Exercici verbs regulars, velars i incoatius (144 preguntes)

Per a començar cliqueu aquests botons

Aquí us apareixeran les preguntes d'una en una.

Escriviu la resposta a la pregunta dins d'aquest requadre Comprovar

Resultat comprovació % encerts

Tancar aquesta pàgina web

Veure resposta

(si voleu veure tot el text useu els controls que hi ha a la dreta) ---------> Característiques més importants d’un verb regular: 1. la tercera persona del singular del present d’indicatiu generalment coincideix amb la segona persona del present d’imperatiu. Ex.: ell estudia (present indicatiu); ¡tu, estudia! (imperatiu). 2. la primera i segona persona del plural del present d’indicatiu coincideixen amb la primera i segona persona del plural del present de subjuntiu i de l’imperatiu. Ex.: nosaltres estudiem, vosaltres estudieu (present d’indicatiu i present de subjuntiu) / ¡estudiem, nosaltres!; ¡estudieu, vosaltres! (imperatiu). 3. la tercera persona del plural del present de subjuntiu coincideix amb la tercera persona del plural del present de l’imperatiu. Ex.: ells estudiïn (subjuntiu); ¡estudiïn ells! (imperatiu). 4. la tercera persona del singular del present de subjuntiu coincideix amb la tercera persona del singular del present de l’imperatiu. Ex.: ell estudiï, ¡estudiï, ell!. 5. la primera i tercera persona del singular del present de subjuntiu coincideixen. Ex.: jo estudiï, ell estudiï. 6. la primera i tercera persona del singular de l’imperfet de subjuntiu coincideixen. Ex.: jo estudiés, ell estudiés. 7. la primera i tercera persona del singular del condicional simple coincideixen. Ex.: jo estudiaria, ell estudiaria. 8. la primera i la tercera persona del singular del imperfet de subjuntiu coincideixen: jo estudiés, ell estudiés. -Moltes característiques dels verbs regulars es mantenen en els verbs velars i incoatius. -En català s'usa l'imperatiu per a donar ordres, però s'usa el present de subjuntiu quan es constueixen amb l'adverbi no. -Verbs incoatius (irregulars) -La gran majoria dels verbs de la tercera conjugació segueixen el model incoatiu: assentir, dissentir, assortir, aplaudir, atrevir-se, avorrir, corregir, decidir, dirigir, discutir, divertir, dividir, partir, patir, prohibir, reunir, seguir,etc. -Verb model tercera conjugació irregular incoatiu amb increment -eix: imprimir -infinitiu: imprimir, gerundi: imprimint, participi: imprès -present indicatiu: imprimeixo, imprimeixes, imprimeix, imprimim, imprimiu, imprimeixen. -present subjuntiu: imprimeixi,imprimeixis, imprimeixi, imprimim, imprimiu, imprimeixin. -imperatiu: -, imprimeix, imprimeixi, imprimim, imprimiu, imprimeixin. -imperfet subjuntiu: imprimís, imprimissis, imprimís, imprimíssim, imprimíssiu, imprimissin. la resta de temps com dormir o sentir (model pur) -Hi ha verbs que es poden conjugar seguint el model pur o el model incoatiu. Ex.:acudir, arrupir, brunzir, consumir, escollir, mentir, presumir, etc. -Segueixen el model pur de dormir: sentir, grunyir, morir, munyir, punyir, retrunyir, sentir, cruixir, fugir, obrir, omplir, percudir, pruir, pudir, etc. -També segueixen el model pur (tot i les seves pròpies irregularitats) collir (i escollir, recollir...), cosir (i descosir...), escopir, sortir (i sobresortir...), tossir (i consentir, pressentir, ressentir-se). -El verb lluir canvia de model segons el significat, pot ser llueixo (fer-se notar, fer goig...), llueixes..., o lluo (tenir reflexos lluminosos), lluus... -Verbs velars (irregulars) El verbs velars presenten una –c- final a la primera persona del singular del present d’indicatiu. A una –c- final en la primera persona del singular del present d’indicatiu, correspon el grup -gu- en tot el present i el imperfet de subjuntiu. Un nombre considerable de verbs, sobretot de la segona conjugació són velars i fan la primera persona del present d’indicatiu acabada en –c-, fins i tot presenten aquesta característica els falsos incoatius (-eix- a l'arrel) com conèixer i reconèixer. La velarització ens indica que una sèrie de temps i formes verbals d’aquests verbs tenen el lexema o arrel velaritzat, és a dir, reforçat amb una velar, generalment -gu-: -verb model velar de la segona conjugacio: aprendre present indicatiu: aprenc, aprens, aprèn, aprenem, apreneu aprenen. present subjuntiu: aprengui, aprenguis, aprengui, aprenguem aprengueu, aprenguin. imperfet subjuntiu: aprengués, aprenguessis, aprengués, aprenguéssim, aprenguéssiu, aprenguessin. -altres verbs p.ind. p.subj i.subj. passat bec begui begués beguí caic caigui caigués caiguí conec conegui conegués coneguí -Irregularitat general del present d'imperatiu en verbs velars -Quan la segona persona del singular de l’imperatiu no té el fonema velar representat per -gu-, tampoc el tindrà la segona persona del plural. Sempre que la tercera persona del singular no presenta -gu-, tampoc ho presenten la primera i la tercera persones del plural. -Quan la segona persona del singular de l’imperatiu tingui el fonema velar representat per -gu-, també el tindrà la segona persona del plural Sempre que la tercera persona del singular presenta -gu-, també ho presenten la primera i la tercera persones del plural. 2digues tu, 3digui ell 1diguem nosaltres, 2digueu vosaltres, 3diguin ells 2beu, 3begui 1beguem, 2beveu, 3beguin -Remarques - Cal no oblidar les irregularitats dels verbs poder i voler: jo puc, vull (pres. ind.); jo pugui , vulgui (pres. subj.); jo volgués, pogués (imperf. subj.). - No s’han d’oblidar les irregularitats dels verbs sortir, collir, cosir, tossir, escopir i els seus derivats en les síl•labes tòniques: jo cuso, nosaltres cosim, ells cusen,etc. - Tampoc s’han d’oblidar les irregularitats dels verbs jeure o jaure, treure o traure i néixer o nàixer . Les síl•labes tòniques del radical s’escriuen correctament totes amb –e- i les àtones amb –a-: jo trec, nosaltres traiem, etc. -També hi ha algun verb amb un participi poc habitual, com per exemple pertànyer que té la forma de participi pertangut (no pentanyut); plànyer, en canvi, té la forma planyut.