Orientar-se vol
dir
situar-se en un lloc en relació a una referència determinada. En la
natura, la referència més utilitzada tradicionalment és el Nord i en relació amb aquest, els altres punts cardinals.
¿T'agrada 1'excursionisme, passejar per la muntanya,
navegar ...? Quan aquestes activitats es fan
per llocs que coneguem
bé no ens plantegem el problema de com arribar-hi, simplement hi anem i
prou. Però ¿com faries per anar d'un
lloc a un altre en un medi desconegut i
de distàncies considerables?.
¿Com han superat els nostres
avantpassats les dificultats de creuar
els oceans, els deserts, les
terres gelades del nord...? Segur que coneixes un bon grapat de solucions a
aquestes preguntes i segurament moltes tenen molt a veure amb l’orientació.
Observant la natura podem obtindre informació per tal d’orientar-nos. Segur que coneixes i has utilitzat alguna vegada algun dels mètodes que expliquem a continuació:
La
posició del sol al llarg del dia
El sol ix (més o
menys)
per
l'Est
i
s'amaga
per L'oest. Així pel matí, quan ix el sol, la nostra ombra estarà projectada cap
a l'oest. Quan el sol es pon, la nostra ombra es projecta capa l'Est.
Per la nit, tot i
que no tenim el sol podem
observar
les estrelles per tal d'orientar-nos.
El Nord es
localitza mitjançant l’estrella Polar, que
com saps forma part de la constel·lació de
1'Ossa Menor. Però l'estrella polar
no és massa brillant,
així que podem
trobar-la gràcies a una
altra constel·lació més visible
que és l’ossa Major (per la seua forma
també es coneixen aquestes constel·lacions com els
Carros Major i Menor).
|
Si tracem una línia imaginària
que unisca les dues estrelles del darrere del "carro"
a
una distància aproximada de cinc vegades la separació entre aquestes
dues estrelles, ens trobarem amb l'estrella Polar. |
|
A més de l’observació d’algunes indicacions en
el medi natural, també podem orientar-nos respecte dels punts cardinals amb
l’ajuda d’un rellotge de manetes.
|
En l’esquema que veus ací, són les 3 menys 10. -
Fica
la maneta horària assenyalant
cap el sol. -
Imagina
l’angle que forma la maneta horària amb les 12. -
Traçant
la bisectriu de l’angle anterior, trobarem la direcció Nord-Sud |
|
L’Orientació
esportiva
L’orientació ha passat de ser una necessitat a ser
una activitat d’oci o de diversió. Actualment hi ha mètodes molt sofisticats
per conéixer la nostra posició exacta en un punt qualsevol del planeta, tot i
fent servir les noves tecnologies (satèl·lits artificials, radars, sonars,
GPS, etc...). La xarxa de comunicacions (carreteres, ferrocarrils,...) fa
innecessari conéixer les tècniques d’orientació per tal d’anar d’un lloc
a un altre i la nostra vida urbana ens allunya cada vegada més de la natura i
dels seus “senyals orientadors”.
Així doncs, l’orientació pot esdevenir moltes
coses segons siguen els nostres objectius:
ELEMENTS
IMPORTANTS QUE ENS AJUDARAN A ORIENTAR-NOS
EL MAPA
Un mapa és
la representació gràfica reduïda d'una part de la superfície de la terra.
Però tenim molts tipus
diferents de mapes; aquestes diferències radiquen en la funcionalitat que té cada mapa. Així,
tenim mapes de carreteres,
mapes topogràfics, mapes marítims
(que es diuen cartes
nàutiques), mapes aeronàutics, i per
suposat, mapes d'orientació.
L'ESCALA
Hem comentat que un mapa és una
representació "reduïda" del terreny. Així doncs, l'escala és la relació
que hi ha entre les mides reals del terreny i les mides que trobem al mapa.
L'escala està expressada de la següent
forma:
1:
100.000 1: 25.000
1:
50.000 1: 15.000
Els mapes d’orientació es fan
normalment a una escala 1: 15.000. Això vol dir que 1 cm del mapa representa
15.000 cm a la realitat (és a dir, 150
m).
LES CORBES DE NIVELL
Quan mirem un mapa estem
observant una superfície en dues dimensions, la qual representa una realitat
que està en tres dimensions. Els mapes solucionen aquesta diferència amb
diferents mètodes, el més significatiu dels quals són les corbes de nivell.
Aquestes corbes o línies que podem veure en els mapes indiquen diferències en
l’alçada del terreny i és d’aquesta forma que es traslladen les diferents
elevacions del terreny al mapa.
Fixa't al següent gràfic i entendràs
perfectament a què ens
referim.
|
|
En
una muntanya podem diferenciar la Cimera o punt més elevat i la falda o
vessant.
Observa el següent esquema i intenta assenyalar on estaria el coll, la cimera i el tàlveg
|
|
|
|
LA BRÚIXOLA
Hi ha mols tipus de brúixoles al mercat, però totes tenen la mateixa funció, assenyalar la direcció Nord-sud, mitjançant una agulla imantada que flota lliurement al mig
del limbe. Les brúixoles que s’utilitzen
normalment en orientació esportiva són les anomenades brúixoles de limbe mòbil o de base
transparent.
Descripció de la brúixola
|
|
Regla
Fletxa
de direcció Línies
Nord – Sud de la base
Lupa Agulla imantada Limbe Línies
Nord – Sud del limbe Base
transparent |
La carrera d'orientació no consisteix simplement en
orientar-se, en trobar el Nord amb la brúixola.
Consisteix en trobar uns controls situats al llarg d'un
recorregut.
En les
carreres d’iniciació, els controls estan situats de forma que es podem trobar
pràcticament sense la necessitat d’utilitzar la brúixola, al costat d’una
edificació, on es bifurca un camí, etc...
|
|
Control situat en la intersecció de camins.
|
|
|
Control situat en una edificació al costat d’un camí. |
Quan avancem
de nivell, augmenta la dificultat de la situació dels controls i necessitarem
llegir molt bé el mapa i utilitzar correctament la brúixola.
Tot i que
durant el present curs farem pràctiques amb la brúixola el que més treballaràs
serà la lectura i interpretació dels plànols.
