Temple edificat a finals del segle XII sobre una penya rocosa que domina la població.

Té planta de creu llatina, amb una única nau acabada en un absis semicircular.

L'absis està dividit exteriorment en tres trams mitjançant contraforts. Cadascun d'aquests espais té una finestra en forma d'espitllera per la part exterior i d'esqueixada per la part interior. Aquestes finestres estan situades entre dues línies d'imposta per la part interior.

La nau està coberta amb volta de canó apuntada i dividida en tres trams mitjançant arcs torals apuntats dobles.

L'arc més interior es recolza directament en els pilars, mentre que els exteriors ho fan en columnes adossades. Els capitells de les columnes estan decorats de manera senzilla amb motius vegetals.

Just desprès del presbiteri, a banda i banda de la nau es van edificar dues capelles laterals que aporten al temple una distribució de planta de creu. Interiorment tenen unes absidioles que no són visibles des de l'exterior.

En la capella del costat sud podem admirar unes interessants pintures que ocupen part de l'absidiola i el mur on està inscrita. Estan datades a finals del segle XIII.

En la part central de la volta absidal veiem a Sant Jaume, assegut, beneint amb la seva mà dreta i amb el Nou Testament a la mà esquerra. Dos peregrins li besen els peus. Durant molts anys s'ha identificat aquesta imatge amb la de Crist en majestat, però tota la resta d'escenes del tambor absidal tenen a veure amb el patró dels peregrins. Tenint en compte que es tracta d'una capella secundària, no sembla lògic pensar que sigui la figura de Crist i té més sentit que sigui la representació del Sant abans que es comencés a representar com a peregrí.

Flanquegen al Sant dos grups de tres peregrins.

A l'esquerra de Sant Jaume hi ha el baptisme del mag Hermògenes pel propi Sant.

A la dreta veiem la detenció de Sant Jaume i el seu judici davant Herodes Agripa. Sobre l'apòstol hi ha una inscripció on es llegeix IACO-BVS.

Sobre l'absis es representa a Crist sense barba amb dos parelles d'apòstols. La no presència de la barba en la figura de Crist ha fet pensar que es tracta dels inicis de la seva vida pública, quan comença a reclutar als primers deixebles.

La part del mur entre l'absis i la nau també està decorada amb pintures murals. En aquest cas estan dedicades a Santa Margarida, representada sobre la columna adossada en que es recolza l'arc former. Al seu voltant veiem escenes de la vida de la Santa com la detenció, el martiri, la decapitació i l'enterrament.

En el lateral que dóna a la nau hi ha un gran drac, símbol del mal, al que guanya Santa Margarida amb les seves oracions.

En l'arc que permet l'accés a la capella nord, es conserven restes molt minses de pintura mural.

El temple té dues portes d'accés. Totes dues segueixen la tònica d'austeritat amb que està construït el temple. La del costat sud està formada per tres arcs de mig punt que es recolzen en pilastres. Protegeix el conjunt un teuladet sostingut per mènsules llises.

El timpà és llis, si bé va estar decorat amb pintures de les que encara es pot intuir un crismó.

També es conserva la decoració pictòrica de forma geomètrica que hi ha en l'intradós de l'arc intern.

En la part interior de la porta també trobem restes de decoració pictòrica, en aquest cas una creu de consagració.

Hi ha restes d'una altra creu en la part interior de la porta nord i també en la part central del tambor absidal.

La porta que hi ha en el costat nord es de similars característiques si bé només té dos arcs. Des de l'interior podem veure el desivell que existeix entre l'exterior del temple i l'interior de la nau.

Al voltant de la capçalera es poden veure nombroses sepultures antropomorfes excavades a la roca.

També en podem trobar a l'interior del temple, als peus de la nau. Van ser descobertes durant unes obres de restauració i es van deixar al descobert per permetre la seva contemplació, junt al retaule que originàriament tapava l'absis. La presència de tombes dins i fora del temple fa pensar que l'església es va construir sobre una antiga necròpolis.