Lectures
Fragments
de fragments d'articles de premsa...
ASSAIG
XAVIER FILELLA
Francesco Alberoni, L'art de liderar. Manar amb justícia. Traducció de Mercè
Ubach. Pòrtic. Barcelona, 2003.
... Les virtuts tradicionals decauen i, per contra, cada cop són més admirats
l'egoisme, l'enriquiment, l'astúcia i l'engany. Admirem, subratlla Alberoni, persones brillants que saben fingir qualitats que no
tenen. Per contra, no apreciem gent honesta que es manté en segon terme i fa una activitat poc vistosa. I és que,
certament, com constata l'autor italià, el virus de les relacions públiques sembla haver contagiat greument la nostra
consciència.
Davant aquest estat de coses, segueix explicant Francesco Alberoni, Occident ha de buscar les forces perdudes en les seves arrels per vertebrar un nou impuls amb què afrontar la pèrdua de gruix de la nostra moral. De
fet, promoure aquest canvi és el motiu que ha impulsat l'autor italià a escriure
L'art de liderar.
XAVIER FILELLA
CRÒNIQUES INTERESSADES
Navegant a estribord...
Vicent Alonso
.... Afavoreix, això sí, el
confusionisme, la divisió, els malentesos i, sobretot, juga demagògicament amb la bona consciència de tants valencians que alhora que reconeixen la unitat de la llengua catalana han trobat a faltar durant molt de temps que se'ls tinguera en
compte. Dol així que, per raons semblants a les del panem et circenses, hagen sabut vendre a sectors del valencianisme progressista que
ells, amb decàlegs que ni ells mateixos compleixen o reivindicacions
secessionistes, estan per la dignificació de la llengua. Com dol també que alguns usuaris seriosos del valencià vegen en maniobres semblants només els profits
immediats. La unitat lingüística no és només una veritat filològica indiscutible
-l'opinió de la romanística internacional n'és la garantia-, sinó també una condició indispensable per a la supervivència del català que tots
parlem. I ja estaria bé que escriptors, crítics, editors, gestors culturals i empresaris de la cultura del nord de l'Ebre s'ho prengueren com cal, és a
dir, que anaren una miqueta més enllà de declaracions d'intencions, exquisides i
gratificants, per posar-se a fer faena.
València fa temps que navega a estribord, amb la vela escorada a la
dreta, que és la manera amb què un veler pot sentir-se rei dels mars. Navegant així tothom ha de
cedir-te el pas -així m'ho explicà fa anys una amiga bretona que reivindicava la vela contra totes les formes dels promène-couillons, és a
dir, dels que utilitzen qualsevol artilugi motoritzat per fer que el vaixell navegue-. I sembla que els
populars, més promène-couillons en la pràctica que cap altra cosa, s'ho creuen i fan del principi mariner el lema de la seua ja proverbial prepotència.
Vicent Alonso. Escriptor
Albert Camus, entre l'exili i el regne de l'absurd
FERRAN AISA
Diversos autors, Albert Camus, tragedia, búsqueda y sentido de una expresión ética y estética.
Anthropos.
Barcelona, 2003.
...."Però a l'estudi hi ha una tela en
blanc, en el centre s'ha limitat a escriure, en caràcters petits, una paraula que es podia desxifrar però que no se sabia si deia solidari o
solitari".
El compromís intel·lectual de Camus el fa decantar-se contra les injustícies del món. Davant la lluita fratricida d'Algèria fa una crida en contra de l'assassinat d'innocents i ho fa amb la mateixa força com havia combatut el nazisme i combatia el
franquisme. Potser per ser fill d'una balear, va viure la Guerra Civil Espanyola amb una gran
intensitat. Albert Camus va col·laborar estretament amb la premsa llibertària i amb els republicans espanyols de
l'exili. En el prefaci del llibre L'Espagne libre, va escriure: "Fa nou anys que els homes de la meva generació portem Espanya al cor. Nou anys que els espanyols la porten com una ferida sense
cicatritzar. Per ella han conegut per primera vegada el tast de la derrota i ho han
descobert, amb una sorpresa indescriptible, que es pot tenir la raó i ser vençut: que la força pot sotmetre l'esperit i que, moltes
vegades, la valentia i el sacrifici no són recompensats".
FERRAN AISA
Kiwis i joguines
EVA PIQUER
[email protected]
....L'autor explica com s'originen al cervell els sentiments positius i les emocions elementals, i què fa possible que encarrilem els impulsos i desitjos innats pel bon camí. També exposa quines condicions ha d'aconseguir una societat per facilitar al ciutadà el seu anhel de felicitat. Però no dóna receptes universals, perquè no n'hi ha: cadascú ha d'espavilar-se a trobar una fórmula pròpia i vàlida. La qüestió és com ho hem de fer, individualment i socialment, per adquirir una cultura de la felicitat. Diu Klein que els neurocientífics ja no tenen cap dubte que la felicitat es pot aprendre. Per desgràcia, tu i jo sabem que no és gens fàcil superar l'assignatura amb bona nota. Encara sort si aprovem l'examen pels pèls.
....Entre les quaranta-quatre lliçons vitals que ofereix Salmansohn als infeliços en procés de rehabilitació, hi ha aquesta: "No vulguis comprar kiwis en una sabateria". I aquesta altra: "Tant se val que vagis molt ràpid, si corres en sentit equivocat. És millor que alenteixis la marxa i miris exactament cap a quin lloc estàs anant". I encara: "No guanya la persona que arriba a la mort havent acaparat més joguines. Guanya la que ha tingut més temps de jugar amb les joguines, i la que s'ho ha passat millor jugant-hi".
EVA PIQUER