Temple situat dins el terme del castell de Taradell. El lloc de Vilalleons apareix documentat per primera vegada l'any 927 en un document de compravenda de terres. L'església parroquial apareix citada per primer cop l'any 1007, també en un document on figura la venda d'uns terrenys en aquesta parròquia.

La primitiva església va ser substituïda per una de nova a finals del segle XI. Es creu que la data de consagració seria dins l'any 1083, però l'acta de consagració que ha arribat fins als nostres dies conté nombroses incongruències, fet que provoca la desconfiança dels historiadors.

En el segle XIII va ser ampliada amb un atri, que provocà la destrucció de l'antiga portalada romànica, de la que es conserven les seves arquivoltes.

En 1530 es torna a modificar l'estructura del temple, afegint dues capelles en estil gòtic. Es creu que aquestes noves estances van substituir a dues absidioles romàniques, que estaven dedicades a Sant Salvador i Sant Miquel.

Entre els segles XVII i XVIII es van realitzar noves reformes. En aquesta ocasió es va sobrealçar el temple, per construir-hi unes golfes. També es va edificar un comunidor a sobre l'absis. En 1654 va ser  saquejada i incendiada  per les tropes franceses, fet que va provocar que fos necessari restaurar el seu interior i construir nous retaules. Un segle més tard, en 1756, es va tornar a reformar l'interior, en aquest cas seguint l'estil barroc.

Ja en el segle XIX es construeix l'actual atri i la torre de campanar que hi ha al seu damunt.

Les restes de les arquivoltes de la primera portalada romànica es van posar al voltant de la gran rosassa que hi ha en aquesta torre, com ja s'havia fet uns anys abans en la catedral de Vic.

En la part superior podem veure motius vegetals, mentre que en la semicircumferència inferior s'observen entrellaçats de tipus geomètrics.

El temple està format per una sola nau, coberta amb una volta de canó, reforçada per dos arcs torals i capçada a l'est per un absis semicircular.

Aquest està decorat segons l'estil llombard amb arcs que envolten unes finestres cegues i lesenes. Sota la cornisa trobem un fris de dents de serra.

Tres finestres de mig punt i doble esqueixada il·luminaven l'interior de l'absis, si bé el gran retaule barroc les ha deixat sense utilitat. Una construcció posterior oculta la finestra situada més al sud.

La decoració llombarda a base d'arcs cecs es repeteix ens els murs de tramuntana i de migjorn, tot i que parcialment mutilada per la construcció de les capelles laterals.