Església construïda amb un romànic tardà que ja anuncia les línies del gòtic. Estava edificada junt a l'antic castell medieval i del que ja no en queda cap resta. És per aquest motiu que la torre campanar té un aspecte fortificat.

Té una única nau, amb capelles laterals, que respon a diverses etapes constructives. Els tres trams més propers a la façana oest són del segle XII. Estan coberts amb volta de canó reforçada per arcs torals. El tram previ al presbiteri correspon al segle XV i el creuer i la capçalera van ser construïts l'any 1730.

L'actual porta d'accés al temple data de finals del segle XIII o principis del XIV. Va ser afegida al temple romànic existent. Recorda molt a la de la veïna de Sant Estèue de Betrén, si bé està molt més deteriorada. En ella es combinen les línies apuntades de l'incipient estil gòtic amb la temàtica i simbologia romàniques.  Està formada per cinc arquivoltes apuntades en gradació. En elles es troben esculpides diverses imatges referents a la resurrecció i la Vida Eterna. Podem veure a àngels, sants, músics i als apòstols gaudint de la Glòria, mentre que en les figures més properes als capitells observem a diversos personatges sortint dels seus sepulcres.

Las arquivoltes es recolzen cinc parells de columnes amb els capitells esculpits. Els del costat dret tenen dibuixats motius vegetals, mentre que en els del costat esquerre s'han representat algunes figures humanes.

En el timpà està representat Sant Miquel, a qui està dedicat el temple. Al seu costat dues imatges de Crist: en el costat esquerre el trobem flagel·lat i envoltat de soldats i en el costat esquerre curant a un malalt.

La portalada està protegida per un atri que forma el primer pis de la torre de campanar, tal i com succeeix en l'església de Sant Martin de Gausac.  En el mur dret del pòrtic trobem un altre paral·lelisme entre les dues esglésies. Es tracta de la figura d'un Crist Crucificat encastada en el mur. Es creu que formava part del timpà de l'antiga portalada romànica. El grau d'erosió és molt gran i no permet veure res més que la seva silueta.

Del exterior el que més ens crida l'atenció és la seva torre campanar. Va ser manada construir l'any 1506 pel rei Ferran el Catòlic. Desenvolupava funcions de campanar, però en estar dins del recinte fortificat del castell també va ser dissenyada com a torre de defensa i torre del homenatge. Té planta quadrada, que es converteix en octogonal en superar l'alçada del temple. En els dos darrers pisos és on trobem les finestres. Originàriament es van construir dues finestres geminades de mig punt a cada costat del pis més elevat. Aquestes es van mutilar i modificar en segles posteriors per fer-hi encabir noves campanes. En el pis inferior a aquest trobem una única finestra d'arc apuntat en cada mur de la torre. 

A l'interior del temple podem contemplar una pica baptismal de finals de segle XII o principis del XIII esculpida en marbre. El peu i la base són moderns. Està esculpida amb motius vegetals i geomètrics d'influència mossàrab.

També destaca la imatge del Crist de Mijaran. Pertanyia a la veïna església de Santa Maria de Mijaran, avui en runes i de la que fou traslladat en 1936 després que fou destruït el temple durant la Guerra Civil. Formava part d'un conjunt escultòric d'un Davallament, similar als que podem trobar a la Vall de Boí. Per les seves característiques es creu que també va ser obra del Mestre d'Erill. Només ens ha arribat una part d'aquesta magnífica talla policromada del segle XII. Es creu que arribava a fer més de dos metres d'alçada. Són molt interessants les traces dels cabells i la barba, amb trenes tallades en ziga-zaga i cargols.

En els arcs de les capelles laterals també podem observar pintures murals del segle XIV, que narren diverses escenes de la vida de Jesús.

El retaule gòtic de l'altar major data del segle XV. En ell estan representades escenes de la vida de la Verge Maria i de Sant Miquel.