Província de Lleida
Sant Simeó de Tavascan
(Lladorre, Pallars Sobirà)
42º 38,653'N ; 1º 15,429'E
A escassos metres de la confluència dels rius de Tavascan, travessat per un
bell pont medieval, i de
Lladorre, trobem el que algunes fonts afirmen que són les restes de l'antiga
església de Sant Simeó. Es tracta d'un petit fragment de mur, que actualment
serveix de mur de contenció per a la petita elevació on s'alça el temple
modern de Sant Bartomeu.
El lloc de Tavascan apareix en un document datat entre
el 1120 i el 1122 com a límit de les terres que havien de defensar els homes
de Cardós per ordre del bisbe Ot d'Urgell. No es fins un parell de segles més
tard, en 1314 , que trobem una referència escrita de l'església de Sant Simeó,
que consta com a parroquial. No coneixem el moment en que es va produir el
canvi d'advocació ni el moment en que el temple romànic desapareix per deixar
lloc a l'actual construcció. Només sabem que en 1575 ja estava dedicat a Sant
Bartomeu i que en 1758 ja s'havia construït el nou temple, en estil barroc.
Com ja hem comentat, del temple romànic, si és que en
queda alguna cosa, les restes són molt minses. Corresponen a l'angle sud-est
de l'edifici i estan datades a finals del segle XI o principis del XII.
Podem
veure un fragment del mur est i un del mur sud, on s'obria una finestra de
doble esqueixada, que encara conserva part de la reixa de ferro forjat.
Sense fer cap prospecció arqueològica és impossible determinar quina era la
planta de l'edifici, tot i que podem deduir que estava cobert amb una volta
de canó, de la que es conserva l'arrencada en el mur sud, visible des de
l'antic cementiri, actualment convertit en jardí amb un monument
commemoratiu.
En el mur sud, tapats per la vegetació, es conserven els
muntants d'una antiga porta.
Paral·lel a aquest mur trobem les restes d'un altre, que també podrien
formar part d'aquesta edificació.
Malgrat l'existència documentada de l'església de Sant Simeó, no
està clar que aquestes restes corresponguin al temple. Si fos així ens
trobaríem davant d'un temple amb capçalera plana o situada en un lloc
diferent del mur est. Cap dels dos fets és habitual a finals del segle XI,
ni trobem elements en el terreny que ho justifiquin. Tampoc sembla normal la
posició elevada de la porta... I si mirem l'angle més proper del temple de
Sant Bartomeu, veiem una fàbrica constructiva diferenciada de la resta del
temple i similar a les restes de Sant Simeó... Són realment les restes de l'antiga església
romànica o corresponen a alguna casa forta o castell? Masses incògnites i
que únicament es poden resoldre amb l'estudi arqueològic de l'indret.
|