Lectures
Relectures d'Estiu
Los Miserables
de Víctor Hugo
....Toda metrópoli tiene su estado mayor; todo obispo un poco influyente tiene cerca de sí una patrulla de querubines seminaristas que hacen la ronda y conservan el orden en el palacio episcopal, y que montan la guardia alrededor de la sonrisa de monseñor. Agradar a un obispo es poner el pie en el estribo para un subdiaconado. Es menester andar el camino; el apostolado no desdeña las canonjía... (Pág. 60)
.... Vivimos en una sociedad sombría. Tener éxito, ésta es la enseñanza que gota a gota, cae de la corrupción a plomo sobre nosotros.
Dicho sea de paso, el éxito es una cosa bastante fea. Su falso parecido con el mérito engaña a los hombres. Para la multitud el triunfo tiene casi el mismo rostro que la supremacía. El éxito, este sosia del talento, tiene una víctima a quien engaña: La Historia. Juvenal y Tácito son los únicos que de él murmuran. En nuestros días, ha entrado de sirviente en casa del éxito una filosofía casi oficial, que lleva la librea de su amo y hace oficios de lacayo en la antecámara. Tened éxito tal es la teoría. Prosperidad supone capacidad. Ganad a la lotería y sois un hombre hábil. Quien triunfa es venerado. Naced de pie todo consiste en esto. Tened suerte y tendréis el resto; sed felices y os creerán grandes. Aparte de cinco o seis excepciones inmensas, que son la luz de un siglo, la admiración contemporánea no es sino miopía. Se toma lo dorado por oro. No importa ser advenedizo si se llega el primero. El vulgo es un viejo Narciso que se adora a sí mismo, y que aplaude todo lo vulgar........ (Pág. 61/62)
..... "Los hombres están constituidos de tal modo que en un salón pueden entrar cubiertos de lodo por todas partes, excepto en las botas. Para entrar allí, no os piden más que una cosa irreprochable: ¿la conciencia?, no, las botas.
Todas las pasiones, excepto las del corazón, se disipan con la meditación. La fiebre política de Marius se había desvanecido. La revolución de 1830, satisfaciéndole y calmándole, había ayudado a este fin. Seguía teniendo las mismas opiniones, pero se habían dulcificado. Propiamente hablando, no tenía ya opiniones, tenía simpatías. ¿De que parte estaba? De parte de la humanidad.....
.... Creía, y tal vez con razón, haber llegado a la verdad de la vida y de la filosofía humana, y había terminado por no mirar casi más que al cielo, única cosa que la verdad puede ver desde el fondo de su pozo.... (Pág. 632)
© Víctor Hugo, 1862. "Los Miserables". Unidad editorial SA, BIBLIOTEX SL, 1999. Tradcc. Aurora Alemany.
Retalls de Premsa
Diàleg. DIARI AVUI. 29.07.03
Rellegir
.............Un dels efectes més negatius del sistema de vida al món contemporani a partir de la postmodernitat ha estat, sense cap mena de dubte, la creació del fenomen que l'urbanista i arquitecte Paul Virilio encertadament ha batejat amb el concepte de l'"acceleració cultural". Segons el teòric francès el valor essencial entorn del qual gira i s'organitza la nostra existència, tant la individual com la col·lectiva, és l'acceleració, la rapidesa, la vitesse, com l'anomena en la seva llengua de creació assagística. I Virilio afirma que l'acceleració està destruint o "fent desaparèixer", per dir-ho amb el seu vocabulari, els eixos vertebradors de la nostra manera de ser en el món: l'espai geogràfic, el temps cronològic, la matèria i l'estètica. Els resultats de l'acceleració es noten pertot: matrimonis que peten en cinc anys perquè en tan poc temps han experimentat el que matrimonis d'abans experimentaven en cinquanta anys; guerres com la Guerra del Golf, que són autèntics llampecs militars; o la supressió de magatzems editorials als Estats Units perquè els llibres recents van de les taules de novetats a les llibreries directament a les empreses de reciclatge de paper..............
................Rellegir és una qüestió d'edat, si fem cas del poeta nord-americà Robert Frost, que afirmava que de joves llegim desaforadament i desordenadament, però quan arribem a la maduresa tendim a llegir menys i rellegir més perquè hem trobat aquelles obres que formen la nostra biblioteca personal i ideal. De fet, la relectura té dues cares, una de més tòpica i superficial i una de més profunda i substanciosa, segons els motius que la susciten. Pel costat més tòpic tenim la relectura per lligams sentimentals, com passa quan tornem a obres de la literatura infantil i juvenil, o tenim la necessitat de consultes puntuals per refrescar la memòria, o senzillament volem tornar a fruir de la lectura d'un text sense més complicacions que això.
Després, tenim el rellegir més pregon i més penetrant. Aquest és el cas quan volem aprofundir en una obra literària perquè ens adonem que la seva lectura és inacabable perquè el seu sentit final és impossible d'assolir, tal com ens va demostrar el gran crític Paul de Man, a causa del constant desencaix entre el nivell literal i el nivell figural del llenguatge emprat per l'autor, que genera sempre noves interpretacions. Normalment dos fets externs provoquen aquest tipus de relectures: un canvi en nosaltres mateixos, a causa del procés natural d'anar madurant com a persones i com a lectors, de manera que qualsevol canvi en nosaltres requereix una renovada lectura d'aquelles obres que formen part de la nostra biblioteca més particular. Aquí és bo de recordar aquella dita de Jaime Gil de Biedma que "el bon poema és el que t'acompanya sempre", és a dir, és testimoni de tots els teus canvis vitals...............
............
..........I cada modificació canvia el conjunt i exigeix una nova relectura per part nostra...........
En definitiva, l'art de la lectura o l'encara més subtil i profitós art de la relectura s'han convertit en actes pràcticament resistencials o obertament revolucionaris davant la despietada acceleració cultural que s'ho empassa tot i no deixa espai per a la qualitat i la diferència.
D. Sam Abrams. Poeta, assagista i traductor
Cullera crea un observatorio permanente contra la especulación urbanística
......
Una campaña en la que se han desarrollado actividades diferentes de reflexión sobre el tema, tales como una protesta en el paseo marítimo de la población y una mesa redonda que debatió precisamente los problemas del urbanismo voraz que ataca a Cullera desde hace años.
Ahora, la constitución de este observatorio, según explican sus mismos miembros, tiene el objetivo de despertar la conciencia de los cullerenses, así como analizar la situación actual de la ciudad en esta materia y evitar que la especulación se haga dueña de zonas aún vírgenes en el municipio, como el Brosquil o el área incluida dentro del Parque Natural de la Albufera.
Construcción masiva
El observatorio ha anunciado ya diversos temas que considera preocupantes, entre ellos, las peligrosidades de la construcción masiva de edificios o la marcha de la gente joven para vivir en otras ciudades, donde la vivienda es más barata. Vaticinan la creación, con el futuro puerto deportivo, de una zona elitista, así como denuncian el incremento desmesurado de los precios de los terrenos, la permanencia anticuada del modelo turístico de «sol y playa», los ataques a la montaña o la carencia de industria en Cullera.
Aunque el observatorio lo forman hasta ahora un grupo de personas, entre los que destacan no sólo ciudadanos de a pie, sino también representantes políticos y miembros de asociaciones culturales, éste ha nacido con la intención de acoger a cualquier persona que lo desee. La próxima reunión se celebrará el 16 de septiembre.
Maite Nácher, Cullera (Levante-EMV Dilluns, 23 D'agost de 2004 )
La consellera es queda curta
.......La senyora Tura ha dit entre altres coses que part del turisme és de borratxera, i que alguns establiments vulneren la llei, i al senyor Martínez Fraile, secretari general de Turisme al govern central, li ha faltat temps per replicar-li que el que ha dit és excessiu, que si algú no compleix la normativa cal sancionar-lo i que amb aquestes paraules pot matar la gallina dels ous d'or.
Senyor Martínez, la gallina dels ous d'or ja és morta. Fa més de quaranta anys que van començar a matar-la els pròcers franquistes, i d'altres als qui els era igual, amb la sistemàtica, dolorosa i prostibulària sodomització a què de forma implacable l'han sotmès propietaris, hotelers, operadors i individus de tota calanya emparats en la inexistència de normes i la impunitat pels destructors. Es fa difícil precisar el moment en què aquesta dissortada gallina va expirar, però ja en fa uns quants que el seu pobre i brut cadàver és arrossegat de temporada en temporada, exposada a la vergonya pública de les estadístiques i les xifres, i des de fa un temps, a les lamentacions sobre la mancança d'ous. Em refereixo als d'or, perquè entrar en menes no tan valuoses d'ous seria una altra història.
......Aquí tornem al de sempre. Estic parlant de tots els hotelers, de tots els amos de bars i discoteques? De tots no, no faltaria més. El qui no hagi tallat ni un arbre, el qui no hagi enderrocat cap edifici de més de vuitanta anys, el qui no hagi alterat de forma substancial una línia del cel, el qui no hagi fet res de tot això, ni que pel xivarri o la pudor sigui objecte de queixes raonables dels seus veïns, que no es consideri afectat pel que acabo de dir. N'hi ha gaires, d'aquests? Busquem-los, com el filòsof, amb una llàntia en la foscor, i que siguin la guia que il·lumini la pretesa reorientació del sector en la qual, dissortadament, aquest cronista no té gaires raons per confiar.
Miquel de Palol. Escriptor (AVUI, Diàleg. Dimarts 24 d'agost. 2004)
El Pirineo se defiende
Habitantes del Pallars y la Cerdanya fundan plataformas contra las segundas residencias
Sólo en las Valls d’Àneu se proyecta construir más de 300 nuevas viviendas en los próximos años
Las plataformas en defensa del paisaje son inéditas en el Pirineo
....“es que en un pueblo en el que sólo hay espacio e infraestructura pública para quinientas personas se construyan casas para albergar a mil”.
Los habitantes del Pirineo se han plantado. La desmesurada construcción de segundas residencias ha tenido como respuesta, por primera vez en la historia de este territorio, la creación de plataformas vecinales dispuestas a frenar la masificación urbanística.
........Es la muestra más evidente de que esos vecinos, que hasta ahora callaban, se han cansado ya de que las normas les vengan impuestas de fuera y quieren tener voz y voto en todas las actuaciones que se hagan en su entorno.
JAVIER RICOU - 25/08/2004
Lleida. La Vanguardia