El claustre es troba adossat al mur sud de l'església. Té planta irregular. Havia tingut dos pisos d'alçada, però durant les obres de restauració realitzades en 1967 per la Diputació de Barcelona, es va enderrocar el superior, que havia estat afegit al llarg dels segles.

Les galeries nord i oest tenen quatre arcades, mentre que les altres dues en tenen cinc. Els arcs són de mig punt adovellats, que es recolzen en columnes amb els capitells ricament esculpits.

En tres de les cantonades de les galeries trobem una pilastra, d'on neix un arc que va a parar als murs perimetrals del claustre, on hi ha una columna amb el capitell de tipus vegetal.

Els vint-i-dos capitells de que consta el claustre són de l'escola ripollesa.

Majoritàriament tenen esculpits motius vegetals en forma de garlandes i sanefes.

També podem trobar alguns animals fantàstics, com per exemple grius.

En un capitell de la galeria sud, també s'hi va representar a un personatge que té tiges entre les cames, motiu que podem veure també esculpit en Santa Eugènia de Berga i en el monestir de Ripoll.

Dos dels capitells van ser substituïts per cubs de pedra durant la restauració, pel mal estat de conservació en que es trobaven.

En el mur est es conserven dos sepulcres amb escuts esculpits. Probablement pertanyen a un membre de la família Merlès i al canonge Ramon de Casovers.

Durant la restauració que es va realitzar desprès de la Guerra Civil es van descobrir nombroses tombes antropomorfes, excavades a la roca, sota el paviment del claustre i de la capçalera del temple. Algunes d'elles s'han tapat amb un vidre per permetre'n la seva contemplació.

Alguns estudiosos afirmen que l'estructura irregular del claustre es deu a que els mestres constructors d'origen àrab. Aquesta teoria estaria reforçada amb l'existència de dos lleons protectors esculpits en l'accés al claustre, un fet molt habitual en la construcció islàmica.  Aquests es troben situats en la part baixa de la columna més propera a aquesta porta, que comunicava el claustre amb l'exterior. Malauradament presenten un estat de conservació força deficient.

Aquesta porta, situada en l'angle sud-est, comunicava el claustre amb l'exterior i altres dependències de la canònica.

Al seu costat, protegits de les inclemències del temps, es conserven els antics fogons de la cuina.

La cuina i el refetor es trobaven sortint del claustre per aquesta porta a mà dreta. Queda en peu un arc de diafragma apuntat, que servia de suport a la coberta de fusta. Al seu davant trobem una cisterna.

Junt a la porta es conserva una pica rectangular.

En aquest sector s'obria un pati, on trobem una escala de pedra i una petita capella, construïda posteriorment.

Tanca aquest recinte la porta que permetia l'accés a la canònica.