Als peus del turo on s'alçava el castell del Brull, trobem aquest temple edificat durant la segona meitat del segle XI.  Originàriament es trobava dins del terme de Seva, sota el control dels vescomtes d'Osona i Cardona, senyors del castell, però posteriorment passà a dependre del bisbat de Vic.

Les primeres notícies daten de l'any 1018, tot i que el temple que podem contemplar en l'actualitat es va construir entre els anys 1048 i 1060. Va ser consagrada pel bisbe de Vic, Guillem de Balsareny. Inicialment es van consagrar tres altars dedicats a Sant Martí, Sant Miquel i Sant Joan. En el segle XIV es va afegir un altre altar dedicat a Santa Maria.

Entre els segles XVI i XVIII es van realitzar nombroses modificacions al temple. Les més importants es van fer a la capçalera, on es van eliminar les absidioles laterals, i en el sector oest, on es va modificar la porta d'accés i construir una torre campanar.   

El temple ha patit nombroses reformes, especialment en el seu interior, però encara manté força visible la seva estructura romànica. Està formada per una sola nau capçada a l'est per un absis semicircular. Inicialment tenia capçalera trevolada, però els dos absis laterals van ser enderrocats i substituïts per dues capelles quadrades.

L'absis principal està decorat externament segons els cànons llombards amb arcs cecs, que emmarquen unes finestres cegues, agrupades de tres en tres mitjançant  lesenes.

La part interior de l'absis està decorada amb cinc nínxols semicirculars, separats per semicolumnes. En tres d'ells s'obren finestres de mig punt i de doble esqueixada.

La il·luminació del temple es completava amb tres finestres, obertes en la part alta dels murs laterals nord i sud.

La porta d'accés actual es troba en el mur oest. Aquesta es va construir en època barroca. L'original s'obria en el mur sud i estava protegida per un atri, del que només es conserven els pilars i els arcs on es recolzava la teulada.

En la façana oest, malgrat que es va reformar en el segle XVIII, encara es poden veure les lesenes que la decoraven. Malauradament, en sobrealçar el mur, es van eliminar els arcs cecs, que completaven la decoració llombarda.

Si que es conserven tots dos elements en els murs laterals del temple.

En el Museu Episcopal de Vic es conserven les pintures murals al fresc, datades al principis del segle XII, que decoraven l'absis i que foren arrencades l'any 1935.

Malauradament només s'han conservat dos registres d'imatges, de totes les que recobrien l'absis. Corresponen a la part alta de les fornícules i a l'arrencada de la volta absidal i representen el Gènesis i escenes de la infantesa de Jesús.

En la fornícula situada més a l'esquerra podem veure a Adam i Eva junt al Creador. En el següent espai veiem com tots dos mengen la fruita prohibida. En el recinte central observem els efectes del pecat original. Déu, en la part central de la imatge, recrimina a Adam la seva falta, mentre que Eva queda en un segon pla.

Això fa que en la següent imatge veiem com són expulsats del Paradís pel mateix Déu. Completa el cicle una escena on Adam i Eva són han de treballar la terra per poder sobreviure.

En el fris superior  es van representar escenes del cicle de la Redempció. En el costat esquerre es conserva l'escena de la Nativitat. Al seu costat trobem l'Anunciació als pastors, l'Epifania i la presentació en el temple. Les traces i alguns detalls fan que alguns estudiosos emparentin aquestes pintures amb les de Sant Julià i Santa Basilisa de Bagüés, a l'Aragó.

A la conca absidal es va representar una Maiestas Domini, envoltada per les imatges del Tetramorf, dels que només s'han conservat alguns petits fragments.

En el museu també es conserven,  procedents d'aquest temple, dos candelers de ferro forjat del segle XII i una tapa d'un relligat hispanoàrab.