Lectures
Lectures d'estiu
Retalls de premsa
CONFLICTES:
Les góndoles de Venècia paren contra les naus de motor
Els gondolers venecians van secundar ahir al matí una vaga general en protesta per l'elevat nombre de naus de motor que solquen els canals, que creen gran onatge i dificulten la feina dels que fan anar embarcacions de rem.
La protesta va ser convocada de matinada pels representants dels mestres de rem venecians. Se'ls van afegir un centenar de gondolers, la meitat dels quals van parar les barques al popular canal de San Marco.
"Per aquí passa de tot, des de creuers i taxis aquàtics fins a barques privades que a vegades simulen una urgència per poder anar més ràpid", va assegurar un dels portaveus dels gondolers, Antonio Silvestri. También va destacar la falta de vigilància que permet que les naus sobrepassin els límits de velocitat i l'"anarquia" de "la llei del més fort" que regeix als canals. Silvestre va acusar la Institució per a la Conservació de la Góndola de "no fer res" davant el problema.
ROSSEND DOMÈNECH.
ROMA
(Noticia publicada a la pàgina 033 de l'edició de Dissabte, 24 de juliol de 2004 de El Periódico - edició impresa
)
"La esclava de
azul" ( i II)
de Joaquín Borrell.
.......- La guerra civil será muy secundaria en mi obra, una referencia casi intemporal. Los conflictos que encierra una tragedia deben ser universales, válidos para cualquier tiempo y lugar, como las pasiones humanas -yo mismo estaba asombrado de cómo estaba interpretando mi papel de intelectual. Pensé que era una lástima que Baiasca no pudiera verme.
- Quieres en definitiva, que te exprese los sentimientos propios de quien ha triunfado en la lucha, ciñe la corona y ve ahora a su rival, a su hermana de sangre, encadenada y batida a sus pies. ¿No es así? -resumió Cleopatra.
- Me parece una síntesis muy completa de mis propósitos -asentí galantemente.
..........
- El placer y la riqueza son para la mayoría de las personas un deseo inaccesible, perseguido toda la vida para que sólo algunos, con más suerte, puedan rozarlos entre los dedos. El común de los mortales sueña con montañas de oro, lagunas de perlas movedizas; esclavas de piel suave y cintura ondulante, mesas llenas de frutos de mar, vinos exóticos o aves especiadas. Para nosotros los Lágidas, riqueza y placer aguardan en la cuna, entre sábanas de seda y sonajeros de plata, y nos acompañan toda la vida, tan dócilmente como una sombra, en cuantía superior a la que jamás podremos gozar. Por eso no consiguen colmarnos. Nuestro verdadero anhelo es otro y por él respiramos, nos movemos y, llegado el momento, peleamos hasta la muerte - el parlamento de Cleopatra había aumentado progresivamente su énfasis. Se detuvo, mojó los labios en la malvasía y con un tono repentinamente quedó aclaró-: Me estoy refiriendo al poder.....
.............
- Necesitamos el poder, inmediato e ilimitado. Por eso mientras el rey vive organizamos rebeliones o conspiramos preparando la sucesión; cuando muere los herederos nos arrojamos unos contra otros, sabiendo que quien haga la primera sangre tendrá más posibilidades de conseguir el triunfo. (Págs. 134/135)
© Joaquín Borrell. "La esclava de azul", 1989. Edit. Círculo de lectores.
"El fantasma d'Anil"
de Michael Ondaatje
...... Abans d'anar-se'n d'Estats Units, Anil havia rebut informes elaborats per les diverses organitzacions de defensa dels drets humans. Les primeres investigacions no havien produït detencions, i les protestes de les organitzacions no havien arribat mai a tenir un nivell acceptable per a la policia o el govern. Les sol.licituds d'ajuda perquè els pares cerquessin els seus fills resultaven impotents. Tot això, ho recollien i tot ho arxivaven com a prova, enmig de la tempesta informativa; de qualsevol cas amb cap i peus en feien una còpia i l'enviaven als desconeguts de Ginebra.
Anil recollia els informes i obria arxius amb el llistat de desaparicions i homicidis. El darrer que volia tornar a fer cada dia era això. I cada dia ho havia de tornar a fer.
Des del 1983 es trobaven en estat d'emergència contínua, amb atacs racials i assassinats polítics. El terrorisme de les guerrilles separatistes, que lluitaven per una pàtria al nord del país. La insurrecció dels rebels del sud, contra el govern. El contraterrorisme dels cossos especials contra els uns i contra els altres. Els cadàvers que llençaven al foc. Els que llençaven als rius o a la mar. Els que amagaven i tornaven a enterrar. (pg 45)
© Michael Ondaatje. "El fantasma d'Anil", 2000. Edicions Destino, colecc Booket, maig 2002. Tradcc Melcion Mateu, 2001.