Substantius en funció
adjectiva
Els adjectius són mots que, aplicats a un substantiu, indiquen una
característica, una qualitat, o determinen les persones animals o coses
designades per aquest substantiu. Els adjectius concorden en general amb gènere
i nombre amb el substantiu que acompanyen.
Qualificatius: indiquen una qualitat del substantiu que
acompanyen. Exemple: una egua bonica, una taula gran, un full blanc; els mots
bonica, gran i blanc són adjectius qualificatius.
Determinatius: limiten la característica o qualitat del
substantiu. Exemple: els peixos blaus (només els blaus), els cavalls veloços
(només els veloços).
Així com els adjectius qualificatius poden actuar també com a determinatius,
n’hi ha d’altres que només poden determinar el substantiu:
Hi ha diferents
classes d’adjectius determinatius:
1. Els
adjectius demostratius
marquen la distància física (en l’espai) o temporal (en el temps) entre
algú/alguna i el nom que determinen.
|
|
singular |
Plural |
|||
|
masculí |
femení |
masculí |
femení |
||
|
pròxim |
1r grau |
aquest |
aquesta |
aquests |
aquestes |
|
2n grau |
aqueix |
aqueixa |
aqueixos |
aqueixes |
|
|
llunyà |
3r grau |
aquell |
aquella |
aquells |
aquelles |
Es distingeix la proximitat de qui parla o escriu (1r grau) de la
proximitat de la persona que escolta o que rep el missatge (2n grau) i de la
llunyania en el espai o en el temps
d’una cosa que no pertany als graus anteriors (3r grau). Per escrit o
telefònicament el 1r grau es refereix tant a la proximitat en el temps i en el
espai tant de la primera persona (jo) com de la segona persona o a la cosa de
la qual s’ha parlat en darrer lloc. El 2n grau,
es refereix sempre a la segona persona (tu, vostè, vosaltres, vós) i a
coses properes a aquesta persona. El tercer grau s’usa per a referir-se a la
persona o la cosa de la qual s’ha parlat en primer lloc.
2. Els adjectius possessius indiquen pertinença o una relació de correspondència
d’algú o d’alguna persona respecte al
nom que determinen.
|
tònics |
|
singular |
plural |
|||
|
maculí |
femení |
masculí |
femení |
|||
|
un posseïdor |
1a persona |
meu |
meva (meua) |
meus |
meves (meues) |
|
|
2a persona |
teu |
teva (teua) |
teus |
teves (teues) |
||
|
3a persona |
seu |
seva (seua) |
seus |
seves (seues) |
||
|
més d’un posseïdor |
1a persona |
nostre |
nostra |
nostres |
||
|
2a persona |
vostre |
vostra |
vostres |
|||
|
3a persona |
seu |
seva |
seus |
seves |
||
|
llur (d’ells o d’elles) |
llurs (d’ells o d’elles) |
|||||
|
àtons |
equivalent a meu,
meva |
1a persona |
mon |
ma |
mos |
mes |
|
equivalent a teu ,
teva |
2a persona |
ton |
ta |
tos |
tes |
|
|
equivalent a seu,
seva |
3a persona |
son |
sa |
sos |
ses |
|
Els adjectius tònics, llevat de llur, llurs, s’usen normalment amb article
si van davant del nom. Exemple:Veurem si corre més el teu cavall que el meu.
llur i llurs. Són mots propis de la llengua. Significa d’ells o
d’elles i, per tant, només es pot usar quan es refereix a un posseïdor plural.
Són equivalents a seu, seva, seus o seves.
Els treballadors i llur
delegat sindicat estan reunits. (seu, d’ells)
Demà vindran els meus
germans i llurs fills. (seus, d’ells)
Quan els van veure,
totes llurs amigues van tenir una gran alegria (seves, d’ells).
3. Adjectius
numerals:
Cardinals: un, dos, tres..., deu..., tres-cents..., mil.
-Són invariables en gènere excepte u, dos i
cent (un, una, dues, cents, centes). Exemple: un quilogram, dues lliures,
dues-centes pomes.
-Quan s’utilitzen com a ordinals no prenen
mai la forma femenina. Exemple: la pàgina número u, la fila vint-i-dos.
Ordinals: indiquen el lloc dintre d’una successió: primer, segon, tercer o terç, quart, cinquè o quint, sisè o sext, setè o sèptim, vuitè o octau, novè, desè o dècim, onzè, dotzè, divuitè, etc.
- Forma femenina: primera,
segona...,cinquena o quinta, sisena o sexta..., vuitena o octava..., desena o
dècima,...,vint-i-unè, vint-i-unena, vint-i-unens,
vint-i-unenes...trenta-quatrè, trenta-quatrena, etc.
Partitius o fraccionaris (llevat de mig) són iguals als ordinals corresponents.
Exemples: quatre cinquens, onze dinovens una
vuitena part de la revista.
Ens indiquen les parts en les quals està dividida una cosa.
Les formes dels partitius son les mateixes
que les dels ordinals, llevat de:
|
mig, mitja, mitjos, mitges |
|
terç, terça, terços, terces o una tercera
part. |
|
quart o quarter... o una quarta part. |
|
desè o dècim, centè o centèsim, milè o
mil·lèsim. |
Ens indiquen el nombre de vegades d’una cosa
i tenen, excepte doble, variació de gènere i nombre.
|
Doble, dobles,
duple, dupla |
Sèptuple |
|
Triple, tripla,
triples |
Òctuple |
|
Quàdruple,
quàdrupla, quàdruples |
Nònuple |
|
Quíntuple |
Dècuple |
|
Sèxtuple |
Cèntuple |
4. indefinits
|
Indefinits:També se’ls coneix pel nom de quantitatius i
indiquen una quantitat de manera global, imprecisa. N’hi ha de variables i d’invariables. |
|
Invariables: més (de) ,menys (de) , prou (de) massa, força,
cada, sengles (respectius o corresponents) i cap. Ex.: més
coses; prou llapis; massa cadires; força llibres; cada dia; sengles cadires;
cap eina.
|
|
Variables |
|
algun, alguna, alguns, algunes. Ex.: alguna cosa; alguns nois |
|
altre, altra, altres. Ex.: l’altre dia; l’altra cosa; els altres homes |
|
ambdós, ambdues (tots dos, totes dues). Ex.: ambdues jugadores |
|
bastant (s), bastanta (es). Ex.: no hi ha bastanta terra, bastanta aigua; bastantes coses. |
|
cadascun, cadascuna (cada un, cada una). Ex.: donen tres a cadascuna de
les presents o a cadascun dels
presents |
|
cert, certa, certs, certes. Ex.: certes persones; certs fets |
|
gaire, gaires (de), aquest adjectiu es pot usar també en singular. Ex.: no té
gaire amics; no han presentat gaires objeccions. |
|
mant, manta, mants, mantes (extens, abundant, nombrós). Ex.: mantes vegades, a
manta, mant llibre |
|
mateix, mateixa, mateixos, mateixes. Ex.: mateixos homes, mateixes vegades |
|
mig, mitja, mitjos, mitges. Vol dir la meitat d’un tot. Ex.:
mitja copa; mig dia. Es fa servir mig invariable en masculí davant de noms de
ciutat, país, etc., si no van precedits d’article: hem visitat mig Barcelona
/ mitja la Garrotxa |
|
mitjà, mitjans, mitjana, mitjanes. Vol dir a la mateixa distància dels extrems.
Ex.: curs de nivell mitjà. La temperatura mitjana. |
|
molt, molta; molts, moltes (de). Ex: moltes coses; molts homes |
|
poc, poca, pocs, poques (de). Ex: pocs llibres; poca aigua |
|
quant, quanta, quants, quantes (de). Ex.: quanta aigua; quants llibres |
|
qualsevol, qualssevol, qualsevulla, qualssevulla. Ex.: qualsevol cosa; qualssevol coses |
|
tal, tals. Ex.: tals persones, tal cosa |
|
tant, tanta, tants, tantes (de). Ex: tantes persones; tants cavalls |
|
tot, tota, tots, totes. Ex.: totes les tasses; tots els gots. Es fa servir
tot invariable en masculí davant de noms de
ciutat, país, etc., si no van precedits d’article: No hem visitat tot
Barcelona, però hem visitat tota l’Alta Ribagorça. |
|
un, una, uns, unes, uns quants, unes quantes . Ex.: unes llibretes, uns calaixos; d’aquí uns quants dies; fa unes
quantes setmanes |
Locucions
quantitatives. A més dels quantitatius pròpiament dits, hi ha una gran quantitat de locucions
quantitatives d’ús habitual. Ex.: un xic de, una mica de, un munt de, un
grapat de, una colla de, un seguit de,
gens de, gens ni mica de, una pila de, una
munió de...
Gaire,
molt i massa. Tenen el mateix antònim: poc. La traducció castellana de gaire i molt
(a) és mucho (a) i la de massa és demasiado (a). El mot massa
s’aplica quan es vol dir més d’allò que
és necessari. En frases interrogatives, condicionals i negatives s’usa gaire i
no pas molt o massa. Així, es diu: ¿tens gaire gana?; no tinc gaire gana; no
menja gaire, si beu gaire es marejarà. En frases
afirmatives es pot dir: tinc molta set; hi ha molts diners; ha menjat molt; ha
menjat massa; és massa gran.
Gran i gros (sa): tenen el mateix
antònim: petit. El mot gran s’aplica quan es fa referència a superfícies i gros
(sa) quan es fa referència a volums: sala gran, casa gran, la talla més gran,
la caixa grossa, el dit gros del peu o de la mà, la pilota més grossa, la
taronja més grossa, no hi cap perquè és massa gros, la talla petita, la caixa
petita, el dit petit, etc.
|
adjectiu |
exemple |
|
quin |
quin dia
ho farem? No sé quin dia ho farem. |
|
quins |
de quins llibres em parles? No sé de quins llibres
em parles. |
|
quina |
quina pel·lícula t’ha agradat més? És difícil dir
quina m’agrada |
|
quines |
a quines ulleres et refereixes? |
|
quant |
quant de pa
vols? |
|
quants |
quants en vols? |
|
quantes |
quantes taronges vols? |
|
quant, quants,
quanta, quantes |
En castellà
“cuanto”. ¿cuanto vale?. Vol dir quina quantitat. Quant val? quants diners portes
i quantes taronges vols?. Quant de magnífic és aquest monument. Com n’és de
magnífic aquest monument. |
|
quan (adverbi) |
En castellà
“cuando”, cuando venga. Vol dir en quin moment del temps. Quan vindràs? Quan
vingui. |
|
quart, quarta |
En castellà
“cuarto, cuarta”. La quarta planta, el quart lloc |
|
quarto, quartos |
No tinc ni un
quarto. Anar sense quartos (sense diners) |
|
tan (adverbi) |
Quan va davant
d’un adjectiu, adverbi o locució adverbial s’escriu sense la lletra –t-. No
hi ha cap locució adverbial formada amb tan. En castellà també és tan. “Tan bueno como
yo”. Tan bo/bons/bona/bones com jo.
Tan alt/alts/alta/altes com jo. Parla tan de pressa que no l’entenc. Vol dir
igualment, igual de o en el mateix grau. |
|
tant (adverbi) |
Quan va davant o
darrera de verb i en locucions adverbials s’escriu sempre amb –t-. Ex.: ha
corregut tant!; tant menja!. En castellà “tanto” (s). “¡Ha corrido
tanto!“. Tant sí com no, tant se val,
tant és, i tant!, tant de bo, per tant, en tant que. Vol dir en tal quantitat
o en tal grau. |
|
fa tant vent!
(adjectiu) |
Quan és adjectiu
té variació de gènere i nombre; vol dir en tal quantitat o nombre. Ex.:
tantes ventades; fa tanta calor. |
|
tant com
tu (pronom) |
Quan és pronom té
variació de gènere i nombre. Vol dir en igual nombre, en la mateixa
quantitat. Ex.: tants/tantes com tu. |
La concordança: tot i que hi ha adjectius invariables, en general, els adjectius prenen el mateix gènere i nombre del substantiu o substantius que acompanyen. Ex.: bons amics, bones amigues, gos negre, gata negra, cavall gran, home gran, una taronja i una pera madures.
Quan l’adjectiu va darrere i s’aplica a més d’un substantiu es posa en
plural encara que els substantius estiguin en singular. Ex.: un home i una dona
joves.
Si els substantius, als quals s’ha d’aplicar l’adjectiu, són de
diferents gèneres, l’adjectiu agafa la forma masculina del plural. Ex.: un home
i una dona vells, un préssec i una taronja madurs.
Cal anar amb compte amb les ambigüitats, de vegades és millor repetir
l’adjectiu. Ex.: Les prestatgeries i les cadires velles (totes les
prestatgeries i només les cadires velles o les prestatgeries velles i les
cadires velles).
Si l’adjectiu va davant de dos o més substantius de diferent gènere,
concorda només amb el primer en gènere i nombre. Ex.: meravellosa filmació i
record.
També és correcte repetir l’adjectiu i fer-lo concordar amb el
substantiu que acompanya. Ex.: meravellosa filmació i meravellós record.
Si el substantiu és determinat per més d’un adjectiu i, per no
repetir-lo, s’elideix, es pot posar en singular o en plural. Exemples: les
formes conciliadora, dialogant i oberta; la carta conciliadora, oberta i
dialogant.
Substantius
en funció adjectiva
Hi ha substantius que exerceixen la funció d’un adjectiu determinatiu
que han format una unitat lèxica amb el substantiu al qual qualifiquen que no
segueixen les regles de concordança. En
aquests casos només es posa en plural el primer dels elements. Ex.: els mots
clau, els bebès proveta, els caves extra, tallers d’ocupació, les mesures marc,
els primers esborranys de contactes brossa, els correus brossa, els homes llop,
etc.
En general, l’adjectiu va després del nom. A vegades es posa davant per
motius estètics, per exigències de significat o per emfatitzar valoracions
subjectives o morals. Exemples: un empleat trist; un trist empleat; la lluna
blanca; la blanca lluna; una qüestió simple; una simple qüestió; un pobre home;
un home pobre.