Resum de les funcions dels pronoms
febles
Regles d’escriptura de dos o més
pronoms febles
Combinacions possibles de dos
pronoms febles
Substitució de pronoms de tercera
persona
Els tractaments de vós i vostè
Verbs pronominals. Pronoms sense
valor sintàctic
El pleonasme amb els pronoms febles
La gramàtica
tradicional ha definit el terme pronom com aquella categoria gramatical que
substitueix el nom, però en realitat pot ocupar
el lloc d’un nom, d’un adjectiu, d’un adverbi o de qualsevol sintagma. Des d’un punt de vista
sintàctic, hi ha pronoms que poden ocupar la posició d’un sintagma (pronoms
forts) i d’altres que depenen d’un verb (pronoms febles). Morfològicament hi ha
pronoms variables (ell, ella, el qual, la qual) i invariables (li, les, ho ,
hi). Des d’un punt de vista fonètic, hi ha pronoms amb accent de mot (forts:
personals tònics, interrogatius, tots els relatius exclòs que; pronoms de referència
indefinida i els díctics), pronoms sense accent (clítics: personals àtons,
adverbials en, hi i el relatiu àton que)
i, fins i tot, sense realització fonètica (buits). Des d’un punt de vista
pragmàtic, el pronom es pot referir a un element enunciat amb anterioritat
(anafòrics) o a la persona gramatical del discurs o a una diferent
(díctics).
Això i allò. Exemples: no
facis això, menja allò
Algú,
ningú, ambdós, ambdues, cadascú, tothom, altri, altre, altres, res (o re), tot, tota, tots totes, qualsevol, qualssevol, qualsevulla, qualssevulla, hom o un hom, quelcom o
alguna cosa, , algunes coses, un, uns, una, unes, en tal, en tal i en
tal altre. Ex.: algú m’ho ha
dit; no he trobat ningú; ambdós ho sabien; cadascú es portarà el dinar; això ho
veu tothom; quan hom està content; qualsevol ho sap això; qualssevol podien
témer que passaria això; no veig res; traieu-ho tot; en aquesta situació una no
sap que fer; dinaran els uns i els altres; no envegis les coses d’altri; no hi
havia altre a dir; cal escoltar els altres, en tal ho a fet.
|
no-res |
substantiu,
amb guionet i amb article determinat, significa absència de tota realitat |
Déu va
fer el món del no-res |
|
no res, en un tres i no res |
pronom,
amb o sense preposició, significa cap cosa, cosa nul·la, cosa insignificant |
Déu va
fer el món de no res; t’ho faré en un no res (en un tres i no res) |
|
de res |
pronom,
és una expressió de cortesia |
gràcies
per donar-m’ho! De res! |
|
com si
res; com aquell qui res |
pronom,
significa sense tenir en compte el que s’ha dit o el que ha passat |
ell
continua com si res |
|
no
haver-hi res a fer |
pronom,
significa sense solució |
avui
no hi ha res a fer |
|
aquest |
aquesta |
aquests |
aquestes |
porta’m
aquesta |
|
aqueix |
aqueixa |
aqueixos |
aqueixes |
t’ho
va dir aqueix |
|
aquell |
aquella |
aquells |
aquelles |
em va
donar aquelles |
Els
pronoms interrogatius són elements que serveixen per a fer preguntes tant d’una
forma directa com indirecta: què, qui, quin, quins, quines, quant, quants, quanta,
quantes, on, com i quan.
|
pronom |
exemple |
equivalència |
|
què |
per
què ho vols? |
quin
motiu / quina cosa |
|
qui |
qui
vol venir a sopar? |
quina
persona o quines persones? |
|
quant |
quant
en vol? |
quina
quantitat? |
|
on |
on és
ara? |
a quin
lloc? |
|
com |
com ho
diràs? |
de
quina manera? |
|
quan |
quan
vindràs? |
a quin
moment? |
Diferències perquè/per què, per a què, perquè, què, que.
|
Què
interrogatiu |
pronom;
equivalent a quina cosa (amb accent) |
què vols?;
no sé què vols fer; és difícil saber a què es refereix aquest comentari;
explica què has fet |
|
què
causal |
pronom;
equivalent a quina raó (amb accent) |
per
què vols estudiar això?; no sé per què ho
vol fer; la raó |
|
què,
el què |
substantiu;
l’essència d’una cosa; el quid d’una qüestió (amb accent) |
el què
i el com; és un gran què saber això; demà ens diran el què |
|
Per a
què |
pronom;
equivalent quina cosa / quina raó |
no sé
per a què ho vol?;
per a què ho farem servir això |
|
Què
relatiu |
pronom
relatiu; sempre amb preposició al davant; equivalen a preposició + article +
qual (amb accent) |
les
eines amb què (amb
les quals) fas això no serveixen; el tema en què (en el qual) treballem és
complicat; l’empresa en què (on, en la qual) treballem és molt important; la
feina a què (a la qual) és referim no és agradable |
|
Que
conjunció |
Sempre
va sense accent |
que
bonica que és
aquesta muntanya! |
|
Que ponderatiu
o admiratiu |
Sempre
sense accent |
que
bonic!; que n’ets de ximple!; que estrany!; que bo!; que gent ha vingut! |
|
el que |
pronom
relatiu en oracions substantives; equivalent a allò que o ço que (sense
accent) |
el que
dius és veritat; no sé el que van dir; escolteu el que us diran |
|
Perquè |
Causal,
equivalent a “ja que” |
és viu
perquè respira; ho fas perquè vols;
ho sé perquè m’ho han dit |
|
Perquè |
Final,
equivalent a “a fi que” |
I,
perquè consti, signo; treballo perquè vull viure millor |
|
Perquè |
Substantiu |
el
perquè de les coses |
|
Pronoms
personals forts |
||
|
|
singular |
plural |
|
primera
persona |
jo, mi |
nosaltres,
nós |
|
segona
persona |
tu,
vós, vostè |
vosaltres,
vostès |
|
tercera
persona |
ell,
ella |
ells,
elles |
|
pronom
reflexiu |
si |
|
Els
pronoms personals forts substitueixen la persona o persones gramaticals del
discurs: jo, tu, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells i elles.
La
persona o persones que enuncien el missatge són jo, nosaltres o nós.
La
persona o persones a qui s’adreça el missatge són tu, vosaltres, vós, vostè, vostès.
Una
tercera persona que no és ni qui enuncia ni qui rep el missatge: ell, ella, ells, elles.
|
jo
crec que no vindran |
ells
sempre parlen de mi |
nosaltres
agafarem això |
nós
rei d’Aragó |
ell
està fora de si |
|
tu hi
has d’anar |
vós
què fareu? |
vostès
volen fer això? |
vosaltres
aneu fent |
ell no
ho sabia |
El
plural de modèstia o d’autor és
nosaltres en comptes de jo. Ex.: nosaltres creiem que, com ja vam dir nosaltres
al nostre últim discurs, aquesta política no és bona.
En
general els pronom forts no s’acostumen a escriure perquè estan sobreentesos,
però no és incorrecte fer-ho. Ex.: ho llegirem, nosaltres ho llegirem.
En
general s’usa jo; mi s’utilitza darrere de les
preposicions a, amb, de, en, per, contra,
entre, sense, envers, les compostes amb a
com fins a o per a; també s’utilitza jo
quan alguna de les preposicions anteriors regeix dos termes coordinats i quan
el pronom va entre una preposició i el verb
. Ex.: anava amb mi, entre tu i jo, sense que jo digués res.
També
s’acostuma a utilitzar ells en
comptes de si en frases com discutien
entre ells o dos nombres primers entre ells.
Els pronoms febles són: em, et, es, ens, us, el, la, els, les, li, en, hi i ho.
Substitueixen
generalment complements verbals i es col·loquen, tant si ni ha un com més d’un,
immediatament al davant o al darrere del verb. No canvien ni la persona ni la
forma del verb, s’hi adapten. Ex.: em
pentino, es pentinen, m’aixeco, no us el tornarà, posa-me-n’hi,
se te la menja.
En
català hi ha molts verbs amb forma pronominal. Aquets pronoms no tenen valor
sintàctic i es limiten a canviar el significat del verb. Ex.: tocar-hi,
equivocar-se, riure’s, oblidar-se; anar-ne, dir-ne, tenir-ne; sentir-hi,
veure-hi; caure-hi; anar-se’n, fer-s’hi, tornar-s’hi, veure-s’hi,
haber-se-les... Només quan afegim altres pronoms podem parlar de substitució de
complements. Ex.: se’n va (anar-se’n); se n’hi va (a Girona).
Els de
primera persona (es refereixen a la persona que enuncia el missatge: jo,
nosaltres) són: em i ens. Ex: jo em pentino, nosaltres ens
mengem el peix.
Els de
segona persona ( es refereixen a la persona a qui s’adreça el missatge: tu,
vosaltres) són et i us. Ex.: tu et dius Joan, vosaltres us
mengeu la carn.
La resta
són de tercera persona(es refereixen a una persona diferent de la persona que enuncia o a la que s’adreça el
missatge: ell, ella, ells i elles) són: es,
el, els, la, les, li, en, hi i ho.
Els pronoms en, ho i hi no es refereixen a cap persona
concreta, però també s’acostumen a classificar dins dels pronoms de tercera
persona. Ex.: ella es renta, ell es porta el menjar, ells el llegeixen (el
llibre), ella els llegeix (els llibres), ell la regala (la flor), elles les
compren (les maduixes); ell li escriu la carta (a ella), ella en porta
(diners), ella hi canta cançons (a la plaça), ell ho vol (això).
em i ens
substitueixen a mi, a nosaltres. Ex. em coneixen (a mi), ens coneixen (a
nosaltres). També es pot repetir, si es vol, la idea expressada pel pronom feble i dir: em criden a mi, ens volen
a nosaltres.
et i us
substitueixen a tu i a vosaltres. Ex.: et pentina, us renta. També es pot
repetir, si es vol, la idea expressada
pel pronom feble i dir: et pentina a tu, us crida a vosaltres.
es substitueix a ell, ella, ells, elles o a ell
mateix o a ells mateixos (acció reflexiva). Ex.: es renta, es vesteix, es banya
a ell mateix, es pentinen.
es també pot substituir l’un a l’altre (acció
recíproca). Ex.: es miren, es maltracten
l’un a l’altre.
em, ens, et i us també poden indicar accions reflexives
(l’acció del verb recau sobre el subjecte) o recíproques (l’acció de les
persones recau la de cadascuna d’elles sobre les altres): em banyo (a mi
mateix, reflexiva), ens hem rentat (a nosaltres mateixos, reflexiva), ens
maltractàvem mútuament (els uns als altres, recíproca), us miràveu (l’un a
l’altre, recíproca)
el és masculí i vol dir a ell.
els vol dir a ells quan és masculí i vol dir a
elles quan és femení.
la i les
són femenins i volen dir a ella i a elles.
li també pot ser masculí o femení i vol dir a
ell quan és masculí i a ella quan és femení.
Formes
i ortografia dels pronoms febles
Tot i
que les normes de col·locació dels pronoms sempre coincideixen, les regles
ortogràfiques d’escriptura d’un sol pronom generalment no coincideixen amb les
regles ortogràfiques d’escriptura de dos o més pronoms.
Col·locació
dels pronoms febles
-Els
pronoms van darrere del verb obligatòriament en infinitiu, gerundi i quan es
dóna una ordre en imperatiu .Ex.: portar-lo, portant-lo, porta-li, perdre-ho,
estudieu-lo, donar-hi, dóna-ho, etc.
-En els
temps perifràstics i en les perífrasis verbals amb el verb principal en
infinitiu, els pronoms poden anar o al davant del verb auxiliar o al darrere
del verb principal en infinitiu. Ex.: ho va fer, va fer-ho, li va portar, va
portar-li, ho pot fer, pot fer-ho.
-En la resta de temps
verbals els pronoms sempre van davant del verb. Ex.: ho faig, li portava.
-Els
pronoms darrere de la resta de temps són possibles però formen combinacions arcaiques
i ja no s’usen. Ex.: plau-te que ho diguin, pregares-me que ho fes,
portaven-vos la bandera.
D’acord
amb el temps verbal, la forma del verb, i el nombre de pronoms, els pronoms
febles poden adoptar les formes següents:
|
plenes davant de
verb començat
en consonant |
me |
te |
se |
nos |
vos |
lo |
los |
la |
les |
li |
ho |
ne |
hi |
|
elidides davant
de verb començat en
vocal |
m’ |
t’ |
s’ |
--- |
--- |
l’ |
--- |
l’ |
--- |
--- |
--- |
n’ |
--- |
|
reforçades davant
de verb començat en consonant |
em |
et |
es |
ens |
us* |
el |
els |
--- |
--- |
--- |
--- |
en |
--- |
|
reduïdes darrere
de
verb acabat en
vocal |
‘m |
‘t |
‘s |
‘ns |
* |
‘l |
‘ls |
--- |
--- |
--- |
--- |
‘n |
--- |
|
amb
guionet verb acabat
en consonant o u |
-me |
-te |
-se |
-nos |
-vos |
-lo |
-los |
-la |
-les |
-li |
-ho |
-ne |
-hi |
|
amb
guionet verb acabat
en vocal diferent
de u |
-me |
-te |
-se |
‘ns |
-us |
-lo |
‘ls |
-la |
-les |
-li |
-ho |
-ne |
-hi |
us*, * la normativa
el col·loca dins de les formes reduïdes.
nos, vos, lo i los (formes plenes) és consideren
arcaiques i dialectals.
-Els
pronoms li, les, ho i hi no tenen forma apostrofada.
-Els pronoms nos,
vos i us tampoc tenen forma
apostrofada.
-El pronom la només s’apostrofa
amb el verb.
-L’apostrofació
amb el verb sempre és obligatòria quan el
verb comença en vocal i el pronom té forma elidida.
Ortografia
amb un sol pronom feble
-Formes
reforçades i plenes: Si el verb comença en consonant, s’escriu la forma de
pronom reforçada acabada en consonant si en té, la segona persona del plural
adopta la forma reduïda us i la resta de pronoms adopten la forma plena:
em pentino, et dius, es (se) sent, ens mirem, us rieu, la miren, hi van, ho
fan, etc.
-Si el verb
comença en vocal, s’escriu sempre en primer lloc la forma de pronom elidida
acabada en apòstrof si en té, la primera i segona persona del plural en aquest
cas adopten les formes ens (reforçada) i us (reduïda). La resta
de pronoms adopten la forma plena: m’escolta, t’escriu, s’asseu, n’entren, ens
mirem, us escolten, ho escolten, li
agafen, hi entren, l’estudien, la infleu, etc.
-Si el
verb acaba en consonant o u, s’escriu la forma de pronom amb guionet amb
l’excepció de la segona persona del plural que adopta sempre en aquest
cas la forma -vos: traieu-me, escoltar-te, adormir-se, escolteu-los,
estimar-vos, agafar-vos, etc.
-Si el
verb acaba en vocal diferent de u s’escriu sempre en primer lloc la
forma de pronom reduïda que acaba amb un apòstrof si en té. La segona persona
del plural sempre adopta la forma amb guionet –us i la resta de formes
s’escriuen amb la forma amb guionet: escolta’m, mira’t, escolta’ns, agafa’ls,
veure-us, entendre-us, prendre-li, agafa-ho, etc.
-Les
formes plenes nos, lo i los
es consideren arcaiques i dialectals i vos es poc usual. En general són
preferibles davant del verb les formes reforçades si el verb comença per
consonant.
-El
pronom la es pot apostrofar amb un verb començat en vocal o hac, però en
general és preferible usar la davant
un verb que comenci per i o u àtones precedides o no d’hac:
l’esperen, l’inflen, la inflarem, la unim, la hipotequen, la humilien, etc.
Pronoms
febles argumentals: substitueixen complements exigits pel verb i són obligatoris.
Ex.: demà hi aniré (a l’escola); no ho vaig veure (això); de pa, demà en compraré una barra.
Pronoms
febles adjunts: no són obligatoris, però si no hi són pot canviar el significat
de la frase. Ex.: li estan fent una fotografia. Estan fent una fotografia.
Clítics
predicatius: fan la funció d’un predicatiu, d’un circumstancial de manera o
d’un atribut. Ex.: li agrada anar a la discoteca, en canvi ell fa temps que
prefereix no anar-hi. Els nens es riuen de la pintura i els adults no se’n
riuen pas.
Clítics
inherents: es combinen amb determinats verbs per a canviar-ne el significat i
donar-hi una estructura argumental nova. Ex.: sense ulleres no m’hi veig. sense
ulleres no hi veig les taques.
|
Resum de
les funcions dels pronoms febles En aquest
quadre només s’han fet constar les formes sense apòstrof o guionet. Cal tenir
en compte que d’acord amb la forma del sintagma verbal s’hauran d’usar les
formes adients. |
|
|
|
|
|
substitució
complement directe (CD) |
pronoms |
|
|
|
|
si porta article determinat, demostratiu o
article més possessiu |
el, la, els, les |
|
article indeterminat, quantificador o indefinit |
en |
|
neutre (això, allò o frase equivalent) |
ho |
|
1a i 2a persona
|
em, et, ens, us |
|
reflexiu o recíproc |
es |
|
|
|
|
substitució
complement indirecte (CI) |
|
|
|
|
|
3a
persona (a ell, a ella, a ells, a elles) |
li, els |
|
reflexiu o recíproc |
es |
|
1a i 2a persona |
em, et, ens, us |
|
|
|
|
substitució
complement de règim verbal o preposicional (CV) |
|
|
|
|
|
amb la preposició de |
en |
|
altres preposicions |
hi |
|
|
|
|
substitució
complement circumstancial (CC) |
|
|
|
|
|
introduït amb preposició de (si és de manera
també hi) |
en |
|
altres preposicions o complements circumstancials |
hi |
|
|
|
|
substitució
complement predicatiu (CP) |
|
|
|
|
|
en general |
hi |
|
amb verbs com dir-se, elegir, fer-se i nomenar |
en |
|
amb un matís d’intensitat o partitiu amb repetició
del predicatiu |
en |
|
|
|
|
substitució
complement atributiu (atribut) (CA) |
|
|
|
|
|
(només amb els verbs ser, estar, semblar o parèixer) |
|
|
amb article determinat , demostratiu o article
més possessiu |
el, la, els, les |
|
en la majoria de casos |
ho |
|
amb un matís d’intensitat o partitiu amb
repetició de l’atribut |
en |
|
|
|
|
substitució
complement del nom (CN) |
|
|
|
|
|
introduït amb la preposició de |
en |
|
|
|
|
substitució del
subjecte (S) |
|
|
|
|
|
només si va posposat al verb |
en |
Exemples: (substitució a mi,
a nosaltres, a tu, a vosaltres, a ell, a elles )
|
reforçades |
elidides |
plenes |
reduïdes |
|
em
pentino |
jo
m’aixeco |
vaig
pentinar-me |
vaig
moure’m |
|
et
pentines |
tu
t’aixeques |
tu vas
pentinar-te |
tu vas
moure’t |
|
ell es
pentina |
ell
s’aixeca |
ell va
pentinar-se |
ell va
moure’s |
|
ens
pentinem |
ens
aixequem |
vam
pentinar-nos |
vam
moure’ns |
|
us
pentineu |
us
aixequeu |
vau
pentinar-vos |
vau
moure-us |
|
es
pentinen |
s’aixequen |
van
pentinar-se |
van
moure’s |
Exemples de substitució de
Complements Directe, Indirecte i Circumstancial.
|
subjecte |
verb |
CD |
CI |
CC |
|
ell |
ha donat |
la poma |
a la nena |
a la plaça |
|
ell |
l’ha donat |
|
a la nena |
a la plaça |
|
ell |
li ha donat |
la poma |
|
a la plaça |
|
ell |
hi ha donat |
la poma |
a la nena |
|
El complement
directe no porta mai preposició llevat del cas en què acompanya un pronom
personal fort o als pronoms tothom, tots i el qual. Ex. us estima a vosaltres,
t’estima a tu, us examinarà a tots, veig a tothom, etc.
Cal remarcar que
els pronoms de 1a persona (em, ens), els de 2a persona (et, us) i el reflexiu o recíproc (es) poden fer de
complement directe o indirecte. Quan no hi ha cap
complement explícit és un complement directe. Si hi ha complement directe el
pronom fa de complement indirecte. Es pot reforçar la idea expressada pel
pronom feble afegint: a mi, a tu, a nosaltres, a mi mateix, a ell mateix. Ex.:
s’enganyaven a si mateixos(cd); m’ha mirat la cara a mi (ci); m’ha vist a mi
(cd); us escriuen missatges a vosaltres (ci).
|
la música em/et
consola |
c. directe (a mi, a tu) no hi ha c. indirecte |
|
la música em
/ et dona tranquil·litat |
c. indirecte (a mi ), c. directe tranquil·litat |
|
ell es
renta (reflexiu) |
c. directe ( a ell mateix), no hi ha c. indirecte |
|
ell es renta
les mans (reflexiu) |
c. indirecte, el c. directe és les mans |
|
sempre es
fan favors (recíproc) |
c indirecte l’un a l’altre, el c. directe és
favors |
Exemples
de substitució del complement de règim verbal o preposicional
|
he
anat a casa |
he ido
a casa |
hi he
anat |
he ido |
anar a |
|
vinc
de casa |
vengo
de casa |
en
vinc |
vengo |
venir
de |
|
parlava
d’història |
hablaba
de historia |
en
parlava |
hablaba |
parlar
de |
|
El
complement predicatiu: substitució |
generalment
respon a la pregunta com? feta al verb |
|
Les
nenes anaven mudades |
Les
nenes hi anaven |
|
Ell
llegeix a poc a poc |
Ell hi
llegeix |
|
El
pagesos planten els ametllers molts
separats |
Els
pagesos hi planten els ametllers |
|
Ha
trobat la carn salada del sopar |
Hi ha
trobat la carn del sopar |
Exemples de substitució del
complement de nom
|
No
conec bé els carrers de Barcelona |
No en
conec bé el carrers |
|
Tinc
proves de l’error |
En
tinc proves |
|
Sé
l’explicació de l’avaria |
En sé
l’explicació |
Altres exemples de
substitució de mots complementaris pel pronom en
|
llegirem
tres pàgines del llibre |
en
llegirem tres (en: de pàgines del llibre) |
|
llegirem
tres pàgines del llibre |
en
llegirem tres pàgines (en: del llibre) |
|
llegirem
les tres pagines del llibre |
les llegirem
(les: les tres pàgines del llibre) |
|
tens
llapis blaus? |
no; en
tinc de vermells (en: de llapis) |
|
el
préssec és verd |
en
vull un de madur (en: de préssec) |
Exemples de substitució del
subjecte
|
Ja no
queden fusters com ell |
Ja no
en queden |
|
Fa deu
anys que no el veig en Joan |
En fa
deu anys que no el veig |
|
Falten
dos dies per l’aniversari |
En
falten dos dies |
Exemples de substitució del
complement atributiu
|
En
Pere és el metge del poble |
En
Pere l’és |
|
L’Adela
és professora? |
Ho és |
|
És
molt pesat |
N’és
molt, de pesat! |
Regles d’escriptura de dos o més
pronoms febles
Si
s’escriu més d’un pronom vol dir que s’està substituint més d’un complement
verbal. El nombre de pronoms és igual al nombre de complements substituïts
excepte en el cas que es tracti d’un verb pronominal o de complements adjunts
que canvien el sentit.
ordre d’escriptura de
pronoms
|
reflexiu
|
2a
persona |
1a
persona |
3a
persona complement
indirecte |
3a
persona complement directe |
neutre |
adverbials |
|
es, se |
te, us |
me,
ens |
li,
els |
el,
la, els, les |
ho |
en, hi |
|
· Se segueixen les mateixes normes generals
d’ordre i de col·locació en relació amb els temps verbals. · Els pronoms van sempre tots junts tant si
s’escriuen al davant del verb com si s’escriuen al darrere: se la va menjar,
va menjar-se-la · El pronom la no s’apostrofa amb els
altres pronoms, només es pot apostrofar amb el verb quan aquest comença en
vocal o hac, però en general és preferible usar la davant un verb que comenci per i o u àtones precedides
o no d’hac. Darrere del verb s’escriu sempre amb guionet (-la): la
ignora, la imita, l’infla, doneu-nos-la, dóna-la-hi, etc. · Les combinacions de dos pronoms es poden
apostrofar si algun dels dos o tots dos tenen forma apostrofada, però sempre
té preferència l’apostrofació del verb quan el pronom va davant. Si no es
poden apostrofar s’escriuen separats amb un espai davant del verb i amb
guionets darrere del verb: se la menja, donar-vos-la, veure-se-la. · Quan s’apostrofen dos pronoms el primer
adopta la forma plena (excepte lo, los, nos i vos que canvien
per altres formes quan van davant del verb) i s’apostrofa com més a la dreta
millor tant si els pronoms van al davant del verb com si van al darrere, és a
dir, el primer adopta la forma plena si el segon té forma apostrofada. Si el
segon no té forma apostrofada, el primer és el que adopta la forma apostrofada si en té. Si no tenen formes
apostrofades adopten tots dos la forma plena: me’l, te’l, m’ho, m’hi,
dóna-me’l, dóna-l’hi, se la menja, beure-se-la, etc. · Quan els pronoms van davant del verb, no es
posa guionet i és obligatori apostrofar l’últim pronom amb el verb si el
pronom té forma apostrofada i el verb comença amb vocal o h més vocal
(excepte la amb i, u, hi, hu en síl·laba àtona). Si el pronom
no es pot apostrofar amb el verb es pot apostrofar amb un altre pronom si
n’hi ha més d’un. Si no es poden
apostrofar, els pronoms s’escriuen tots junts i separats per un espai
entre ells i l’últim de la dreta separat per un espai amb el verb: se’m beu
(l’aigua), se l’ha beguda. · Immediatament darrere de verb el primer
pronom s’escriu amb la forma amb guionet i es pot posar l’apòstrof com més a
la dreta millor a la resta de pronoms. No obstant això, el pronoms ens
i els (‘ns, ‘ls) no s’escriuen amb guionet darrere d’un verb
acabat en vocal i -nos i -vos també es poden escriure en una forma reduïda
si van seguits d’un altre pronom (‘n, ‘s). En aquests dos últims
casos el següent pronom se separa del primer amb un guionet: posa’ns-ho,
dóna’ls-hi; posem’s-el, poseu’s-el per posem-nos-el i poseu-vos-el;
amagui-se’ls, dóna-me’ls. · |
|
· No són possibles combinacions de ho amb
en i hi ni fer repeticions entre ells; només és possible la combinació
de pronoms de tercera persona els els. En casos de repetició només
substituïm un dels complements o transformem ho en l’ o n’
i escrivim l’hi o n’hi. Ex.: vam deixar allò a casa, ho vam deixar
a casa, hi vam deixar això, l’hi vam deixar (l’hi per ho hi); trec una clau
de l’armari, en trec una de l’armari, hi trec una clau o n’hi trec una (no ho
en trec una). · No és possible la combinació de dos pronoms amb
la mateixa funció. Si és possible la combinació dels pronoms indirectes amb
el directe neutre (li ho, els/’ls/-los
ho). Ex.: ha deixat això a ell, li ho ha deixat. |
|
· En les combinacions del pronom li
(pronom invariable de 3a persona del singular de CI) amb els pronoms el,
la, els, les (3a persona de CD) i que donaria lloc a combinacions
(correctes en valencià) com li’l, li l’, li els, li’ls, li la, li les...,
es varia l’ordre habitual (3CI + 3CD), es posa primer el pronom de complement
directe (CD) i es substitueix l’indirecte singular li per hi.
Ex.: l’hi dóna (el llibre al professor), la hi dóna ( la flor a la xicota),
els hi dóna (els llibres al professor)... |
|
· Excepció: la combinació dels pronoms el
i en poden adoptar la forma l’en o el
n’ davant vocal o hac: l’en ha tret o el n’ha
tret, l’en informarem o el n’informarem. · Excepció: entre un pronom acabat en s i un
verb començat en vocal podem usar en
o n’: ens en anem o ens
n’anem, us en ha tret o us n’ha tret, els en
arriben dos o els n’arriben dos. · Excepció: davant del verb és possible
utilitzar vos en comptes de us: quants vos en treuen? , vos els
donaran (quants us en treuen, us els
donaran). · En les combinacions del pronom li (pronom de
3a persona de CI) amb els pronoms em, et, ens i us (1a i 2a persona) quan fan
de complement directe, dóna lloc a combinacions com me li, te li, ens li i us
li, en casos com: et van presentar al professor? Sí me li van presentar En
aquest casos es substitueix li per hi sense canviar l’ordre dels pronoms.
Ex.: m’hi va presentar (ell/ella a mi al professor), ens hi va presentar (a
nosaltres al professor).. · Excepció: quan l’infinitiu acaba en –er
feble o quan porta darrere els pronoms nos, vos o los, seguits d’un segon
pronom, són tolerables en l’estil col·loquial formes com coneixe’la en
comptes de conèixer-la, reconeixe’ls-hi per reconèixer-los-hi... · Excepció: en verbs amb la segona persona del
singular de l’imperatiu acabada en consonant i amb la tercera persona del
singular de l’imperatiu acabada en i (morir, fugir, collir, cabre, rebre i
anàlegs) són tolerables formes afegint una e
a la segona persona de l’imperatiu. Ex.: more’t per
mor-te, rebe’l i rebe’ls-hi per rep-lo i rep-los-hi, more’t-hi per mor-t’hi,
culle’ls-ho per cull-los-ho... · Excepció: és tolerable en llenguatge
col·loquial la forma n’hi en comptes de li’n o li n’.
Ex.: compreu llibres al Joan, compreu-li’n o compreu-n’hi. li’n compra o n’hi
compra. |
|
· No es poden apostrofar més de dos pronoms
alhora ni dos pronoms amb el verb, però sí que es poden fer combinacions de
dos pronoms a més a més de l’apostrofació obligatòria amb el verb. Ex.: se’t
menja, se te’l menja, se te la beu, beure-se’ns-el, se’ns l’ha emportada. · Quan s’afegeixen més pronoms a una
combinació de dos, el segon i el tercer pronom canvien la seva forma
apostrofant com més a la dreta millor. Ex.:
me’l dona, me l’hi dona; beure-se’t, beure-se-te’l; me’n tornaré, me
n’hi tornaré, se te’l posa, me n’hi aniré, us n’hi posen, beure-se-te’l, se
te’m posa al darrere, se te l’ha begut, menjar-se-me’l, mejar-se-me-la, se
te’l menja, aneu-vos-n’hi, etc. · Si s’agafen les combinacions de dos pronoms
i s’afegeixen més complements és poden fer les combinacions de tres pronoms o
més pronoms. Ex: se’t beu el vi, se te’l beu; se’t posa al darrere, se t’hi
posa; se’ns ha rigut de nosaltres a la cara al teatre, se’ns n’ha rigut a la
cara al teatre, se’ns n’hi ha rigut a la cara; es menja el meu entrepà al teatre,
se me’l menja al teatre, se me l’hi menja; se m’ha clavat un vidre al peu, se
me n’ha clavat un al peu, se me n’hi ha clavat un; no pot estar-se gaire
temps a Barcelona, no pot estar-se’n gaire a Barcelona, no pot estar-se-n’hi
gaire. · Quan hi
ha més de dos pronoms és possible posar dos apòstrofs davant d’un temps
perifràstic. Ex.: se’ns l’ha menjat, se’ns n’ha rigut. |
Combinacions
possibles de dos pronoms febles
(1) darrere del verb si el
verb acaba en consonant o semivocal.
(2) darrere del verb si el
verb acaba en vocal.
(3) davant del verb si el
verb comença amb consonant.
(4) si el verb comença amb
vocal.
|
|
el |
la |
els |
les |
li |
els |
|
|
CD |
CD |
CD |
CD |
CI |
CI |
|
em |
1 -me'l |
1 -me-la |
1 -me'ls |
1 -me-les |
1 -me-li |
1 -me’ls |
|
|
2 -me'l |
2 -me-la |
2 -me'ls |
2 -me-les |
2 -me-li |
2 -me’ls |
|
|
3 me'l |
3 me la |
3 me'ls |
3 me les |
3 me li |
3 me’ls |
|
|
4 me l’ |
4 me l' |
4 me'ls |
4 me les |
4 me li |
4 me’ls |
|
et |
1 -te'l |
1 -te-la |
1 -te'ls |
1 -te-les |
1 -te-li |
1 -te’ls |
|
|
2 -te'l |
2 -te-la |
2 -te'ls |
2 -te-les |
2 -te-li |
2 -te’ls |
|
|
3 te'l |
3 te la |
3 te'ls |
3 te les |
3 te li |
3 te’ls |
|
|
4 te l' |
4 te l' |
4 te'ls |
4 te les |
4 te li |
4 te’ls |
|
es |
1 -se'l |
1 -se-la |
1 -se'ls |
1 -se-les |
1 -se-li |
1 -se’ls |
|
|
2 -se’l |
2 -se-la |
2 -se'ls |
2 -se-les |
2 -se-li |
2 se’ls |
|
|
3 se'l |
3 se
la |
3 se'ls |
3 se les |
3 se li |
3 se’ls |
|
|
4 se l' |
4 se l' |
4 se'ls |
4 se les |
4 se li |
4 se’ls |
|
ens |
1 -nos-el |
1 -nos-la |
1 -nos-els |
1 -nos-les |
1 -nos-li |
1 -nos-els |
|
|
2 'ns-el |
2 ‘ns-la |
2 'ns-els |
2 'ns-les |
2 'ns-li |
2 ‘ns-els |
|
|
3 ens el |
3 ens la |
3 ens els |
3 ens les |
3 ens li |
3 ens els |
|
|
4 ens l' |
4 ens l' |
4 ens els |
4 ens les |
4 ens li |
4 ens els |
|
us |
1 -vos-el |
1 -vos-la |
1 -vos-els |
1 -vos-les |
1 -vos-li |
1 -vos-els |
|
|
2 -us-el |
2 -us-la |
2 -us-els |
2 -us-les |
2 -us-li |
2 -us-els |
|
|
3 us el |
3 us la |
3 us els |
3 us les |
3 us li |
3 us els |
|
|
4 us l' |
4 us l' |
4 us els |
4 us les |
4 us li |
4 us els |
|
li |
1 -l'hi |
1 -la-hi |
1 -los-hi |
1 -les-hi |
|
|
|
ci |
2 -l'hi |
2 -la-hi |
2 'ls-hi |
2 -les-hi |
|
|
|
gral |
3 l'hi |
3 la hi |
3 els hi |
3 les hi |
|
|
|
|
4 l'hi |
4 la hi |
4 els hi |
4 les hi |
|
|
|
val |
1 -li'l |
1 -li-la |
1 li'ls |
1 -li-les |
|
|
|
|
2 -li'l |
2 -li-la |
2 -li'ls |
2 -li-les |
|
|
|
|
3 li'l |
3 li la |
3 li'ls |
3 li les |
|
|
|
|
4 li l’ |
4 li l' |
4 li'ls |
4 li les |
|
|
|
els |
1 -los-el |
1 -los-la |
1 los-els |
1 -los-les |
|
|
|
CI |
2 ‘ls-el |
2 ‘ls-la |
2 'ls-els |
2 ‘ls-les |
|
|
|
|
3 els el |
3 els la |
3 els els |
3 els les |
|
|
|
|
4 els
l’ |
4 els l’ |
4 els els |
4 els les |
|
|
|
|
en |
hi |
ho |
em |
et |
ens |
us |
|
em |
1 -me'n |
1 -m'hi |
1 -m'ho |
|
|
|
|
|
|
2 -me'n |
2 -m'hi |
2 -m'ho |
|
|
|
|
|
|
3 me'n |
3 m'hi |
3 m'ho |
|
|
|
|
|
|
4 me n' |
4 m'hi |
4 m'ho |
|
|
|
|
|
et |
1 -te’n |
1 -t'hi |
1 -t'ho |
1 -te'm |
|
1 -te'ns |
|
|
|
2 -te'n |
2 -t'hi |
2 -t'ho |
2 -te'm |
|
2 -te'ns |
|
|
|
3 te'n |
3 t'hi |
3 t'ho |
3 te'm |
|
3 te'ns |
|
|
|
4 te n' |
4 t'hi |
4 t'ho |
4 te m' |
|
4 te'ns |
|
|
es |
1 -se'n |
1 -s'hi |
1 -s'ho |
1 -se'm |
1 -se't |
1 -se'ns |
1 -se-us |
|
|
2 -se'n |
2 -s'hi |
2 -s'ho |
2 -se'm |
2 -se't |
2 -se'ns |
2 -se-us |
|
|
3 se'n |
3 s'hi |
3 s'ho |
3 se'm |
3 se't |
3 se'ns |
3 se us |
|
|
4 se n' |
4 s'hi |
4 s’ho |
4 se m' |
4 se t' |
4 se'ns |
4 se us |
|
ens |
1 -nos-en |
1 -nos-hi |
1 -nos-ho |
|
|
|
|
|
|
2 ‘ns-en |
2 'ns-hi |
2 'ns-ho |
|
|
|
|
|
|
3 ens en |
3 ens hi |
3 ens ho |
|
|
|
|
|
|
4 ens n' |
4 ens hi |
4 ens ho |
|
|
|
|
|
us |
1 -vos-en |
1 -vos-hi |
1 -vos-ho |
1 -vos-em |
|
1
-vos-ens |
|
|
|
2 -us-en |
2 -us-hi |
2 -us-ho |
2 -us-em |
|
2 -us-ens |
|
|
|
3 us en |
3 us hi |
3 us ho |
3 us em |
|
3 us ens |
|
|
|
4 us n' |
4 us hi |
4 us ho |
4 us m' |
|
4 us ens |
|
|
li |
1 -li'n |
1 -li-hi |
1 -li-ho |
|
|
|
|
|
CI |
2 -li'n |
2 -li-hi |
2 -li-ho |
|
|
|
|
|
|
3 li'n |
3 li hi |
3 li ho |
|
|
|
|
|
|
4 li n’ |
4 li hi |
4 li ho |
|
|
|
|
|
els |
1 -los-en |
1 -los-hi |
1 -los-ho |
|
|
|
|
|
CI |
2 ‘ls-en |
2 'ls-hi |
2 'ls-ho |
|
|
|
|
|
|
3 els en |
3 els hi |
3 els ho |
|
|
|
|
|
|
4 els n' |
4 els hi |
4 els ho |
|
|
|
|
|
el |
1 -l’en
|
1 -l'hi |
|
|
|
|
|
|
CD |
2 -l’en |
2 -l'hi |
|
|
|
|
|
|
|
3 l’en |
3 l'hi |
|
|
|
|
|
|
|
4 el n’ |
4 l'hi |
|
|
|
|
|
|
els |
1 -los-en |
1 -los-hi |
|
|
|
|
|
|
CD |
2 ‘ls-en |
2 ‘ls-hi |
|
|
|
|
|
|
|
3 els en |
3 els hi |
|
|
|
|
|
|
|
4 els n’ |
4 els hi |
|
|
|
|
|
|
la |
1 -la’n |
1 -la-hi |
|
|
|
|
|
|
CD |
2 -la’n |
2 -la-hi |
|
|
|
|
|
|
|
3 la’n |
3 la hi |
|
|
|
|
|
|
|
4 la n’ |
4 la hi |
|
|
|
|
|
|
les |
1 -les-en |
1 -les-hi |
|
|
|
|
|
|
CD |
2 -les-en |
2 -les hi |
|
|
|
|
|
|
|
3 les en |
3 les hi |
|
|
|
|
|
|
|
4 les n’ |
4 les hi |
|
|
|
|
|
|
en |
|
1 -n'hi |
|
|
|
|
|
|
|
|
2 -n’hi |
|
|
|
|
|
|
|
|
3 n’hi |
|
|
|
|
|
|
|
|
4 n'hi |
|
|
|
|
|
Exemples
de substitució del complement predicatiu
|
Jo
trobo bonic aquest espectacle |
Jo
l’hi trobo |
|
Ell
es sent decebut i... |
Ell
s’hi sent |
|
Si et
fas el gandul... |
acabaràs
per tornar-t’hi |
|
Es
tornà grog de cop |
S’hi
torna |
|
Has
trobat en Francesc molt cansat |
Sí
l’hi he trobat molt |
Substitució de pronoms de tercera
persona
|
substitució
complements |
directe (CD)
determinat |
|
indirecte (CI) 3a
persona |
|
|
|
|
|
(ell, ella, ells elles) |
|
|
|
CD singular |
|
CI singular |
|
|
dos pronoms,
formes |
|
singular |
|
plural |
|
quan hi ha
contacte entre CI singular (li) i cd plural o singular hi ha un canvi
d’ordre, l’ordre passa a ser CD-CI li es reemplaça per hi |
|
(li el serà
l’hi,-l’hi) (li la serà la
hi, -la-hi) |
|
(li els serà els
hi, -los-hi, ‘ls-hi) (li les serà les
hi,-les-hi) |
|
va donar el llibre al professor / a la professora
|
el llibre |
l’hi va donar / va donar-l’hi |
els llibres |
els hi va
donar / va donar-los-hi |
|
va donar
la flor al professor / a la professora |
la flor |
la hi va donar / va donar-la-hi |
les flors |
les hi va donar / va donar-les-hi |
|
dóna el
llibre al professor (dóna, present indicatiu / dóna, imperatiu) |
el llibre |
l’hi dóna / dóna-l’hi |
els llibres |
els hi
dóna / dóna’ls-hi |
|
explica el conte al professor (explica, present
indicatiu / explica, imperatiu) |
el conte |
l’hi explica / explica-l’hi |
els contes |
els hi explica / explica’ls-hi |
|
explica la lliçó a la professora (explica,
present indicatiu / explica, imperatiu) |
la lliçó |
la hi explica / explica-la-hi |
les lliçons |
les hi explica / explica-les-hi |
|
dos pronoms,
formes |
|
|
|
|
|
CI plural CD singular
o plural segueixen l’ordre habitual dels pronoms: CI-CD |
dóna (dóna, present indicatiu / dóna, imperatiu):
el llibre / la flor /als professors |
els el dóna/ els la dóna / dóna’ls-el /
dóna’ls-la |
dóna: llibres / flors / als professors |
/ els els dóna / els les dóna / dóna’ls-els /
dóna’ls-les |
Els
tractaments de vós i vostè
El tractament de vós és el
tractament de respecte o deferència en
català. S’utilitza en el llenguatge administratiu, jurídic i comercial.
|
Només
amb el verb en 2a persona del plural (vós podeu, vosaltres podeu) |
Només
amb el verb en 3a persona del singular o plural (vostè pot, vostès poden) |
|
Pronoms:
us, -us –vos |
Pronoms:
li, els, -lo, -la, -los, -les |
|
Possessius:
vostre, vostra, vostres |
Possessius:
seu, seva, seus, seves |
|
Que
enteneu l’anglès, vós? |
Que
entén l’anglès, vostè? |
|
Truqueu
abans d’entrar |
Truqui
abans d’entrar |
|
Empenyeu
la porta |
Empenyin
la porta |
|
Us
faig arribar una còpia de la carta |
Li
(Els) faig arribar una còpia de la carta |
|
Aprofito
l’avinentesa per saludar-vos... |
Aprofito
l’avinentesa per saludar-la (-lo)... |
|
Demà
us telefonaré per saber... |
Demà els
telefonaré per saber... |
|
Si us
plau |
Si li
plau, si els plau (també si us palau) |
Verbs
pronominals. Pronoms sense valor sintàctic
Hi ha
verbs que van acompanyats de pronoms que no tenen en si mateixos valor
sintàctic, sinó que s’integren en el verb que acompanyen modificant-ne o
matisant-ne el sentit. Aquest tipus de verbs s’anomenen verbs pronominals.
Generalment indiquen un fenomen intern que
es dona en la cosa o persona que fa de subjecte.
Si hi ha un verb amb pronom i no hi ha una acció
reflexiva o acció recíproca, és a dir, el pronom no representa cap complement
directe o indirecte (em pentino a mi; ens miràvem mútuament), llavors estem
davant un verb pronominal. Ex.:: s’evapora (evaporar-se), es fon (fondre’s) , em penso (pensar-se)
La
funció dels pronoms en aquest verbs es diversa: els pronoms de complement
directe converteixen els verbs en intransitius, es acostuma a convertir el subjecte en complement de règim verbal i
el complement indirecte en directe, el pronom hi torna intransitius els verbs transitius i el pronom en acostuma a delimitar el moviment i el
significat dels verbs intransitius. Ex.: tota la nit que la ballen, amb
l’accident de cotxe, no se com s’ho fa, però sempre té sort, ara hi caic, que
havia de fer això, sense ulleres no m’hi veig; té molts deutes, però se’n
sortirà, l’esquirol se n’ha pujat al pi; Joan lamenta l’accident, Joan es
lamenta de l’accident.
Hi ha
verbs que només tenen una forma pronominal: abstenir-se, adonar-se,
agenollar-se, penedir-se, cruspir-se, etc.
Altres
verbs pronominals: ballar-la, cagar-la, carregar-se-la, dinyar-la, fer-la,
fregir-la, jugar-se-la...fer-ho, fer-s’ho, passar-s’ho...anar-se’n,
tornar-se’n, sortir-se’n, estar-ne, dir-ne, saber-ne...caure-hi, filar-hi,
veure-hi, veure-s’hi, entendre-hi, entendre-s’hi, fer-hi, dir-hi...
Exemples
No està gens bé riure’s de
la desgracia dels altres. [Burlar-se]
N’està molt, de la seva
filia. [Se’n sent molt orgullós.]
te molta sort, sempre se’n
surt. [Triomfa, tira endavant.]
El pleonasme amb els pronoms
febles
El
pleonasme, en general, es pot entendre com una duplicació d’elements dins de la
frase. Habitualment són complements presents a la frase i que al mateix temps
estan representats per algun tipus de pronom. L’únic pleonasme incorrecte des
d’un punt de vista normatiu és el de pronom feble i pronom relatiu dins una
frase de relatiu.
Amb
verbs pronominals es poden aparentment duplicar elements perquè el pronom que
porta el verb no té valor sintàctic i el que fa es canviar o matisar el sentit
del verb. Ex.: hi ha molta gent al mercat (haver-hi) ; hi sento malament avui (sentir-hi); me’n vaig
de la classe (anar-se’n).
Els
pronoms de 1a, 2a i el reflexiu o recíproc es poden duplicar amb el pronom
personal fort. Ex.: a mi em sembla; a tu et van treure; us ho diuen a vosaltres que hi aneu; ell et
mira a tu; m’ho a dit a mi; elles es miren l’una a l’altra; ells ens ho
tornaran a nosaltres.
Amb els
pronoms tot i ho hi ha moltes vegades pleonasme. Ex.: sempre ho fa tot bé; qui
ho aposta tot, ho acostuma a perdre tot.
Els
pronoms de 3a persona (el, la, els, les, li) també és poden duplicar amb
l’element substituït. En alguns casos cal posar, però, la puntuació adequada:
Alguns
autors també consideren incorrecte la presència innecessària d’un possessiu.
Ex.: em veig els meus defectes; ens porteu
les nostres maletes; et treus el teu cotxe del pàrquing; m’obres
amb la teva clau?; agafeu el vostre tiquet.
Alguns
autors també consideren incorrecte la duplicació del pronom feble en amb un possessiu. Ex.: no havia
visitat mai aquell barri ni en
coneixia el seu nom; va fundar l’associació
i va ser-ne el seu president; la casa era tancada i la mestressa en va obrir de bat a bat les seves portes.
El datiu ètic s’utilitza quan es vol expressar una relació
afectiva d’una persona amb l’acció designada pel verb. Ex.: me’l miraré; t’ho
prometo; aquest nen no ens menja.
El datiu possessiu designa el posseïdor de l’entitat a què es
refereix el complement directe. Ex.: li faig de pare al nen; els agafo
d’alumnes als nens.