Com a sorpresa d’última hora la setmana santa i la nostra acampada van acabar amb una lleugera nevada, que va activar la recollida dels últim tendalls, que encara no s’havien recollit

La participació de campistes del Xaloc, en la gimcana organitzada pel càmping, va ser un èxit, tant de participació com de resultats, aquí podeu veure les fotos dels nostres participants, en la prova de la foto.

En Josep, ha reconegut aquesta vegada que ha tingut menys feina, perquè tothom ja sap el que ha de fer i només reclama la matèria primera, de totes les maneres, la nata no aconseguim millorar-la i del pas del obrador a la taula de treball, se’n anava perdent pel camí una part del producte elaborat, però com sempre hi va haver per a tothom i el resultat va ser excel·lent..

Un cop acabada l’exhibició de country, es va passar a la cloenda de l’acampada i repartiment de premis de participació. Varen assistir els responsables del càmping als que se’ls va lliurar un obsequi per les seves atencions i a Anna, l’encarregada del supermercat, que també ha tingut moltes atencions amb nosaltres, obrin els dies de gener que el càmping estava tancat. També les nostres noies més joves ens van oferir un ball, en el cual tant la selecció de la música, com la coreografia va ser exclusivament d'elles. Felicitats

A diferència d’altres ocasions, aquest cop la cloenda de l’Activitat de country s’ha dut a terme, al migdia. L’excel·lent, espai de l’era de Campalans, amb el porxo del paller, ha estat l`espai ideal que ha servit d’escenari a l’exhibició, en que els nostres dansaires ha demostrat la seva excel·lent preparació artística, que va millorant d’acampada en acampada. Han arribat 2 videos, cortesia de l'Ignaci (Youtube)
Video1 Video2

Des de Sant Jaume de Frontanyà, vàrem fer un petita caminada, que ens va dur, fins el pla del cingle de les Forques, de d’on es pot contemplar a vista d’ocell, el monestir de Sant Jaume amb tot el seu bucòlic entorn.
El dia clar i esplèndid, es va permetre gaudir de visions encara més llunyanes, que van pagar la pena.
En baixar, vàrem visitar el monestir, joia del romànic català, molt ben conservada.

Aprofitant, les infrastructures del càmping, local, monitora, forn per coure el fang, els nostre nois i noies van avançar feina de cara a l’any vinent, fent en fang figures de pessebre, que més endavant en una altra activitat es pintaran i que l’hivern vinent emplaçarem adequadament en el lloc adient. Com veureu en les imatges, el resultat ha estat òptim.

Pel febrer a tot Catalunya, es temporada de calçots i a la nostra acampada des del seu inici, sempre l’hem celebrat per aquestes dates. Aquest any la temporada, malgrat la falta de pluges, ha estat bona i els calçots eren de bon “calibre”. Els homes del temps en amenaçaven, amb un dia frescot i plujós, però en el nostre cas no la van endevinar, i no cal dir que el bon humor, la bona gana i la millor companyia no varen faltar, en la nostra calçotada.
Galeria de fotos

Durant cent quaranta anys, els miners d’aquestes contrades van treballar durament per extreure el mineral d’aquestes mines de Fígols, com vàrem poder veure en la visita a l museu i el recorregut comentat d’una de les galeries de la mina, on ens vàrem poder fer una mica d’idea de la duresa d’aquesta feina i de les condicions de vida d’aquests miners.

Tot tornant als somnis infantils, uns més que altres, ens vàrem trobar per celebrar el carnestoltes d’enguany, en un meravellós conte de fades, caputxetes vermelles, avies i llops, bruixes dolentes, fades i bruixots, flautistes vinguts des de Hamelín , ratetes que escombraven l’escaleta, algun patufet i alguns desvergonyits que és van colar dins el conte sense permís, com s’escau en aquesta festa que sempre ha estat una mica irreverent.
Després de sopar en bona germanor ens vàrem afegir al vall i desfilada que organitzava el càmping per allarga una mica la festa juntament al altres campistes del càmping Campalans que ens acull en aquesta estada d’hivern.
Galeria de fotos

Hem fet un pas més i hem augmentat una mica la dificultat dels “Rapels”, més longitud i més pendent. De totes maneres, tothom va superar les dificultats i vàrem passar un distret matí fent pujades i baixades, millorant la nostra tècnica de descens.

Malgrat el caliu humà, les estufes, el canó de calor i les carpes protectores, ens va resultar difícil lluitar contra el glaçat vent del nord, que s’escolava pel forats del local que gentilment ens van cedir els propietaris del càmping Campalans..
Però està demostrat i no només d’aquest cop, que som uns valents i que per estar amb els amics, aguantem allò que calgui, van ajudar molt la sopa calenta i el bon vi.
Així que ben abrigats i en bona companyia, ens vàrem menjar el raïm i vam donar la benvinguda al nou any.
A ballar vàrem anar amb la resta de campistes, en els locals del restaurant una mica més temperats.

Seguint amb les tradicions, per començar a donar caliu a les festes de Nadal, desprès d’emplaçar el nostre pessebre caravanista i, per fer-li companyia li vam posar al costat el Tió, perquè els més joves de l’acampada i tothom que vulgues, li anés donant menjar, perquè posteriorment cagués força i es quedés descansat, com així ha estat desprès de les corresponents cançons i cops de bastó.