Els orígens d'aquest conjunt d'esglésies l'hem de situar en la segona meitat del segle IV, quan es van construir les edificacions més antigues que s'han conservat, tot i que molt malmeses. Cap a l'any 400 es construeix una gran nau rectangular, amb capçalera  i pavimentada amb un mosaic. . En l'any 450, el bisbe de Barcelona Nundinari va segregar la part occidental de la seva diòcesi. D'aquesta manera va néixer el bisbat d'Egara i es comencen a construir noves dependències i a modificar les existents per adaptar-les a les exigències de la seu episcopal.

Fins al segle VIII, Egara constitueix un bisbat independent i sòlid. L'any 614 es va celebrar un concili de la Tarraconense. Aquesta situació privilegiada va fer que s'edifiquessin tres temples, un al costat de l'altre, que formen un conjunt realment singular. També es construeixen les residències del bisbe i dels canonges.

Durant els segles VIII i IX, la diòcesi i la ciutat van desaparèixer per la invasió musulmana. A partir de l'any 801 es va començar a recuperar el territori d'Egara. Cap a l'any 1000 l'església de Santa Maria es va convertir novament en catedral d'Egara i una de les Basíliques de la diòcesi.

L'any 1113 es va fundar el monestir prioral de Santa Maria de Terrassa, amb una comunitat de canonges agustinians provinents del monestir de Sant Adrià del Besòs. L'any 1596 els canonges van abandonar el monestir. L'església de Sant Pere es va convertir en parròquia.

El conjunt episcopal d'Egara està format per la parròquia de Sant Pere, l'església de Sant Miquel i l'antiga catedral de Santa Maria.