Capella edificada l'any 1307 per l'ordre dels monjos hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, en el mateix indret on l'ordre tenia una església romànica des de mitjans del segle XII.

Està formada per una sola nau, de planta rectangular i capçada a l'est per un absis poligonal. La nau té una coberta de fusta, recolzada en arcs de diafragma apuntats.

Els finestrals de l'absis i del mur sud tenen les traces gòtiques, si bé la seva factura ens recorda molt més a l'estil romànic. Estan formades per arcs apuntats, que es recolzen en petites pilastres, capitells vegetals i arquivoltes motllurades arrodonides.

Al costat d'una d'aquestes finestres trobem una bella creu esculpida en pedra tosca.

En el mateix mur s'obre una porta de factura gòtica, amb fines arquivoltes.

La porta principal es troba en el mur oest. És de clara tradició romànica, tot i que les fines arquivoltes i columnes són de clara inspiració gòtica.

Els capitells estan esculpits amb motius vegetals.

En aquest mateix mur trobem un rosetó gòtic.

En el segle XVI es va reformar el temple. És en aquest moment que es construeix la torre campanar, de plata octogonal i adossada a la façana oest.

Durant la darrera restauració es va localitzar una porta romànica en el mur nord, que probablement comunicava amb les dependències de l'hospital i que formava part de la primitiva capella.