Brave new World
Lectures
"Brave new World" d'Aldous Huxley...... Vaig llegir aquest llibre ("un mundo feliz") entre els deu o dotze anys, no més tard. Recorde que el vaig escollir pel títol i que el bibliotecari D. Víctor Oroval, un home extremadament erudit i bondadós, qui solia informar la gent al voltant dels llibres que escollien amb unes maneres molts suaus i entenedores.
La meua sol.licitud el degué sorprendre. Em digué que es tractava d'un llibre que no m'agradaria, que no el podria comprendre, que tot just l’havia agafat pel títol però que no era per criatures, tanmateix en cap moment va insinuar que no me'l podria endur.
És cert, l’havia elegit pel títol. Però tanmateix me'l vaig llegir sencer i en un parell de sessions o tres i tot i que mai l'he tornat a llegir sé que sí, que el vaig assimilar, potser en aquell moment no capia algunes subtilitats, però recorde perfectament que mentre el llegia tenia les meues imatges interiors del que anava llegint i em revoltava contra el que jo entenia com a "domesticació = manipulació" greu i totalitària de la genètica i dels individus. M'arribava perfectament allò del "soma", l'alienació de la voluntat, de la capacitat de decissió, la sensació d'automatisme, de manca de llibertat i d'arbitri... Quelcom així com una futurista forma d'esclavitud?. Sé que vaig percebre molt clarament com una sensació de "societat totalitària", esfereïdora, recorde aquella mena de fabricació d’individus destinats a una tasca, o allò d'aprendre mentre dormien i que tenia tot l’aspecte d’una robotització, aquell control exahustiu per tal d'extreure la humanitat als individus i convertir-los en peces (i per classes) en sèrie d'un mecanisme, d'un ramat.
Avui ja parlem amb naturalitat de manipulació genètica, de clonació d’individus. Llavors encara resultava una fantasia tipus Verne en la seua època.... Malgrat que tenia un coneixement "científic" de l'acte reproductiu i cap imaginació-intuïció que s’hi acostés a la "realitat" reproductiva entenia a la perfecció la "denuncia" l'autor: la prohibició de cap contacte personal, sexual, físic, humà, d'amistat,... No sé si el llibre és així, però així el recorde... probablement deuria tornar-lo a llegir... He de tornar-lo a llegir.
En realitat a la meua infantesa hi vaig tenir a mà ben poca literatura infantil (escrita) tal i com ara s'entén. Mare i àvia em contaven les rondalles de la zona: Peret i Catalineta, més els contes de sempre, és cert. També rebia algun àlbum il.lustrat per reis. A l'escola les lectures típiques de les antologies escolars i fragments de "sagrades escriptures"...
Un fet transcendental em passà als vuit anys quan em regalaren "D. Quijote de la Mancha" i el vaig anar llegint. La lectura em va durar uns quants anys... Però quan en vaig fer deu a casa no hi quedava res que no hagués llegit ja... Tot i que a casa de la tia Emília cada dia llegia grapats de publicacions de TBO i el "Capitán Trueno" i d'altres que no recorde.... De manera que descobrir la biblioteca pública, amb deu anys, em solucionà el problema de proveïment.... Revistes, llibres, hi anava tots els dies (algú pot imaginar-se el nèguit durant el mes d'agost amb la biblioteca tancada?). He oblidat títols i autors.... Els primers mesos: "Alícia", Célia, "Mujercitas", "Orzowei"... s'acabaren ben aviat, així que m'hi vaig passar a la sala d'adults: JR Jiménez, Huxley, Quevedo, Garcilaso, PROUST i tants autors i títols que ni recorde. Novel.les de qualsevol tipus i gènere, llibres d'història, de filosofia... Pensem que amb la censura franquista els continguts de qualsevol d'aquelles lectures s'adequarien ara, degudament adaptades i escurçades, per a infants si aquestos foren capaços de llegir sense trucs publicitaris...
Era ben estrany que abandonés una lectura…... Avui resultaria ben estrany que la iniciés!!!! Tot i que hi ha extraordinàries excepcions, no oblidem com, què i quines criatures i adults llegeixen ara mateix i per quines motivacions...
En la manera de viure, de consumir (també de llegir), de relacionar-nos, anem fent una societat més justa o més inhòspita......
Més uniforme o més diversa....
És convenient, doncs, procurar que no ens domestiquen més del que ens agradaria...
"... a la casella 10, generacions d'obrers químics estaven sent adaptats per tolerar el plom, la sosa càustica...." (Cap I, un món feliç)
© Emília V. Talens Alberola.
Fragment:
...Major instruments of social
stability.
Standard men and women; in uniform batches. The whole of a small factory staffed with the products of a single bokanovskified egg.
"Ninety-six identical twins working ninety-six identical machines!" The voice was almost tremulous with enthusiasm. "You really know where you are. For the first time in history." He quoted the planetary motto. "Community, Identity, Stability." Grand words. "If we could bokanovskify indefinitely the whole problem would be solved."
Solved by standard Gammas, unvarying Deltas, uniform Epsilons. Millions of identical twins. The principle of mass production at last applied to biology.
"But, alas," the Director shook his head, "we can't bokanovskify indefinitely."
Ninety-six seemed to be the limit; seventy-two a good average. From the same ovary and with gametes of the same male to manufacture as many batches of identical twins as possible–that was the best (sadly a second best) that they could do. And even that was difficult.
"For in nature it takes thirty years for two hundred eggs to reach maturity. But our business is to stabilize the population at this moment, here and now. Dribbling out twins over a quarter of a century–what would be the use of
that?"...
..........
....On Rack 10 rows of next generation's chemical workers were being trained in the toleration of lead, caustic soda, tar, chlorine. The first of a batch of two hundred and fifty embryonic rocket-plane engineers was just passing the eleven hundred metre mark on Rack 3. A special mechanism kept their containers in constant rotation. "To improve their sense of balance," Mr. Foster explained. "Doing repairs on the outside of a rocket in mid-air is a ticklish job. We slacken off the circulation when they're right way up, so that they're half starved, and double the flow of surrogate when they're upside down. They learn to associate topsy-turvydom with well-being; in fact, they're only truly happy when they're standing on their heads.
"And now," Mr. Foster went on, "I'd like to show you some very interesting conditioning for Alpha Plus Intellectuals. We have a big batch of them on Rack 5. First Gallery level," he called to two boys who had started to go down to the ground floor.
"They're round about Metre 900," he explained. "You can't really do any useful intellectual conditioning till the foetuses have lost their tails. Follow me."
But the Director had looked at his watch. "Ten to three," he
said. "No time for the intellectual embryos, I'm afraid. We must go up to the Nurseries before the children have finished their afternoon
sleep."...
Aldous
Huxley: Un món feliç
http://www.levity.com/corduroy/huxley.htm
