constant actuació quotidiana. En un vagó de metro ple de gent hi ha qui, incòmode, veu difuminada la seva individualitat. I, al revés, en l'espai reduït d'un vagó de metro hi ha qui se sent més segur entre una gent que l'acompanya.
Una paraula amable ens fa ser amables. Un reny aspre ens irrita. Mozart ens pot estimular a sentir-nos refinats o a avorrir- nos. Potser hauríem d'admetre, modestament, que la vida no la construïm només amb les nostres accions, sinó també amb les nostres reaccions.

(Dissabte, 9 d'octubre de 2004 de El Periódico)

"Els vençuts"

de Xavier Berenguel

...... Fins al juliol del 36, em vaig administrar la vida com si fos un bé provisori. ...

... Però la me meva és modesta, es redueix a fer arribar una instància al president.

- A en Companys?

- És fumador. Vés a saber....

Una instància breu i eficaç com un sonet "sense defectes", tal com recomanava el Vell.

- Vols dir una instància en vers?

- Sí però ja ho saps la lírica no és de les seves flaques.

- Justament per això li pot semblar més original.

Durant una estona ens vam dedicar a conjuminar unes estrofes petitòries, i en tornar al mas les vam fer a mans del President a través del seu majordom. Vam ser cridats cap al tard.

El president Companys s'avançà a rebre'ns. Estava sol. La llum escassejava.

- Abans de saludar-vos ni de parlar de res, fumeu - va dir oferint-nos un cigarret a cada un-. Ja ens coenixíem, oi...? Seieu, ni que sigui cinc minuts. Fa hores que només parlo amb militars i polítics i gent que m'aconsella que haig de fer i que no haig de fer... La llàstima és que no podrem enraonar gaire estona. I em dol. He rebut els versos. M'han fet molta gràcia, però de seguida he comprés que, per vosaltres, el drama serà doblement dolorós: hi ha la qüestió de l'idioma.... Heu pensat en el vostre futur?

- Tot és tan urgent, tan immediat. És difícil pensar-hi, fer projectes. Tot el que està passant, que ens està passant...

- Realment és enorme, incalculable. Un té la sensació que un poble sencer s'ha posat en marxa, i que deserta. Em passen xifres que fan escruixir... S'acosten hores encara més dures, més amargues........ (pgs 59/60)

Index