Província de Barcelona
Sant Genís de Rocafort
(Martorell, Baix Llobregat)
41º 27,978'N ; 1º 55,488'E
El que podem observar avui en dia són les restes del priorat benedictí, que
van fundar els senyors de Castellví de Rosanes, Bonfill i Sicarda, el 8 d'abril
de 1042. L'objectiu dels
senyors de Castellví era convertir-lo en el panteó familiar.
El seu moment de màxim esplendor esdevingué en el segle XII, quan rebé
nombroses donacions. Una d'aquestes la trobem en el testament de Guillem Ramon I
de Castellví, que a banda d'un important llegat, va deixar 100 sous per a la
construcció d'una nova església.
En el segle XIII
passà a dependre del monestir empordanès de
Sant Miquel de Cruïlles. En 1448
un terratrèmol va esfondrar la coberta de la nau i bona part de les
dependències monàstiques. Aquest va ser l'inici de la seva decadència, que es
culminà amb la secularització de l'any 1534.
Del monestir només queda en peu part de l'església, construïda com ja hem
comentat, a mitjans del
segle XII.
Està
formada per una única nau rectangular, que va perdre la seva volta apuntada
durant el terratrèmol del 1448. El temple ens recorda molt a la veïna
església de Santa
Margarida, si bé la qualitat de la construcció de Sant
Genís és superior.
Només va sobreviure part de la volta corresponent al presbiteri, com podem
veure en aquestes fotografies del 1915 i corresponents al
Fons Salvany, era de forma
apuntada.
Malauradament la capçalera s'ha esfondrat, probablement a causa d'un
despreniment del terreny, i ja no podem contemplar l'absis, que tenia tres grans
finestres de mig punt en el seu mur est.
Només s'ha conservat l'arrencada de
l'arc de la finestra dreta.
La volta de la nau estava reforçada per arcs torals apuntats, dels que només
se n'ha conservat un. Si ens fixem detalladament, podem veure com el morter ha
desaparegut d'algunes juntes, el que fa perillar la seva estabilitat. En els
propers mesos la fundació Abertis ha de consolidar i restaurar el temple,
esperem que aquesta actuació arribi a temps i no es perdin més elements del
cenobi.
La nau presenta grans arcs cecs en la part
interior dels seus murs laterals, a mode d'arcosolis.
En l'interior de tres dels quatre arcs del costat sud s'obren finestres de
mig punt i una sola esqueixada.
En el mur oest trobem la porta d'accés al temple. Sobre ella hi ha l'únic
element afegit del temple, una finestra de grans dimensions.
Està formada per dos arcs
de mig punt, que envolten a un timpà, on hi ha esculpida una flor amb sis
pètals. A la llinda també es poden veure esculpits alguns elements de tipus
geomètric. Es tracta d'una creu grega, i dues flors una de quatre i una de sis
pètals, totes elles circumscrites.
El conjunt està protegit per un guardapols decorat amb mitges
boles. L'arquivolta interior es recolzava en dues columnes amb capitells
esculpits, que no s'han conservat in situ. Un d'ells es conserva en
L'Enrajolada - Casa Museu Santacana de Martorell i també té una flor de sis
pètals circumscrita en la seva cara frontal.
En el mur sud s'obre una altra porta, de menors dimensions, que comunicava
amb les dependències monacals.
En aquest mur trobem tres ossaris o sarcòfags empotrats.
N'hi ha dos en el costat esquerre de la porta i un en el dret. Dóna tota la
impressió que en aquest sector hi havia més sarcòfags, que han estat destruïts
o espoliats. En el Museu Vicenç Ros de Martorell es conserva un d'aquests
ossaris. Tots ells tenen les mateixes característiques. Es tracta de
recipients rectangulars amb una creu dins d'un cercle, esculpida en la part
frontal. Malauradament es van destruir parcialment quan van ser profanats.
En aquest sector podem trobar l'arrencada d'un arc, que probablement servia de
suport d'un porxo o galeria coberta.
Com podem veure en algunes de les fotografies i tal i com succeeix en molts monuments abandonats, els seus
murs estan plens de pintades d'alguns brètols que no tenen cap respecte per aquests
murs centenaris.
Al voltant de l'església podem les restes de les fortificacions que protegien
el cenobi.
Es conserven segments de murs molt fragmentats, especialment en el
costat sud.
En alguns d'ells es poden veure les restes de sageteres.
L'element més destacat és la base d'una torre circular, situada en el
sector sud-est.
També es conserva una edificació rectangular, que estava coberta amb una
volta, probablement apuntada.
La seva estructura, la coberta i l'arrebossat
del mur interior ens fan pensar que es tractava de la cisterna del castell.
Prop de la torre circular trobem dos petits forats circulars excavats a la
roca. Probablement servien de suport d'alguna estructura de fusta, que no s'ha
conservat.
|