El temple es trobava dins l'antic terme del castell de Conill, que ja apareix documentat en l'any 917, i en desaparèixer aquest, passà a formar part  del terme de la Vall de Sau. Des dels seus inicis té la categoria de parroquial.

Les primeres notícies documentades d'aquesta església les trobem l'any 1025, en un llistat de parròquies de la zona, on consta que tenia com a sufragània l'església de Sant Andreu de Bancells. En un llistat posterior, aproximadament del 1154, també apareixen com a sufragànies els temples de Sant Pere de Castanyadell i Sant Romà de Sau.

El temple que contemplem va ser construït a finals del segle XI, substituint a un edifici anterior. Cinc segles més tard se li van afegir dues capelles laterals, una a cada banda. La del costat sud va ser enderrocada en 1870 per construir-hi tres noves capelles, que tenen l'aparença d'una segona nau. També es va reformar la façana oest, construint una nova portalada neoclàssica i convertint l'antic campanar de cadireta de dos ulls en un campanar de torre.

Durant aquesta reforma també es va sobrealçar la nau i l'absis semicircular, amb que està capçat el temple. La finestra que s'obre en la part central del tambor absidal és l'única original que es conserva. L'exterior de l'absis està decorat amb un fris d'arcs cecs, separats per lesenes. Al seu damunt, encara es conserva el fris de dents de serra.

Aquesta decoració es conserva, tot i que molt fragmentada, en el mur nord del temple.