(anar arrere)

Voleibol  


Desenvolupament del joc

El voleibol és un esport col·lectiu en què participen dos equips de 6 jugadors cadascun. Consisteix en fer passar el baló per damunt d'una xarxa i aconseguir que toque el terreny de joc de l'equip contrari.

El baló es posa en joc des de la línia de fons del camp. S'ha de colpejar amb  una mà i s'ha d'aconseguir que el baló arribe directament al camp de l'equip contrari. Recorda que si el baló toca la xarxa però passa al camp contrari, es considera bona.  

EL TERRENY DE JOC

El terreny de joc té unes mesures de 18m de llarg per 9m d'ample. Cada equip defèn un terreny de 9m per 9m.

Aquestes dues meitats estan dividides per la xarxa que està a 243 cm per als homes i a 224 cm per a les dones.

En cada camp hi ha una zona de 3m per als jugadors davanters (amb una funció més ofensiva) i una altra de 6m per als jugadors saguers (amb una funció més defensiva)

 

PUNTUACIÓ I ROTACIONS

Es fa un punt quan s’aconsegueix que la bola toque el terreny de joc de l'equip contrari o quan l'equip contrari envia la  bola fora del terreny de joc o comet una falta. Quan un equip aconsegueix un punt, continuarà amb el servei si ja tenia possessió de la bola o guanyarà el dret de traure si aquest dret el tenia l'equip contrari. En aquest cas (és a dir, quan es guanya el dret de traure) tots els membres de l'equip faran una rotació en el sentit de les agulles del rellotge.

Fixa't en el següent esquema i ho entendràs perfectament.  

                     A             B

 

                 A            B

En aquest gràfic, l'equip A fa el servei i suposadament guanya l'equip B.  

Per tant, l'equip B guanya el dret de traure però ha de fer una rotació

 

EL PARTIT

Un partit de voleibol es juga al millor de 5 jocs. Cada joc es guanya quan un equip aconsegueix 25 punts, però s'ha de guanyar per 2 punts de diferència, així que si hi ha un empat 24-24, s'haurà de jugar a 26, etc. Si hi ha empat 2 jocs a 2, el 5é joc es jugarà a 15 punts (i s'ha de guanyar també per 2 punts de diferència).

 

 

La tècnica

Els gestos tècnics són els que ens permeten actuar sobre el baló sense fer falta. Els gestos bàsics que has de dominar per a poder jugar a volei són els següents:

    

Traure de mà baixa

Traure correctament és fonamental per a poder jugar a voleibol, “QUI NO SAP TRAURE NO POC JUGAR”.

El traure més senzill i segur és el que denominem de mà baixa” o “de seguretat”. Fixa't en la següent seqüència i intenta reproduir-la fidelment quan practiques en classe.

La posició de la mà ha de ser la que veus en el dibuix. Has de col·locar-la com si anares a beure aigua. També pots utilitzar el cantó de l'avantbraç o el puny si no ho aconsegueixes amb la mà oberta, però recorda que amb l'avantbraç o el puny no podràs controlar el baló, i és molt millor aprendre a poc a poc a fer-ho bé.

DEFECTES MÉS COMUNS

-        El cos massa recte: la conseqüència serà que el baló eixirà lateral per l'acció del braç i la rotació que normalment farà el tronc.

-        Llançar el baló massa alt abans de colpejar-ho.

-        Actuar sobre el baló només amb la mà i el braç i oblidar-se de l'acció de les cames (acompanyament, amb flexió i extensió)

    

Traure de Tenis  o traure de dalt

Requereix una mica més de força que el traure de baix, però és molt més difícil de defendre per part dels contraris. S'ha de coordinar bé el treball de tot el cos i no pensar que és només el braç el que participa. Intenta practicar-ho un poc tots els dies i no desesperes. Al principi no tindràs control sobre la trajectòria de la bola, però a poc a poc ho aconseguiràs. . Fixa't en la següent seqüència i practica-la.

   

La defensa de mà baixa

Si saber traure és fonamental per a jugar a voleibol, la defensa del traure no ho és menys. Si la bola no va molt fort i va prou alta, podràs tornar-la de dits, però el més normal i habitual és que la bola, després del traure, vaja molt fort i la defensa de mà baixa siga la tècnica correcta a utilitzar.

No esperes que la bola vaja on tu estàs; normalment hauràs de moure't a buscar-la, per tant cal observar amb molta atenció la trajectòria de la bola per a arribar al punt de contacte amb la màxima antelació. Per tant l'ordre de les nostres accions seria:

    - Observació de la trajectòria de la bola

    - Desplaçament ràpid cap al punt de contacte

    - Col·locació correcta del cos

    -  Contacte amb el baló.

Fixa't en la seqüència de dibuixos i practica-la en classe.

DEFECTES MÉS COMUNS

Els errors més habituals quan es fa aquest moviment són els següents:

-        Cames massa juntes o massa separades

-        Mala col·locació de braços (normalment poc estesos)

-        Falta de treball amb les cames (no acompanyen el moviment dels braços)

-        Mala observació i apreciació de la trajectòria de la bola, la qual cosa ens fa arribar tard o en males condicions al punt de contacte.  

    

EEl toc de dits

Aquesta tècnica és la que millor ens serveix per a controlar el baló, per tant és la que haurem d'utilitzar sempre que siga possible. És la tècnica que s'utilitza normalment per a fer la col·locació (el passe que prepara el nostre atac final amb la rematada).

Observa la següent seqüència:

L'ordre de les nostres accions seria:

-         Observació de la trajectòria del baló

-         Desplaçament al punt de contacte

-         Flexió de cames abans del contacte

-         Extensió explosiva de cames en el moment del contacte

-         Contacte amb la bola damunt del cap

-         Acció coordinada de cames, tronc i braços sobre el baló

Posició de mans i dits

Les mans han de formar una gran superfície de recepció adaptada a la forma de la pilota. Han d'actuar com si volgueren agarrar la bola, però  volguerem tornar ràpidament a llançar-la en una acció quasi simultània. El palmell de la mà no ha de tocar la bola.

DEFECTES MÉS COMUNS

-        Arribar al contacte amb la bola massa tard

-        Donar a la bola una trajectòria massa rasant

-        Retindre la bola en les mans

-       Donar a la bola un colp massa dur  

Observa els dibuixos següents i comprova les diferències entre el que està ben fet i el que està malament.

Et reconeixes en algun dels errors?. Si és així treballa de valent en les classes per a corregir-te.

 

POSICIÓ DEL COS

CORRECTE

INCORRECTE

 

ACCIÓ SOBRE LA PILOTA

CORRECTE

INCORRECTE

 

POSICIÓ DE LES MANS EN EL CONTACTE AMB EL BALÓ

 

 

 

 

 

Mans massa separades

Mans massa juntes

Polze mal col·locat perill de lesió!

CORRECTE

   

La tàctica  

Les qüestions de tàctica que veurem en aquest curs són molt elementals, però les utilitzarem en els partits que farem a classe.

La tàctica té a veure amb els sistemes d'atac i defensa que cada equip utilitza per a guanyar l'equip contrari.

El primer que cal considerar són les zones en què podem dividir el nostre camp. Aquestes zones són 6 i cadascuna estarà ocupada per un jugador.  En el següent esquema, la línia roja representa la xarxa.

 

 

Zona 5  

 

Zona 4  

Recorda que la rotació dels jugadors que ocupen aquestes zones, es fa en el sentit de les agulles del rellotge  

 

Zona 6

 

Zona 3

 

Zona 1

 

Zona 2

 

De l'esquema anterior es desprèn que , com que la rotació es fa en el sentit de les agulles del rellotge, el jugador que ocupa la zona 2, passarà en la rotació a zona 1 i el jugador que està en la zona 1, passarà a zona 6. Quan un equip recupera el dret de traure, aquest ho farà el jugador que passe a ocupar la zona 1.

Els jugadors de les zones 1, 5 i 6 són els saguers i els de les zones 4, 3 i 2, són els davanters.

El jugador de la zona 6 és el més important en la defensa, perquè un gran nombre de balons aniran a la seua zona.  

Una jugada consta de 3 fases:

    * La primera és la recepció de la pilota que ens envia l'equip contrari. És el més important i serà la base per a poder guanyar el punt a l'equip contrari. Hem de tindre un bon nivell de recepcions, tot i afinant els nostres moviments i la nostra atenció.

    * La segona consisteix en preparar el nostre atac, tot i enviant la bola al col·locador, el qual és qui construeix l'atac.

    * La tercera és l'atac pròpiament dit. Si som capaços de fer una rematada, aquesta és l'acció més contundent per tal d'aconseguir un punt, però en qualsevol cas, tant si fem una rematada com si només passem la pilota a l'altre camp, ho haurem de fer de la forma més eficaç i intel·ligent possible (enviant la pilota a la zona més desprotegina, etc...).

Si no hi ha més remei, es pot passar la pilota al camp contrari al primer toc o al segon, però recorda que és molt més efectiu fer-ho segons acabem d'indicar.

Observa l'esquema que et proposem a continuació:

 

El jugador A fa la recepció del traure (acció 1) i intenta enviar correctament el baló a la zona , on està el col·locador, jugador B (acció 2).

El col·locador ha d’intentar fer una bona col·locació (acció3) per tal que el jugador C puga rematar.

En qualsevol cas, el més important és que el baló no toque terra en el nostre camp i fer que toque el camp contrari. Si la pilota arriba a un jugador i aquest no pot enviar-la correctament a zona 3 i va a una altra zona, s'haurà de continuar amb la màxima atenció i efectivitat possible. Imagina que després del primer toc de mà baixa, fet per un defensor (com s'indica en l'esquema anterior), la pilota va a zona 4. Serà aquest jugador el que haurà d'actuar com a col·locador, passant la pilota a zona 3 o a zona 4 perquè els jugadors d'aquestes zones puguen passar-la o rematar-la.

Els saguers també podran passar la bola, però no podran rematar-la en la zona de davanters. Si rematen haurà de ser des de la zona de saguers.

Cada jugador ha d'estar en la zona que li toca ocupar al moment de produir-se el traure. Si no, l'àrbitre li xiularà una falta de rotació, la qual cosa suposarà un punt per a l'equip contrari. Després del traure poden situar-se i menejar-se per qualsevol lloc de la pista, però recorda que un saguer no pot rematar des de la zona de davanters.

(anar arrere)