El superhome és ‘el sentit de la terra’, l’home afirmador, l’home ‘del gran sí’, del sí a la vida entesa com a creació. Superhome és aquell que mostra el camí per escombrar el nihilisme, el pessimisme i la incapacitat de crear que caracteritzen l'home actual. En aquest sentit el superhome té ‘moral de senyor’.

A partir de Darwin es feu popular arreu d’Europa la idea que no hi ha en la vida cap estadi definitiu, tota forma viva evoluciona, s’adapta al medi i canvia o mor. També la revolució industrial ha instal·lat la idea de progrés (que provenia de les Llums) al nucli mateix de la vida humana. El Superhome és l’home del gran sí; l’home que afirma la vida com un projecte, com una creació. I per tant el Superhome trenca amb la misèria vital dels individus nihilistes, ressentits, plens de la mala consciència i que detesten el cos. Nietzsche és el pensador que vol ‘transvalorar’ tots els valors. Transvalorar significa posar la vida com a condició prèvia per tal de poder parlar de qualsevol altra cosa. La vida és l’únic criteri. A parer seu, si fins ara hem viscut un món trist, nihilista, és perquè, seguint els platònics i els cristians, hem cregut que l’important eren les idees i hem menyspreat la vida de debò que és creació i força dionisíca. La vida per a Nietzsche no és ni una idea ni cap ‘valor suprem’, com de vegades es diu erròniament. La vida és quelcom anterior a tot això: és la condició prèvia a poder parlar de les idees i els valors. Sense la vida entesa com a creació, com a afirmació joiosa del cos, les idees no podrien ni existir ni pensar-se. Tot allò que viu té voluntat de poder i el Superhome és l’expressió de la voluntat de poder a escala humana.

Curiosament el símbol del Superhome és el nen, perquè en el nen tot és creació, projecte i obertura a la vida. Com en el nen, davant el superhome només s’obre la vida com a aventura. Ni en el nen ni en el Superhome hi ha res de definitiu i al mateix temps no poden estar quiets. I en aquesta imatge d’una vida que es mou i que va més enllà de qualsevol projecte hi ha el nucli mateix de l’humà que en la mesura que es fa creador esdevé sobrehumà.