Reglament
bàsic d'hoquei
HISTÒRIA DE L’HOQUEI
La representació més antiga de joc amb pilota i pals data d'uns dos mil anys abans de Crist. Consisteix en un relleu esculpit en una tomba egípcia. Un altre relleu trobat a Grècia mostra que també era practicat a Atenes. No obstant, altres cultures, com la xinesa o l'egípcia, també posseeixen jocs antiquíssims de bastons i bola.
No podem parlar de l'hoquei com a esport fins a la segona meitat del segle XIX, quan es van establir a Anglaterra i Irlanda les bases del joc actual. En 1932 va entrar a formar part de les matèries escolars obligatòries per a les xiques angleses. La seua popularitat va augmentar amb la incorporació de les universitats a la pràctica d'aquest esport i la difusió realitzada pels militars britànics en les seues colònies, fins a tal punt que en països com l'Índia es va considerar com l'esport nacional.
L'hoquei es va convertir en esport olímpic en els Jocs de Londres (1908). No obstant això, en els jocs de París de 1924 es va negar la seua participació per no existir una Federació Internacional, la qual es va crear eixe mateix any. Des dels següents jocs, celebrats a Amsterdam (1928) ha figurat ininterrompudament en el programa de tots els Jocs Olímpics celebrats. No obstant la participació de les dones en l'hoquei olímpic ha sigut extremadament tardana, ja que fins a l'any 1980, a Moscou, no va existir campionat femení.
El nostre país ha obtingut importants èxits en aquest esport, com la medalla d'or de la xiques i el quint lloc dels xics en els Jocs de Barcelona 1992. Aquest mateix any 2006, els homes de la selecció nacional han aconseguit la medalla de bronze en la Copa del Món front a Korea.
Les modalitats d'hoquei que es practiquen actualment són: sala, herba, sobre gel i sobre patins.
REGLES BÀSIQUES
El terreny de joc
Les dimensions depenen de la modalitat. En hoquei sala el camp és igual al d'handbol i és de ciment, o parquet. En hoquei herba és un poc més xicotet que un camp de futbol (91'4 x 55 ). Normalment és d'herba artificial.
En el camp es dibuixen la línia central i les línies d'àrea de porteria, que en la modalitat de sala coincideixen amb les línies central i de colp franc de handbol. En hoquei herba també es dibuixa la "línia de 22".
Les porteries
En hoquei sala són de 3 x 2 m, i en hoquei sobre herba de 3,66 x 2,14 m. Per tal d'aconseguir un gol es pot marcar tant arran de sòl com elevant la bola (en sala, és l'única acció en que es permet elevar la bola).
En hoquei sala, són dos temps de 20 minuts i en hoquei herba dos de 35 minuts. El cronòmetre no es deté amb les interrupcions del joc.
El jugador tan sols pot contactar amb la bola a través de l'estic, que d'aquesta manera es converteix en una prolongació dels seus braços. Aquest presenta una curvatura, en el seu extrem i dos cares diferents, una plana i l'altra corba.
És esfèrica i té unes dimensions un poc majors que una pilota de tenis. És de plàstic, amb una superfície llisa i té un pes que permet jugar-la pel terra.
La bola no es pot jugar: (parlant de sala i herba)
• Amb la cara corba del stick
• Amb cap part del cos, a excepció del porter dins de l'àrea de porteria.
• Alta, a excepció dels llançaments, des de l'àrea de porteria.
En
herba, la bola es pot elevar sense crear joc perillós (sense superar l'alçada
del genoll) i sense que es troben jugadors massa aprop de la bola.
En hoquei sala s'enfronten dos equips de 6 jugadors (5 de camp i el porter). En hoquei herba els equips són d'11 jugadors (10 de camp i el porter). El porter necessita portar un equipatge protector especial, així com el seu estic.
Les relacions entre els adversaris
No està permés el contacte entre jugadors com a càrregues o espentes. Tampoc està permesa la protecció del mòbil, de manera que un jugador amb la bola no pot interposar el seu cos entre aquesta i l'adversari.
Traure de centre. Quan s'ha obtingut gol i al començament de cada un dels períodes del partit. Es realitza cap al propi camp.
Traure de banda. Quan la bola ix del terreny de joc per les línies laterals. Es posa en joc des del punt on va eixir. Els jugadors de l'equip contrari es disposen separats almenys una distància de 3 m.
Traure de porteria. Quan la bola ix per la línia de fons impulsada per qualsevol jugador atacant. Des de qualsevol punt de l'àrea de porteria.
Traure de cantó. Quan la bola ix per la línia de fons impulsada per qualsevol jugador defensor. Des del cantó del mateix costat pel qual va eixir.
Faltes
Colp franc. Quan la infracció s'ha comés fora de l'àrea de porteria. Es trau des del lloc on es va realitzar amb els jugadors de l'equip contrari situats a almenys 3 m.
Penal córner. Quan la infracció s'ha comés dins de l'àrea de porteria de forma involuntària o un defensor mana intencionadament fora la bola per la línia de fons. Es trau des d'un punt situat en la línia de fons, amb els altres jugadors atacants fora de l'àrea de porteria.
Penal stroke. Quan la infracció és voluntària i s'ha produït dins de l'àrea de porteria o ha impedit un gol clar. Llançament des de 7 metres.
Les targetes
Si un jugador no es comporta adequadament en el terreny de joc pot ser sancionat pels àrbitres (un partit d'hoquei és arbitrat per 2 àrbitres)
Targeta verda: és una amonestació verbal. L'àrbitre avisa a un jugador que es queixa de determinades decisions o que actua amb massa duresa en el joc.
Targeta groga: davant d'una reincidència en un comportament poc adequat, queixes o actituts indegudes, l'àrbitre mostra la targetaq groga, la qual cosa suposa una expulsió temporal que deixarà l'equip en inferioritat. La duració de l'expulsió serà de 5 minuts com a mínim i com a màxim a criteri arbitral (podria ser tota la resta del partit).
Targeta roja: davant d'una conducta clarament antideportiva l'àrbitre mostrarà la targeta roja, la qual cosa suposarà l'expulsió del jugador per a tot el partit, quedant l'equip en inferioritat numèrica.
EL PORTER
| POT | NO POT |
|
|
EL JUGADOR
| POT | NO POT |
|
|