lectures d'Estiu
Retalls de Premsa
Article. Opus Mei
RATZINGER, MARTELL DE FEMINISTES
L'atzar va voler que coincidissin el Fòrum de les Dones, que va reunir al Fòrum de les Cultures el feminisme més
combatiu, i la declaració vaticana sobre el paper de la dona en la societat. Mentre elles reclamaven la igualtat entre els dos
sexes, les hosts del Papa, amb el cardenal Ratzinger al capdavant, declaraven que la igualtat que pregona el feminisme és un greu error, ja que si la naturalesa ens fa
diferents, els rols que ens corresponen també ho han de ser. I amb submissió, tal com recomana la famosa encíclica a les
casades.
Mentre a Barcelona es deia una cosa, a Roma s'afirmava el contrari. El columnista vol creure que la coincidència en la confrontació argumental va ser fruit de
l'atzar, ja que, si no, seria veritat que Roma va tenir una infiltrada entre les organitzadores de la trobada
barcelonina. Informats del seu contingut, els depuradors de les adulteracions de la fe no tenien una altra sortida que una resposta fulminant a les exaltades partidàries de suprimir les barreres que signifiquen
submissió.
La ràpida reacció vaticana és una prova concloent de la transcendència del
Fòrum. Nosaltres criticant-lo i el món pendent dels seus debats. A un no li hauria estranyat que els integrants de la cúpula organitzadora de l'esdeveniment haguessin estat
excomunicats, tots a la vegada, per donar acollida en les seves sessions a les feministes i a la seva herètica doctrina sobre la igualtat de la dona amb
l'home. Una mesura tan extrema devia ser considerada pel Negociat d'Heretgies i Errors Doctrinals que té al seu càrrec el cardenal
Ratzinger. Per aquesta vegada tot va quedar en un avís, en forma de declaració. Si les feministes insisteixen amb la seva desgavellada idea, en la
pròxima, la resposta del purpurat pot ser tremenda.
Josep
Pernau. (Dilluns, 9 d'agost de 2004 El Periódico)
Diàleg. Des de l'emoció.
El retorn de Joana d'Arc
....Amigues, és molt honor que el mateix Papa de Roma comenci a tremolar davant els nostres deliris
llibertaris. Això és gairebé com un orgasme, però un pèl masoca. Roma ens declara la guerra, ergo
existim, ergo som. Tants segles perduts en el reconeixement de les nostres
identitats, maltractades, assassinades, humiliades, sense esperances, i ara, de cop i volta, ens declaren enemic públic número u i ens culpen perquè
"volem equiparar-nos en tot, l'home i la dona [...] i tindrà la culpa ella, aquella que cregui que per ser ella mateixa ha d'esdevenir antagonista de
l'home".
Home, banquer Ratzinger! Sa eminència cardenalícia (perdoni'm, perquè ignoro el protocol del seu
Estat, ja ho deu entendre: les dones només som majordomes), amb el degut respecte i sense que m'enviï a la foguera per les meves poques
llums, li puc preguntar i li pregunto: ¿què seria dels seus luxes, el seu poder, la seva
riquesa, si hagués nascut
dona?.
Carmen Alcalde.
(Diari AVUI. 10.08.04)
i de Cinema...
Generación Robada
http://www.zinema.com/pelicula/2003/generaci.htm
http://www.labutaca.net/films/15/generacionrobada.htm
http://www.pasadizo.com/peliculas2.jhtml?cod=481&sec=11
i de poesia...
El fum que tot ho enterboleix
de Josep-Francesc Delgado MORT EN UN PÀRQUING DE PLATJA Si t'estimo molt més del que sé dir, amic que ja has mort a sota d'un cotxe. Si et recordo més del que puc pensar, és perquè hauria volgut salvar-te amb la mà estesa en la nit tan pesant de planxes closes, de rodes com sacs. Aquella nit sola que vas passar sota el teu propi cotxe desfrenat: Com els taurons, que maten en silenci els cotxes apagats, des de la fosca desfrenada dels pàrquins de la mar. I si parlo de tu sense paraules, - o amb les paraules humides que no coneixia- és perquè d'adès estant sempre neix una nit de cels rogents als parabrises quan miro el carrer on salta un món de gent dins del volant. Per tant, si ara escric sense paraules és perquè se sàpiga que, si l'alba - i no la nit vora el mar invisible- se't va endur, fou per la claror dels ulls: els ulls d'adult com badies de Sol on gronxaves les barques d'infant. Però l'atzar va fer que jo no fos cap dels pescadors que des del cel et van sentir cridant de sota el cotxe desprès de tota una nit d'ones sordes. I només vaig poder ficar a la tomba aquell vers de Perucho i Li-Po-Tsé: Venturós, però, aquell que estima encara amb joia la flor, la dona, l'infant. Vora el riu de la Mort aquesta és la darrera victòria. (pgs 28/29)© Josep-Francesc Delgado. "El fum que tot ho enterboleix", 2003. Brosquil Edicions.