Tornar a la pagina "revistes ja publicades"
Llegir la revista
completa
Polsa damunt de la imatge per vore ampliada la portada de
la revista 14
Són poques les publicacions que com La Cisterna pretenen retrobar costums, que ara per ara, sí semblen forànies. Sovint, esdevenen tan sols lletres carregades de melangia, d'un desassossec massa punyent per fer-lo col·lectiu. L'escriptor Bernat Capó ho expressa així en un de tants articles dedicats a les coses de poble:
"Els pobles grans, que s'han vist materialment enriquits amb el fenomen turístic, han sofert l'empobriment cultural per aquesta mateixa causa. S'hauria pogut compaginar tot, però hem preferit abaixar uns graons en la nostra pròpia estimació per tal d'acumular una mica més de riquesa que, a la llarga, es transforma en pobresa espiritual".
Aquest passeig caldrà començar-lo exactament al mateix lloc emblemàtic al qual ens portà un dels dos inicis de l'anterior: la muntanyeta de la Creueta. Per això podrem anar-hi en cotxe fins la sospalma d'aquesta. O fins una de les àrees de descans de la N-332. Aquella que està a mig camí, si fa no fa, ens diu el mapa- exactament a la meitat entre els Pirineus i l'Àfrica. I algú va dir que "Àfrica comença als Pirineus". Sense comentaris. Cal ser solidaris.
Si anem, ara, pel costat sud de la muntanyeta, per aquell on davallarem a l'anterior eixida, eixirem a un camí que ens porta directament a un "abocador incontrolat?" O és un aterrament il·legal? Abocador, aterrament... Tant se val! Havíem dit ja que els marjals les zones humides- es caracteritzen per ser les més productives del planeta en allò referent a la Biomassa? I què és això de la biomassa? Ens explicarem: en la quantitat de matèria dels éssers vius, expressada en quantitat mesurables, siguen grams, quilograms o tones.
A partir del 14 de maig de 1939 s'implantà el racionament en tot el país, amb l'objecte de pal·liar l'escassetat d'aliments que se sofria a causa de la prolongada guerra. A tal fi es crearen les "cartilles de racionament" en tres categories: de 1a, 2a i 3a. En elles figuraven els productes que proporcionava la Comissaria d'Abastiments, principalment cigrons, moniatos, abadejo, oli, sucre i cansalada i, de tant en tant, café, xocolate, codonyat o sabó, i més rarament carn, llet i ous. Per exemple, el pa que era negre (ja que el blanc de blat era un producte quasi de luxe), s'expedia a raó de 150 a 200 grs. per cartilla. A més, l'oli era mescla, el sucre moreno, les llentilles i cigrons amb cucs i pedres, el xocolate de garrofa, etc. i es necessitava comptar amb el permís de les autoritats per a fer la matança.
El racionament era l'acció del govern destinada a controlar la distribució de les mercade-ries, assignant a cada per-sona deter-minada quan-titat una ració dels articles que més escassejaven. Eixe control ferri de la producció no va impedir l'aparició del mercat negre: l'estraperlo.
A Xeresa també hi havia aquesta activitat clandestina, fonamentalment dedicada a l'arròs. Tenien molí d'arròs Paco Arlandis "Catina" i Francisco Armengol "el Rull", però qui més s'hi va dedicar a ell va ser Daniel Pellicer "el Moliner", pare d'Adela Pellicer que és qui ens ha contat què es feia a sa casa.
El malnom de Moliner venia del pare de Daniel, que era de Terol, i va vindre a ocupar el molí on, aleshores, es feia farina de blat i la distribuïen amb carro.
Daniel i la seua família vivien al carrer Doctor Miguel Vivó nº 56, en aquell temps calle Caudillo. Allí va instal·lar un molinet d'arròs i, per fer-lo funcionar, va demanar potència de llum. A la vista de tot el món tenien un molí de garrofes que era el que feia de tapadora per a la potència elèctrica. A l'interior de casa tenien el molí d'arròs, fora de la vista d'estranys, ja que els molins privats de gra estaven prohibits pel règim. Era molt difícil tindre un molí legal i, a més, la taxa era molt elevada.
Les aigües subterrànies són una de les principals fonts de subministrament per a ús domèstic i per al reg. Representa al voltant de la tercera part de l'aigua que es fa servir a les ciutats i la indústria, i la quarta part a l'agricultura. No obstant estos recursos estan amenaçats per la contaminació procedent de diferents activitats humanes.
L'agricultura és una de les activitats que en major mesura contribuïx a estos problemes de contaminació per l'ús massiu de fertilitzants i pesticides, en concret, la contaminació per nitrats. Una recent inspecció del contingut de nitrat en l'aigua potable dels diferents municipis de la Comunitat Valenciana per part de la Conselleria de Medi Ambient (1999) mostrava que al voltant del 8% de la població disposava d'aigua potable amb nivells de nitrats superiors al límit acceptat (50 mg per litre).
Persona molt detallista, amb gran capacitat de memòria per recordar fets i detalls, i benèvola. Allò que feia pels altres ho realitzava de tot cor. No volia mai que li ho agraïres. No mai. S'enfadava!
Una de les perícies que més li agradava era engalanar mànecs brodant-los amb fil, sobretot mànecs de gaiatos que també ell construïa amb molta esmena amb canyes i branquetes de taronger prèviament escollides.
I treballar la canya també era una altra de les seues dots d'artista. Igual et construïa un cendrer, un tinter amb ploma inclosa per escriure que qualsevol altre atifell, com un canyís per fer ombra. I tot això saabent escollir les canyes i l'època quan havien de ser tallades per a que no es feren negres ni es corcaren.
Fragment: El clima
de Xeresa
El clima de Xeresa, com el de la resta de pobles de la nostra comarca, es podria definir
com a "mediterrani", és a dir, temperat-càlid i, depén, a més de la seua
situació geogràfica, a la vora de la Mediterrània, d'altres factors i elements com les
pressions, les masses d'aire, els fronts, el relleu, etc.
A trets molt generals podríem dir que es tracta d'un clima amb hiverns suaus i estius
calorosos però, cal tenir en compte, que la influència de la dinàmica general
atmosfèrica del litoral valencià; la seua especial situació geogràfica, als peus del
Montdúver i, la proximitat de l'orla muntanyenca de la Safor, alteren sensiblement alguns
aspectes generals de la circulació atmosfèrica donant lloc a un clima peculiar propi que
es caracteritza fonamentalment pel règim de precipitacions i el vent.
A la comarca de la Safor trobem diversos animals endèmics, alguns d'ells a nivell peninsular, com és el cas dels peixos anomenats bagra ibèrica (Leuciscus pyrenaicus), també coneguda per "madrilla", i el barb comú (Barbus bocagei bocagei) que podem veure a les marjals o al riu d'Alcoi. A les muntanyes, per davall les pedres o entre les arrels de les plantes, també hi viu un rèptil, la bívia ibèrica (Chalcides bedriagai), semblant a una sargantana però amb les potes tan xicotetes que a penes són funcionals. Arees de distribució encara més reduïdes té el samaruc (Valencia hispanica), que tan sols s'hi troba en algunes zones humides litorals situades entre el Delta de l'Ebre i la marjal de Pego-Oliva i del qual existeix una zona de reserva en la marjal de Xeresa (cal no confondre el samaruc amb un altre peix molt semblant, la gambússia (Gambusia holbroocki), que també rep per part de moltes persones el nom de "samaruc", encara que es tracta d'una espècie introduïda fa quasi un segle i d'origen nordamericà).
El passat més de juny la nostra associació va rebre un escrit de la Conselleria de Cultura i Educació en què se'ns informava de les consideracions que la Unitat de Patrimoni Històric-Artístic havia dictat respecte a la casa de la Servana, després d'haver estudiat la zona. Aquestes diuen textualment:
Declarar la zona ocupada per la masia de la Servana, com a zona de protecció arqueològica, per la qual cosa serà d'aplicació l'article 62 de la Llei 4/98 de Patrimoni Cultural Valencià.
Documentar adequadament les restes de la sénia islàmica, arrasada en la part superior per les màquines excavadores mitjançant la seua excavació arqueològica.
Aportar, per part de l'empresa promotora, plànols de la zona on apareguen reflectits els distints usos dels sòl, vials, zones edificables, etc. per tal de procedir al seu alliberament com a zona arqueològica.
Esperem que les gestions de la Conselleria siguen més enèrgiques que l'abandó insolent a què la condemna l'Ajuntament, que ni tan sols té cura perquè les portes estiguen tancades. Mostres d'aquest cinisme ja n'hem tingut i, de ben segur, en continuarem tenint.