Situada en l'extrem més occidental del terme de Talamanca, era una sufragània de la parroquial de Santa Maria. La trobem documentada per primer cop en els anys 1282 i 1294, quan se li van fer alguns llegats. En 1686 tornem a trobar notícies seves, tot i que en aquest cas per dir-nos que els propietaris del mas Escaiola tenien cura del temple.

A finals del segle XIX el temple encara es conservava en un bon estat, però en la Guerra Civil fou molt malmès i actualment presenta un estat lamentable, parcialment enrunada.

Ens trobem amb un petit temple rural edificat a principis del segle XIII. Estava format per una sola nau, capçada a l'est per un absis semicircular. La nau estava coberta amb una volta de canó, avui esfondrada.

En la part central de l'absis, també a punt d'esfondrar-se, trobem una finestra amb un arc de mig punt adovellat.

La porta original es trobava en el mur de migjorn i estava formada per un arc de mig punt adovellat. Posteriorment es va tapiar i es va ampliar el temple pel costat de ponent, afegint un nou cos al temple, en forma de capella porxada i amb estructura de torre fortificada, on es va obrir una nova porta.

Prop del temple hi ha una altra construcció, que va aprofitar alguns carreus del temple per a la seva construcció. Així doncs podem contemplar diverses pedres procedents de l'antic portal i una en que es va esculpir una creu.

En el Museu Comarcal de Manresa es conserva una creu processional de fusta dels segle XIV procedent  d'aquest temple.

També es van traslladar cap a l'església de Santa Maria uns sarcòfags romànics que restaven incrustats en el cementiri , que hi havia al costat del temple.