El lloc de Seva apareix documentat per primera vegada en l'any 904. Haurem d'esperar gairebé mig segle, concretament fins l'any 952, per trobar alguna notícia de l'església, quan Martí i la seva muller Formosa i Justosa vengueren a Sunsind i la seva muller Bella una vinya i terra erma, situada al terme de Seva.

En el segle XI es va construir un nou temple gràcies a les donacions que va rebre. Aquesta església és la que ha arribat fins els nostres dies, si bé presenta moltes modificacions d’èpoques més tardanes. En el segle XVII fou suprimit l’absis, es van construir unes capelles laterals prop del presbiteri i es va sobrealçar el temple.

El temple té planta de creu llatina. En el sector de ponent de la nau és on encara podem observar vestigis romànics. En el mur sud es conserva un fris d’arcuracions cegues sense lesenes i on es pot veure clarament el sobrealçament de la nau.

L’element romànic més importat que conserva el temple és la torre de campanar, adossada en el mur de tramuntana.

Te planta quadrada i té una alçada de sis pisos. En cadascun d'aquests nivells s'obren diverses finestres. En els dos nivells inferiors s'obre una finestra en els tots els murs, excepte en el que s'adossa a la nau. Aquesta finestra té forma d'espitllera per la part exterior, mentre que per l'interior és d'una esqueixada. En el tercer pis trobem dues finestres del mateix tipus situades en el costat de tramuntana i en el de migjorn.

A partir del quart pis augmenta la llum de les finestres. En aquest nivell trobem una finestra amb arc de mig punt en cadascun dels costats a excepció del de migjorn.

En els dos darrers pisos trobem una una finestra geminada amb doble columna a cadascun dels murs.

Els capitells tenen esculpits motius geomètrics molt esquemàtics. L'estat de conservació no es gaire bo degut a l'erosió.

El campanar de Seva es caracteritza per l’absència de d’arcuracions, bandes i frisos, tan habituals en el segle XI.

En 1915 es va construir un portal neo-romànic.