Província de Barcelona
Santa Maria de Bellvitge
(L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
41º 20,860'N ; 2º 6,574'E
L'església de Santa Maria no apareix documentada fins l'any 1279, si bé el
lloc on està ubicada ja apareix en escrits del any 995, com una de les
possessions de la parròquia de Provençana.
En un document de l'any 1372 trobem l'autorització del vicari general al
rector de
Santa Eulàlia de Provençana per a que cada diumenge i els dies de festa
major celebri dues misses: una a la parròquia i una altra a l'església de
Santa Maria de Bellvitge.
A partir del segle XV va ser necessari reconstruir
en diverses ocasions el temple degut a les constants avingudes del riu
Llobregat, que l'anaven colgant, fet que va provocar el sobrealçament dels
seus murs.
Durant la Guerra dels Segadors va ser saquejada per les tropes del comte
duc d'Olivares, moment en que es va perdre la talla de la Verge que es
venerava. En 1697 va tornar a ser saquejada, en aquest cas per les tropes
franceses . Novament va ser atacada per les tropes de Felip d'Anjou durant
la Guerra de Successió. Després d'aquest fet va ser necessari reconstruir el
temple. Les obres es van acabar l'any 1718 i el rector de la parròquia de
Provençana va beneir el temple. En 1808 l'exèrcit francès va tornar a
saquejar el temple, destruint la talla de la Verge que s'havia reposat en
1652.
No es van acabar aquí les intervencions en el temple, ja que va ser
necessari restaurar-lo després d'unes riuades en 1958 i en 1977. En aquesta
primera restauració es van afegir uns porxos laterals, eliminats en la
darrera restauració.
Actualment el temple està format per una sola nau, acabada per un absis de
planta quadrada, que poc té a veure amb l'edifici romànic original, només el
seu perímetre.
Durant les obres de restauració posteriors a la riuada del 1977 es van
realitzar excavacions arqueològiques en el sector de tramuntana, que van
permetre trobar gran part de la fàbrica romànica d'aquest mur, soterrada per
les diferents avingudes del riu. Aquestes han fet augmentar el nivell del
terra en uns 4 metres. En aquest sector també es va trobar una absidiola
semicircular. Això ha plantejat la hipòtesi que el temple romànic tenia
planta basilical amb tres naus capçades per tres absis semicirculars.
Malauradament aquestes troballes van ser novament enterrades i no són
visibles.
La torre campanar és l'únic element romànic que podem contemplar. Té planta
quadrada i finestres apuntades en el seu pis superior.
|