Introducció

Crypto 62 Tintin
L'informe Rackham el Roig
INTRODUCCIÓ

El 1993 va caure a les meves mans la col·lecció sencera de les aventures de’n Tintin. Va ser tenir-la i començar a llegir-la, títol rera títol, alguns per primer cop. No era el cas de El tresor de Rackham el Roig, que havia llegit de ben petit. Quan va arribar el seu torn era migdia, m’en recordo perfectament. Migdia del 23 de juny, la vigília de San Joan Baptista, i dos dies després del solstici d’estiu.

En aquells moments estava empapat del ritme narratiu de les aventures, per haver-ne llegit unes quantes abans. Aquest fet fou la causa de que, arribats a la pàgina 24, notés un extrany lapsus a l’aventura que em cridà l’atenció. Aquest lapsus esta provocat per una situació insòlita dintre de la fórmula narrativa habitual d’Hergé: cau el crepuscle just quan descobreixen la pressumta illa del tresor, i això provoca en el capità Haddock la decisió d’esperar a l’endemà per a desembarcar. Aquesta situació té un to de versemblança extrany a les aventures de Tintin, encara que no ho sembli: ens mostra el pas d’una nit, entre un crepuscle i un matí, que no té consequències en el desenvolupament posterior de l’aventura. El següent comentari del propi autor m’ajuda a fer vàlida aquesta impressió:

(A continuació, extracte del llibre "Conversaciones con Hergé", de Numa Sadoul. Editorial Joventut, 1986* . Pàg. 102, al final)

"Sadoul- ¿ Y el otro dibujo del cual está satisfecho?
Hergé- Se encuentra en El tesoro de Rackham el Rojo. Igualmente, todo está muy condensado, pero de otro modo. A partir del mismo dibujo que muestra al capitán andando con los pies descalzos por la playa, mientras que sus compañeros empujan su lancha en la arena, el espectador- lector reconstruye mentalmente lo que pasó con anterioridad. (...) Éste, seguramente, no analiza todo lo que yo he querido poner, pero creo que lo acusa inconscientemente. "

Aquest dibuix que Hergé* * destaca d’entre tota la seva obra, és el que provoca, juntament amb les vinyetes precedents, el lapsus (lapsus de temps, una condensació de temps especialment aconseguida, segons el propi autor) del qual jo parlo. Numa Sadoul li comenta que aquest efecte l’aconsegueix en altres dibuixos. Però Hergé sap que no és així.

El secret de l’Unicorni és el títol de la primera part d’aquesta aventura. Hi ha realment un secret de l’Unicorni, una trama oculta de caràcter criptogràfic¹ que es desenvolupa amb i darrera de les seqüències de El tresor de Rackham el Roig, a la qual li he donat el nom de L’informe Rackham el Roig. Arribats aquí, si algú vol intentar descobrir-la, que ho intenti deixant-se endur per les estrelles...

^* Malauradament, en la versió catalana, que existeix en la mateixa editorial, una traducció massa lliure no em permet de fer-la servir pel que jo vull. La traducció castellana és més fidel a la versió francesa original, i és per això que em remeto a la segona traducció.
^{* *}El comentari reproduït fou provocat pel propi Hergé dins l’entrevista. I va merèixer no només la meva atenció apart de la del entrevistador, sino la d’altres lectors, com Pierre Assoulin, autor de la biografia oficial d’Hergé, o d’Yves Crespel, i és destacada per ambdós ( veure "Tout Hergé en deux vignettes" d’aquest últim:
<http://www.tintin.be/College/0/page4_fr.htm>, que vaig trobar a la secció de Dossiers de la web de la Fundació Hergé: <http://www.tintin.be/Dossiers/selection_fr.htm>.
Tanmateix, el meu enfocament va més enllà pel que fa al dibuix de El tresor..., i jo destaco, sobre tot, l’última frase del comentari, que té segons el meu punt de vista una segona lectura o, millor dit, un to críptic que als capítols següents intentaré mostrar.

¹Criptografia és l’art de protegir un secret mitjançant l’escriptura convencional, en aquest cas un còmic "convencional". Cripto és un prefixe provinent de la paraula grega kryptos, que vol dir ocult.