Església situada dins el terme del castell de la Roqueta. Inicialment no era la parròquia del lloc, per què desenvolupava aquestes tasques la capella del castell. Més endavant si que va convertir-se en parròquia, però amb els anys, en quedar-se deshabitada la zona, va esdevenir sufragània de la parròquia de Fiol. En el segle XIX va deixar de celebrar-s'hi el culte religiós.

Les primeres notícies del terme de la Roqueta apareix documentat per primera vegada l'any 960, quan el comte Borrell va donar el castell a Isarn, fill de Sal·la de Conflent. L'església de Santa Maria no apareix en cap document fins l'any 1079, quan ho fa en el testament d'una dona anomenada Ermessenda.  En 1229 va ser donada per Guerau de Cervelló al monestir de Santes Creus.

L'església va ser construïda en un moment avançat del romànic, com ho demostra l'estructura de la seva capçalera. Es tracta d'un absis amb planta poligonal per l'exterior i semicircular per la part interior.

L'absis estava il·luminat per tres finestres. La del costat nord va ser cegada per la part exterior.

Un arc, lleugerament apuntat, estableix la unió entre el presbiteri i la nau.  Aquest es recolza en parelles de columnes amb els capitells llisos.

En algun moment es va esfondrar la volta romànica de la nau, que va ser substituïda per una d'ogival gòtica.

El temple, inicialment, era molt més llarga, com ho demostra el fragment de mur que podem veure en l'angle nord-oest.

En algun moment es va enfonsar la part més occidental del temple o bé no es va acabar de construir i es va trancar el primer tram de la nau amb un mur fet amb carreus aprofitats. Les característiques constructives d'aquest mur fan pensar que la hipòtesi més encertada és la que en algun moment es va derruir part del temple i no pas que no es finalitzés la seva construcció.

La seva aparença és molt matussera, amb elements reaprofitats, com per exemple dues llindes monolítiques o fragments de motllures.

Un altre fet que confirma que el temple inicialment projectat havia de ser molt més gran que el que ha arribat fins als nostres dies és l'existència d'una absidiola en el mur nord.

Probablement existia una absidiola simètrica en el mur sud, si bé aquesta no s'ha conservat.

De fet en aquest sector, fins fa pocs anys, hi havia una porta d'accés, sobre la que hi havia un cérvol esculpit. També es conservava un fragment d'un capitell amb un ocell picotejant fruits i el fust d'una columna.

Si que es conserva encastat en el mur sud un capitell esculpit.

També es poden veure alguns dels graons que conduïen al campanar de cadireta, que es va construir quan es va fer el mur oest.

L'interior es troba totalment ennegrit, segurament per fogueres realitzades en el seu interior. L'aigua que s'escola per la teulada, contribueix a donar un aspecte de total abandó. Una veritable llàstima.

En la volta de l'absis encara es poden veure restes de la decoració, a base de carreus, amb que es va decorar.