 |
Una Big Band
pròpia |
|
||
| La gran dinàmica musical que es
generava a l’entorn de la Cava va propiciar que nasqués un projecte molt ambiciós:
crear una formació estable de Big Band. Tothom era conscient de les dificultats que
suposava una empresa d’aquesta magnitud; tot i així, es van iniciar els primers
contactes amb músics de la comarca, que de seguida van donar suport a la proposta. A
principis del 1994, en Carles Casas, un reconegut músic i compositor manresà, va
acceptar la difícil tasca de dirigir una formació tan complexa, partint de zero i amb un
mínim pressupost econòmic. Des d’un començament, els integrants de la Big Band van
ser majoritàriament músics de la comarca, però més endavant van arribar noves
incorporacions que van reforçar la formació, segons les apreciacions del seu director. L’abril de 1994 es va estrenar la Big Band, en un multitudinari concert en què els músics de la banda es van veure obligats a superar els límits del reduït escenari de la Cava. Va ser un gran èxit, i des d'aleshores, es va fixar un concert setmanal de la Big Band per a la nit dels dimecres. A poc a poc, es va assolir un notable nivell artístic, i la Big Band va sortir de 'bolo' per diverses ciutats de Catalunya, amb molt bona acollida per part del públic. Entre d'altres, es pot recordar l’actuació a la Sala Sielu, de Manresa, o a l’escenari de l’Arc de Triomf de Barcelona, amb la presència de l’alcalde Pasqual Maragall. En Carles Casas va haver de renunciar a la direcció de la Big Band per fer front a altres compromisos professionals, i a partir del novembre de 1995 es va encetar una segona etapa sota la batuta del trompetista Ramon Quadrada. El mes de novembre de 1996 es va dissoldre aquesta banda tan emblemàtica, per manca de viabilitat econòmica. |
||||
