Próxim a la font del Pouet es troba un dels conjunts de neveres més característics d’aquestes terres amb la impressionant Cava Arquejada (que té dins un teix), en aquest paratge es troba el refugi del centre excursionista d’Alcoi, construït sobre l’antiga casa dels treballadors de la neu.

L’accés a la serra de Mariola pot fer-se amb cotxe fins al pla del cirer des d’Alcoi o bé fins a les proximitats de la font del Pouet, si el fem des d’Agres. (*)

Diu CAVANILLES d’Agres: Es troba aquesta vila sobre la lloma calcària que baixa les faldes septentrionals de Mariola: els seus carrers o més bé el seu carrer únic, forma una cosdtera aspra, que comença en la primera casa i continua sobre penyes fins al final, se segeuix desprès un altre espai més aspre per arribar al santuari de nostra senyora del Roser i el conventde franciscans que està amagat entre aquelles penyes, privat enterament de sol per espai de sis mesos i gaudint-lo poques hores la resta de l’any.

En temps passats (encara viuen persones que ho han vist) sortien d’Agres totes les nits, en estiu, llargues teories de mules i ases guiades per ombres misterioses. Semblaven caravanes de contrabandistes que pels gorgs i costeres caminaven en l’obscuritat i el silenci de la nit.

Triaven passos difícls, amb intenció d’arribar a prompte a la fi de la seua missió abans que els raigs del sol pogueren ferir la seua càrrega ¿Què eren aquelles misterioses caravanes? Ben senzill eren les caravanes que portaven la neu que en les penyes d’Agres s’arreplegaven en pous a propòsit i d’allí era portada a lloms fins a distàncies relativament grans, perquè no solament anava a Alcoi o Albaida sinó a Xàtiva i poblacions d’aquelles valls.

"Les matetes desconegudes, com de remotes terres, criades sota les neus llargues i els sols abrasidors, ofrenant les seues fines flaires perfumades" ENRIC VALOR.

"…… Com magnífiques catifes

o bell mantell de fades.

Si alguna de vosaltres iniciés una cançó

i n’hi seguissin d’altres

quina orquestral remor!…." 

(TULIPA, Mª TERESA GIBERT)