 |
Etapa del CASINO
de Vic |
|
||
| Després de l’experiència
pilot de quatre concerts durant el juny de 1991, a partir de l’octubre començà una
programació estable d’una actuació setmanal cada divendres. Sovint s'escollia la
fórmula del sopar-concert, aconseguint de crear aquell caliu tan característic del jazz
( val a dir que el servei de cambrers era ofert per un grup de socis que feien el treball
de forma voluntària i desinteressada). El soci d’aquella època pagava una quota mensual de 1000 ptes., que li donava dret a assistir a les actuacions, mentre que el públic de fora pagava una entrada de 500 ptes. En aquelles vetllades musicals hi va participar un bon grapat de músics afeccionats i professionals de la comarca, molts d’ells socis, amb un valuós esperit de col·laboració, sense el qual no hagués estat possible tirar endavant la iniciativa. Al mateix temps, també hi van actuar alguns grups i figures de renom, entre els que podríem destacar el desaparegut Tete Montoliu, la cantant Nina, o el trio format per Max Sunyer, Carles Benavent i Salvador Niebla. Hem d’agrair l’excel·lent testimoni fotogràfic d’aquelles nits de jazz que ens va deixar Pep Cerezo i altres professionals del mitjà. El conveni amb el Casino es va acabar pel febrer del 1992, i la Jazz Cava va haver de buscar un altre local per seguir programant, després d’una etapa inicial molt positiva. Hi havia diferents possibilitats a estudiar, i la Junta Directiva es va decidir finalment pels tractes que oferia la Sala Nexus de Vic. |
||||
