En hoquei no hi ha diferències en funció de si el jugador és dreter o esquerrà. Sempre es col·loca la mà esquerra en la part superior del mànec, amb la dreta agafada al stick a uns 35 cm d'aquesta.
Apunts hoquei
LA TÈCNICA
L'agarre del stick
|
|
En hoquei no hi ha diferències en funció de si el jugador és dreter o esquerrà. Sempre es col·loca la mà esquerra en la part superior del mànec, amb la dreta agafada al stick a uns 35 cm d'aquesta. |
La conducció
|
Permet al jugador amb la bola desplaçar-se d'un lloc a un altre. Es caracteritza perquè el contacte entre el bastó i la bola és continu. El stick s'encreua per davant del cos, formant un angle amb el sòl entre 45 i 60 graus. La bola es manté davant dels peus i lleugerament a la dreta d'ells. La pala contacta amb la part posterior de la bola, en un pla perpendicular al terra i es va orientant en funció de la direcció que volem adoptar. |
|
La passada i el llançament
Permeten que el jugador amb la bola puga enviar-la o bé a un company o bé a la porteria de l'equip contrari. Distingim dues tècniques bàsiques, el push i el slap.
El push
La
posició inicial es caracteritza perquè la bola es troba en un punt intermedi
entre els peus, els muscles es troben orientats en la direcció del passe i el
pes del cos es reparteix entre ambdues cames. A partir d'ací s'efectua un
moviment d'espenta o acompanyament de la bola amb la pala del stick, al mateix
temps que el pes del cos es fica sobre la cama esquerra. En l'última part del
moviment la mà esquerra reté l'estic per a facilitar un moviment de palanca
que facilitarà la impulsió de la bola. Cal continuar el moviment del stick una
vegada perdut el contacte amb la bola, de manera que aquest queda apuntant cap a
l'objectiu i situat per davall del muscle esquerre.
El slap
En aquest gest es colpeja la bola en compte d'acompanyar-la. Es requereix un moviment de lliscament de la pala del stick pel sòl prèviament al contacte amb la bola. És important que la pala es trobe ben orientada cap al company o la porteria en el moment del contacte amb la bola. La posició inicial i final són semblants a les del push.
|
|
|
|
La recepció o parada Permet detindre la bola de forma controlada. Distingim entre la parada de dret i la parada de revés. La parada de dret. Amb l'agarre bàsic baixem el stick fins que pràcticament es troba paral·lel a terra, amb la pala lleugerament inclinada cap avant perquè la bola no bote per damunt. Hem de procurar que el contacte de la bola es produïsca amb la pala. |
|
La parada de revés. Consisteix en soltar la mà dreta i portar l'estic a la part esquerra del cos, abaixant-ho horitzontal al terra, de manera que l'extrem de la pala s'hi recolze. La cara plana es manté lleugerament inclinada cap avant.
LA TÀCTICA
Tant en l'hoquei com en els altres esports d'invasió, l'atac i la defensa estan regits per tres principis bàsics.
|
En atac |
En defensa |
|
* Conservar el mòbil (baló, bola...). * Progressió del mòbil i dels jugadors cap a la porteria contrària. * Marcar gol en la porteria contrària. |
* Recuperar el mòbil (baló, bola...).
* Impedir la progressió del mòbil i dels jugadors cap a la porteria pròpia. * Evitar gol en la porteria pròpia. |
Pel que fa als sistemes de joc, en hoquei sala les dos distribucions bàsiques són la 3:2 (tres defensorss i dos davanters) i la 2:3 (dos defensors i tres davanters). Cadascun dels jugadors té unes característiques i unes responsabilitats determinades. És molt important adaptar-se ràpidament al fet de ser atacant o defensor, segons estiga el meu equip amp la possessió de la bola o no.
Els sistemes de joc en hoquei herba són més complexos, sobre tot pel nombre de participants i per la grandària del camp de joc. Podem assenyalar els sistemes 4:4:2 i el 4:3:3 (el primer té unes característiques més defensives i el segon més ofensives).
