Altres adverbis i locucions
adverbials
L’adverbi és la paraula que posem al costat
del verb quan es vol modificar-lo. Certs adverbis no modifiquen el verb sinó un
adjectiu, un altre adverbi o tota una oració. Els adverbis generalment són
invariables, és a dir, no tenen flexió de gènere i nombre.
Ex.: canta bé (bé determina el verb); és un noi bastant alt (bastant determina
l’adjectiu alt); no ho posis tan endarrere (tan es refereix a l’adverbi endarrere);
malauradament, van arribar tard (malauradament qualifica a tota l’oració).
Molts adjectius es converteixen en adverbis
quan modifiquen un altre adjectiu i la majoria passen a ser invariables. Ex.:
Els quantitatius força, gaire, molt, massa, més, menys, poc, prou, tant, tot...
Quan un adverbi està format per més d’un mot
es parla de locucions adverbials. Ex.: de mica en mica, poc a poc.
Els adverbis de vegades poden substituir un
mot, un sintagma o tota una oració i llavors es parla també adverbis
pronominals. Ex.: no sé on està (on: en quin lloc); has vist la meva bicicleta?
No! (no: jo no he vist la teva bicicleta)
Cal no oblidar que les formes de gerundi
també poden fer una funció adverbial. Ex.: baixava cantant; he trobat el nen
jugant.
Tota aquesta varietat de casos fa que de
vegades es parli de categoria adverbial (paraules que només poden ser adverbis)
i en altres casos de funció adverbial (paraules que pertanyen a altres
categories en funció adverbial).
Adverbis
variables
Tant, tanta, tants, tantes amb t també pot
ser adjectiu i pronom, té flexió de gènere i nombre i significa la mateixa quantitat
i tal quantitat. Ex.: fa tant vent; té tantes amigues; ha begut tant; són
tants; en té tant com tu.
Tant adverbi no te
flexió de gènere i nombre, però perd la t davant un adjectiu, un altre adverbi
o una locució adverbial. Ex.: ell és tan alt com tu; no vagis tan de pressa;
ell estava tan enfadat com tu.
Tot, tota, tots, totes pot ser adjectiu i
pronom, té flexió de gènere i significa sencer i totes les persones. Ex.: he
llegit tots els apunts, totes les pàgines, tots hem de viure, tu parlaràs per
totes.
Tot adverbi també té
flexió de gènere i nombre davant adjectius, adverbis i locucions adverbials.
Ex.: venien tots/totes a collibè del pares, venien tot sols/totes soles, van
caure tots/totes a tomballons, van aparèixer tots nus.
Funció
La
funció primordial de l’adverbi és la d’objecte circumstancial.
Formes
-adverbi: una sola paraula: beu molt / poc/ bastant;
-locució adverbial: menjava a poc a poc /
caminava de pressa;
-gerundi: baixaven cantant / corria plorant;
-preposició + substantiu: plorava amb ràbia
/ compra a plaça;
-preposició + pronom tònic: treballa amb mi / viu sense ningú;
-preposició+infinitiu: en entrar va ensopegar (només en expressions
temporals);
-pronom feble: hi entra / en surt.
Classes
Els adverbis es divideixen en:
|
on |
pot anar precedit de la preposició a.
Equival a quin lloc o en quin lloc. Exemples: on aneu?, a on estàveu? |
|
|
preguntes directes o indirectes |
quan |
Equival a en quin moment. Exemples: quan
vindràs?, fins quan hi sereu? |
|
|
com |
Equival a de quina manera. Exemples: com
us trobeu?; no sé com ho saps; com te dius? |
|
De lloc |
contesten la pregunta on |
aquí, allí, lluny, prop... |
|
De temps |
contesten la pregunta quan |
ara, avui, demà... |
|
De manera |
contesten la pregunta com |
tant, tan, bé, millor, malament,
diàriament... |
|
De quantitat |
contesten la pregunta quant |
molt, poc, gens, força... |
|
D’ordre |
expressen seqüència temporal |
abans, després... |
|
De dubte |
expressen possibilitat |
potser |
|
D’afirmació |
|
sí, també... |
|
De negació |
|
no, tampoc... |
Els
mots sí i no modifiquen el sentit
del verb; però la seva funció no és pas
la d’expressar una circumstància de la funció verbal sinó el seu sentit
positiu o negatiu. A l’anàlisi gramatical no es poden considerar com una part
de l’oració, sinó com un simple adjunt
del verb. Ex.: no vull que vinguis. Sí, compra pomes.
Altres
adverbis i locucions adverbials
|
com |
de bracet |
|
bé, ben |
de sobte, de cop, de cop i volta |
|
malament, mal |
tot d’una, tot d’un plegat |
|
millor |
fins, fins i tot, ...i tot |
|
pitjor |
en va, debades, endebades |
|
així |
alt |
|
tot |
baix |
|
alhora |
gairebé, quasi |
|
almenys |
només, sols, solament |
|
de pressa |
a cau d’orella |
|
corrents |
a coll |
|
a corre cuita |
a collibè |
|
a poc a poc |
a contracor |
|
sobretot |
a dojo |
|
de debò |
a la babalà |
|
d’allò més |
a la fi |
|
al detall |
a la força, per força |
|
a l’engròs |
de cap a cap |
|
a la valenta |
de cap a peus |
|
a les fosques |
de nou en nou |
|
a les palpentes |
d’antuvi, de bell antuvi |
|
a manta |
d’amagatotis, d’amagat |
|
a peu coix |
de franc |
|
a pols |
de gom a gom |
|
a posta, expressament |
de passada |
|
a raig fet |
de puntetes |
|
a tort i a dret |
de valent |
|
a ulls clucs |
d’esma |
|
al cap i a la fi |
en orri |
|
comptat i debatut |
a norris |
|
amb prou feines, a penes |
en dejú |
|
d’amagat |
fil per randa |
|
de bat a bat |
frec a frec |
|
de biaix, de gairell |
més aviat |
|
de bocaterrosa |
sense solta ni volta |
|
de panxa enlaire |
si fa no fa |
|
de bon grat, de tot cor |
tant sí com no |
|
de mal grat |
xano-xano (xino-xano) |
|
de lloc i situacionals |
de temps i temporals |
|
on |
quan |
|
aquí |
ara |
|
allà |
d’ara endavant |
|
pertot, arreu, pertot arreu,
a tot arreu |
llavors, aleshores |
|
enlloc |
sempre, tothora |
|
lluny |
mai, mai de la vida, mai més |
|
prop, a prop, a la vora |
sovint |
|
al voltant |
de tant en tant |
|
dalt, a dalt |
a vegades, de vegades |
|
baix, a baix |
mentrestant |
|
davant, a davant, al davant |
abans |
|
darrere, a darrere, al
darrere (darrera...) |
després |
|
endavant, avant |
aviat |
|
endarrere, enrere |
de seguida, tot seguit |
|
sobre, a sobre, damunt, a
damunt |
com més aviat millor |
|
sota, a sota, davall |
d’hora |
|
amunt |
tard |
|
avall |
ja |
|
enlaire |
encara |
|
al capdamunt |
alhora |
|
al capdavall |
avui |
|
dins, dintre, a dins, a
dintre |
ahir, abans-d’ahir |
|
fora, a fora |
anit, anit passada |
|
endins, endintre |
anit, aquesta nit |
|
enfora |
demà,
demà passat |
|
ençà |
l’endemà |
|
enllà |
enguany |
|
|
al matí, al migdia, a la
tarda, |
|
|
a l’hora baixa, a la vesprada |
|
|
al vespre, a la nit, a mig matí |
|
|
a mitja tarda, cap al tard |
|
|
havent dinat, havent sopat |
|
|
|
|
quant |
tan, tant |
|
massa |
a més, a més a més |
|
molt, d’allò més |
almenys, si més no |
|
força |
més o menys, si fa no fa |
|
bastant |
gairebé, quasi |
|
prou |
només, sols, solament |
|
gaire, no gaire |
entre poc i massa |
|
poc |
a dojo |
|
gens, gens ni mica, no gens |
a l’engròs |
|
més |
a la menuda, al detall |
|
menys, més poc |
de franc |
|
una mica, un xic, un poc |
de gom a gom |
|
tant |
ben bé |
|
sí, també, prou, fins, fins
i tot, inclús, ...i tot |
|
certament, efectivament,
justament, indubtablement, evidentment |
|
en efecte, ben segur, per
descomptat, sense dubte, cert |
|
i tal, i tant, no cal
dir-ho, això sí |
|
de veritat, de debò |
|
|
|
potser, tal vegada,
tal volta, qui sap (si) |
|
|
|
no, no pas, no gens, ni tan
sols, de cap manera, i ara!, tampoc |
Remarques:
-Amunt
i avall i a dalt i a baix no els hem de confondre (el castellà només té
"arriba y abajo"). Amunt vol dir en direcció de baix a dalt i dalt
vol dir en la part més alta. Ex.: riu amunt i riu avall (moviment)./El noi és a dalt i la noia a
baix (repòs).
-Capdavall és el contrari de capdamunt, té diferents sentits: en la part més baixa, a
última hora, en el fons. Capdamunt vol dir el contrari, la part més alta, etc.
Ex.: al capdavall se n’ha sortit. Tanta comèdia i, al capdavall, res. Viu al capdavall del carrer.
- Adés
indica un moment molt pròxim a l’actual; i és el verb el que determina si aquell moment és anterior o
posterior al moment present Ex.: adés ho hem fet
(fa poc). Adés ho farem (d’aquí a un
moment).
-D’ara endavant o en endavant són dues
locucions correctes, però "d’ara en endavant" és incorrecta, hi sobra
en Ex.: d’ara endavant ho farem
millor.
-Bé pren
la forma ben davant d’un adjectiu o un altre adverbi. Ex.: parla bé. Ben
parlat, ben aviat.
-Ensems
(junts, plegats) és un adverbi, no una locució adverbial. No ha
d’anar, doncs, precedit de preposició.
Ex.: estudia i ensems treballa.
-Inclusivament
adverbi és el que s’ha de dir en
lloc de l’adjectiu inclusiu. Ex.: tancat per vacances fins el dia 30
inclusivament.
-Nogensmenys és un adverbi
equivalent a l’expressió no obstant això i a la locució conjuntiva tanmateix.
Ex.: l’abric és gris, nogensmenys sembla negre.
-Àdhuc és un adverbi
equivalent a l’expressió fins i tot. Ex.: no fa bon temps, àdhuc plou.
-Sols
i solament són dues formes sinònimes. “Solsament” és una incorrecció.
-Adverbis
acabats en -ment. Es poden formar a partir d’adjectius qualificatius,
generalment amb el femení, afegint la terminació ment. Ex.: bella, bellament; lenta, lentament; feliç,
feliçment; inclusiva, inclusivament.
Quan hi ha dos o més adverbis amb la
terminació -ment és preferible no suprimir mai el sufix, però, si ho fa,
suprimeix el del darrer adverbi i hi
deixa el primer. Ex.: escriu bellament i pulcra o escriu bellament i
pulcrament.
-Com.
Com adverbi interrogatiu es pot
substituir per “de quina manera”, “de la mateixa manera que”, “de la manera
que”, “a mesura que”. Ex.: com te dius?; no sé com fer-ho.
-Ningú,
res, cap, gens, enlloc, mai, tampoc, tan. Aquests mots tenen un sentit positiu o negatiu segons el context.
Ex.: T’ha dit res de nou? (T’ha dit alguna cosa de
nou?)./Pregunta-li si en té cap (Pregunta-li si en té algun)./L’havies vist mai
tan alegre? (L’ havies vist alguna vegada tan alegre?).