Retalls de Dietaris
8 de març 2003
Cada pensament i/o comentari és fruit de l'observació permanent, diària, directa i indirecta d’allò que m’envolta i dels fets i persones amb les que hi convisc així com de les informacions i notícies que tenen a bé oferir-nos i filtrar-nos... Cada conclusió que extrac més que una crítica és un enorme interrogant que em plantege, a vegades un poc angoixada en situacions de pressió, un poc més irònica en les de bonança. Mire, veig, escolte -si puc i em deixen- i pregunte ( no sempre em contesten), em conten el que els interessa, m’informen quan no vull saber, m’oculten quan indague, trobe quan no cerque i em soprenen altres coses mai previstes ni sospitades... De totes elles el que més m’interessa és esbrinar com, com hem pogut arribar ací i estar com estem....
Vivim i patim una escola pública (i probablement també de pagament) d’aspecte i mitjans obsolets que no ens permet fer front al repte d’una societat mediàtic - televisiva que es desplaça a la velocitat del so i de la imatge....
Dimecres 16. 1. 02
Abans de nàixer ja tenim no sols la càrrega genètica determinada, sinó també aquells aspectes més complicats de definir i que ens defineixen per sempre.
L’educació, l’ambient i els factors externs, vitals, casuals o no, només modifiquen de manera superficial i/o accidental doncs l’educació només actua per a fomentar o reprimir les tendències innates. De manera que practicament mai s’elimina el que som, el que tenim tendència a ser i a escollir. Diguem-li trets, caràcter, intel.ligència, preferències.... Els grecs anaren més enllà i arribaren a parlar de destí quan confegien aqueix paquet o lot d’efectius humans, anímics, trets i circumstàncies que amb els recursos que posseïm podem augmentar o disminuir, complicar o facilitar......
La persona on predomina la crueltat tard o d’hora l’aplica i la fa sentir al seu voltant, la persona incapacitada per fer patir (intencionadament) tard o d’hora patirà i com. És com si tot allò que sumem o restem al nostre interior i també a l’entorn, es modifiqués en una direcció o en altra per repercutir i interactuar en tots els qui integrem un espai més o menys comú, més o menys conegut. I és en els moments decisius, quan un acte urgent decideix quina reacció efectuar, o quan la voluntat ha baixat la guàrdia, o els límits ens obliguen no tenir-la en compte és quan més es percep i reconeix el bagatge intrínsec, el més genuí que arrosseguem des de quan no teníem memòria. Els recursos que ens fonamenten des dels embolcalls, fins als bastiments que sostenen l’estructura del que som.
Reaccionem augmentant o minvant la distància que ens separa de tot objectiu vital. Responem a una mena de crida intuïtiva que ens fa recaure en errades i encerts que pensàvem irremeiables, modificats i fins i tot eliminats, arranats. Pensem, amb raó, que sabrem evitar, esmenar, corregir... que per estar-ne advertits a conseqüència de l'experiència, de la ciència, de l'educació que vivim el millor món possible del progrès, que la democràcia està consolidada i no cal replantejar-se la, que el consum és la millor diversió possible.... L'aspecte superficial de la societat occidental no resulta patètic en absolut, de fet l’ambient multitudinari i econòmic sembla d’un benestar extraordinari, allò que se’n diu que millor no pot anar.....
No és aquesta manera de viure la que pot ser única i certa com ens volen fer creure. Quan només són encimbellades la barroeria, el mal gust i altres subtileses que resulten llargues d’enumerar tot i que ben sabudes. No, no només perquè la cursa boja per no arribar enlloc així ho mana...
És quan els més mesquins decoren i ostenten els vicis decretats com a virtuts en nom no sols del benefici econòmic, la corrupció i el poder sense escrúpols...... Llavors s'imposa la necessitat de sobreviure, és a dir de l’escepticisme, fins i tot la d'envoltar-se del buit o de lliurar-se a l'ostracisme...
.... Massa coses per usar, llençar i esquilmar. Una societat sense referents és una societat molt fàcil i ha de ser el somni de prepotents, de negocians sense escrúpols i d'aquells polítics que fan dels drets i deures ús i parodia en nom del que anomenen democràcia. Confiar vol dir també témer la decepció i la comprovació dolorosa: ningú és inefable.
Dissabte 19. 1. 02
Tanmateix qui observa també acaba implicat amb els propis objectius i motius de qui pretén arribar a un producte, perquè tot acte humà implica participar d’una moralitat determinada, moralitat en el sentit més ample i que per tant abastaria des del terme immoral fins als termes humà i humanitari. El nivell de capacitats de qui observa implicarà per força una parcialitat proporcional al seu tarannà. La sensibilitat tanmateix es detecta aviat, el grau d’inflexió que en que s’acaba tota imparcialitat i es pren partit.
No he pogut mai ser observadora imparcial, ni científica, perquè no podia oblidar-me de patir en l' observació "d’un experiment", o d' un reportatge on un animal anés a destruir un altre –per exemple- a mi em faria "abandonar la càmera" per rescatar la víctima.....
L’estudi, la investigació amb éssers vius té el límits dels sentiments. Observe aquelles persones que no s’immuten quan observen, que extreuen fredament els resultats, que no s’impliquen ni senten emocions per tot allò que provoquen i que encara es creuen per damunt del bé i del mal. Una ment megalòmana sempre es sentirà per damunt de tot efecte que puga provocar i encara demostrarà i estarà convençuda de les seues capacitats, de la seua superioritat i mai serà conscient ni acceptarà que certes actuacions poden no ser ètiques.
Per tant les ideologies ja no em serveixen per explicar-me el comportament humà, sinó l’estómac. Dic estómac perquè és el punt fisiològic on semblen habitar més sentiments, sensacions i emocions que al reconsabut i devaluat cor. Probablement avui en dia el sol fet de dir cor o ànima devalua un discurs i una actuació, per tant estómac i butxaca podrien ser més efectius per definir les persones....
.... No, no negue res, ni estic segura de res. Però quan observe extrec unes conclusions que tot i que impregnades de la subjectivitat que em correspon pel fet de ser humana i tenir presumptament les idees clares; dic, que quan observe tinc la seguretat o al menys la voluntat, tanmateix, de ser absolutament imparcial.
© Copyright Emília Talens.