Església d'origen romànic, construïda en el segle XII, però de la que ens han arribat molt poques restes. El temple actual correspon a una reconstrucció, més o menys fantasiosa, feta en l'any 1975 per la família andorrana Rosell, que l'ha convertit en el seu panteó familiar. Un porxo adossat al mur sud fa aquesta funció.

De l'edifici romànic només es conserva la part inferior dels murs, que van ser trobats gràcies a unes excavacions arqueològiques fetes a la zona. El temple va patir diversos allaus de neu entre els segles XIII i XVII, fet que va provocar que fos abandonada.

Està formada per una nau rectangular coberta amb volta de canó, molt poc freqüent a les Valls d'Andorra fet que confirma la poca fidelitat de la reconstrucció, i acabada en un absis semicircular decorat amb arcs cecs i lesenes, molt matussers. De fet s'han trobat restes de les arrencades de quatre lesenes i només se n'han construït dues.

En el mur oest trobem la porta d'accés, de forma rectangular. Prop d'aquesta també trobem una finestra quadrada i un campanar de cadireta d'un sol ull.

Durant les excavacions es van trobar diversos esquelets prop del mur de tramuntana. Adossat al mur de migjorn també es van trobar els fonaments d'una estança de planta quadrada. Es creu que podria ser la base del campanar, que va donar nom al lloc.

Durant aquestes tasques d'excavació també es van trobar diversos fragments de pintura mural. Els fragments, malgrat ser nombrosos, són massa petits com per poder treure alguna conclusió sobre la seva iconografia. Les pintures podrien ser de finals del segle XII o principis del XIII.

També es van trobar diversos fragments de ceràmica d'entre els segles XII i XVII, així com vint-i-cinc monedes, algunes de les quals són anteriors al segle XIV.

En la zona de l'absis, sota una pedra, va aparèixer una cavitat en la que es guardava una lipsanoteca. És tracta de dos recipients fets amb pedra tosca i de factura grollera. En el seu interior no es va trobar cap relíquia.