Va ser edificat, com els altres temples de la vall,  entre els segles XI i XII. És un temple que ha patit nombroses modificacions al llarg dels segles, les primeres ja en època medieval. 

Està formada per una única nau coberta amb volta de canó lleugerament sobrealçada. Originàriament presentava planta de creu llatina, però el braç nord va ser enderrocat per construir una capella. El del costat sud encara es manté en peu i està acabat en un absis semicircular sense decoració exterior. La nau també acaba en un absis semicircular. En aquest cas si que està decorat per la seva part exterior amb arcs cecs i lesenes, entre les que trobem tres finestres de doble esqueixada. 

El temple que podem contemplar avui en dia, respon bàsicament a tres etapes constructives. La primera està datada a finals del segle XI o principis del XII. A aquesta època correspon l'absis principal i l'arc de la capella nord, que es recolza en un pilar de secció circular.  

En la segona fase, posterior a l'any 1123,  es va construir la nau, el transepte i la part baixa campanar de planta quadrada. 

A partir del segle XV es va modificar la fesomia del temple. Com hem comentat, es va suprimir el braç nord del transepte i en el seu lloc es va construir una capella quadrada amb volta de canó. Al seu costat, i precedida d'un arc de mig punt, podem trobar una altra capella de reduïdes dimensions de la mateixa època. També durant aquest període es va modificar la torre campanar, dotant-lo d'una alçada final de tres pisos. 

La porta d'accés va ser modificada i se li va afegir un atri ja en estil gòtic. La porta, d'arc de mig punt, està resseguida per un guardapols i encara conserva part del forrellat original, en el que es pot veure el cap d'un bou. 

A la Vall de Boí podem trobar altres edificacions romàniques interessants com Sant Joan de Boí, Sant Climent de Taüll, Santa Maria de Taüll, Santa Eulàlia d'Erill la Vall, la Nativitat de Durro, Sant Quirc de Durro, Santa Maria de Cardet i Santa Maria de Cóll.