Província de Girona
Sant Vicenç d'Espinelves
(Espinelves, Osona)
41º 52,266'N ; 2º 25,130'E
Les primeres notícies del temple les tenim en l'any 943, si bé no fou
consagrada fins a finals del segle XII.
El motiu de la tardança en la
consagració no va ser altre que les grans reformes que es van dur a terme
en el temple, afegint-hi una segona nau i el campanar.
Així doncs, el temple el formen dues naus cobertes amb voltes de canó i
acabades a l'est per dos absis semicirculars.
Aquests estan decorats
externament seguit el model llombard, és a dir, amb arcuacions cegues. En
el cas de l'absis gran, també trobem dues lessenes, que el divideixen
verticalment.
L'absis de la nau lateral és fruit de la restauració que es
va fer en el temple l'any 1977. En els segles XVI i XVIII, aquesta absidiola
es va convertir en una capella, deformant-ne el seu aspecte original.
El campanar de torre s'alça sobre el darrer tram de la nau principal.
Té
una alçada de tres pisos, tot i que el darrer ha estat molt modificat al
llarg dels segles.
En ell s'obren dues grans finestres de mig punt en cada
costat, aprofitant els pilars on antigament es recolzava la teulada.
En el
segon pis trobem dues finestres geminades en cadascun dels costats,
emmarcades entre lesenes cantoneres, un fris d'arcs cecs i frisos de dents
de serra.
En el primer pis es repeteix l'estructura, si bé només
hi ha una finestra en cada mur. En aquest cas, els arcs cecs es recolzen en
petit permòdols esculpits amb caps humans i animals.
Es repeteix aquesta decoració en els arcs cecs que decoren el podi de la
torre campanar, que formen un fris a dues aigües, que resseguia el pendent
de la primitiva coberta del temple.
Sota el fris s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada, que
il·lumina la nau principal.
S'accedeix al campanar
per una senzilla escala de fusta, situada als peus de la nau.
En època gòtica es va afegir una capella en el mur nord.
La porta d'accés actual està en el mur sud, protegida per un pòrtic
d'època moderna.
Està formada per dues arquivoltes, la interior llisa i
adovellada i la exterior en forma de bossell. Aquesta darrera es recolza en
dues columnes amb els capitells esculpits, força erosionats. En el costat
dret es veu una figura humana, un ocell i una pinya. En el costat esquerre,
en canvi, està decorat amb fulles.
Aquesta porta es va construir en el segle XII, però en el temple es conserva
encara la del segle XI.
En ampliar l'edifici, la portalada del segle XI va quedar en l'interior del
temple, en el mur de separació entre les naus. Com la porta exterior està
formada per dues arquivoltes. La primera té forma de trena, mentre que
l'exterior és plana amb un escacat en l'aresta. Malauradament han desaparegut
els capitells i les columnes on es recolzaven les arquivoltes, així com el
probable timpà que decorava l'interior de l'arc de mig punt.
Però sens dubte l'element més interessant que hi havia a l'interior del
temple era el seu frontal d'altar.
Actualment es conserva en el Museu Episcopal de Vic, mentre que en el temple es pot contemplar una
reproducció.
Es tracta d'una fusta policromada de finals del segle XII. En ella
es representa a la Verge Maria amb el Nen a la falda en una mandorla.
En el
nivell inferior trobem representants als sis profetes, mentre que en la part
superior podem veure als tres Reis Mags i a Jesús arribant a Jerusalem el
Diumenge de Rams.
|