L'església de Barberà ja apareix documentada en els primers anys del segle XI. El temple que podem contemplar avui en dia va ser edificat a principis del segle XII, sobre les restes d'un temple anterior. A partir de 1143 passà a ser parròquia.

 

L'església està formada per una sola nau acabada en un transsepte amb tres absis semicirculars.

Els absis estan coberts amb volta de quart d'esfera, mentre que la nau té volta de canó. També estan decorats externament seguint el model llombard amb un fris d'arcs cecs sota la teulada.

En el cas de l'absis principal, els arcs estan agrupats en grups de tres i separats entre ells per lesenes. En els dos laterals també hi podem veure lesenes, però només en els extrems.  

També trobem decoració llombarda en els murs del transsepte. El mur sud del braç dret té dos grups d'arcs cecs separats per una lesena i que ressegueixen el pendent de la teulada a dos aigües. En el costat esquerre hi ha tres arcs, mentre que en el quatre se'n poden trobar quatre i un petit ull de bou. 

La torre de campanar s'alça sobre el braç nord del transsepte. Té planta rectangular i s'alça dos pisos per sobre del gran sòcol de pedra.

Aquest està decorat amb arcs cecs, lesenes i un fris de dents de serra.

En el primer pis trobem una finestra de mig punt en cada mur, mentre que en el segon n'hi ha dues. Les del costat més allargat estan separades, mentre que les dels costats curts són geminades. Les finestres estan emmarcades per lesenes cantoneres. 

La porta d'accés al temple es troba en el mur oest. És de molt senzilla factura, formada per dos arcs de mig punt adovellats en gradació.

En 1919 mossèn Manuel Trens, director del Museu Diocesà de Barcelona i el rector de Santa Maria, Josep M. Esteve, van descobrir les pintures murals que decoraven la capçalera. Unes taques de color que "embrutaven" el guix blanc amb que estaven cobertes les parets va posar en alerta al rector. No s'havien descobert abans, ja que un retaule tapava completament l'absis central. 

Per sort s'ha conservat tot aquest conjunt in situ, formant un dels conjunts més interessants de tota Catalunya, ja que estan decorats els tres absis i els espais que hi ha entre ells.

L'absis central conté unes pintures posteriors a les dels absis laterals. Estan datades a finals del segle XII o principis del segle XIII. La decoració pictòrica està dividida en quatre registres. L'inferior està decorat amb uns cortinatges.

Presideix el registre superior un pantocràtor envoltat dels símbols del Tetramorf. Malauradament el que veiem avui en dia es fruit de la restauració del segle passat. Només s'ha conservat la part inferior de la imatge de Crist i part de les imatges de l'àngel (Sant Mateu) i del lleó (Sant Marc). Durant la restauració va produir-se el debat sobre si la imatge central era un Maiestas Domini o una Mariestas Mariae. Alguns autors creuen més encertada la presència de la Verge centrant la volta de l'absis, tenint en compte que el temple està dedicat a Maria i la rellevància que té aquest personatge en les escenes del tambor absidal. 

Sota la volta absidal trobem escenes relacionades amb la infantesa de Jesús. A l'esquerra hi podem veure la Visitació, amb Maria i Isabel abraçant-se.

A continuació trobem l'escena del Naixement de Crist. És una escena particular, doncs veiem a Maria estirada en un llit, assenyalant amb la mà a Sant Josep que es troba en un segon pla.

El que sorprèn és la ubicació del bressol on està el nen Jesús. Es troba en l'angle superior dret, adaptant-se a l'arc de la finestra. Com diu la tradició l'escalfen el bou i la mula.

A l'altra banda de la finestra, trobem una escena poc habitual en que dues llevadores renten a Jesús.

Completa el fris superior l'Anunciació als pastors.

En el registre inferior continua la narració de la història de Crist. L'escena de l'esquerra descriu la conversa d'Herodes amb els Mags, que es dirigeixen a presentar les seves ofrenes a l'Infant.

Sota la finestra veiem la imatge de Maria amb el Nen a la falda. Malauradament només es conserva la seva part inferior.

A la banda dreta de l'absis trobem l'entrada de Jesús a Jerusalem.

La part interior de l'arc presbiteral també està decorat amb pintures. Les del costat nord estan en pitjor estat de conservació i la seva interpretació resulta controvertida. La majoria d'estudiosos creuen que l'escena del registre superior representa l'Anunciació, per tant formaria part del discurs narratiu del tambor absidal, doncs està just abans de la Visitació.

L'escena inferior ja és més complicada d'interpretar, doncs ha desaparegut en gran part. Per a alguns autors, correspondria al Judici de Salomó. Aquesta teoria es fonamenta en que al costat dret de l'escena, la millor conservada, veiem a una dona amb el que sembla un nen als braços. Al seu costat sembla que hi hagi una altra figura humana. Però aleshores, que fa aquesta escena entre l'anunciació dels pastors i els Mags amb Herodes? Altres estudiosos afirmen que es tracta de la matança dels Innocents, molt més coherent amb el discurs narratiu de l'absis i un tema recurrent del romànic. Què representa realment? És difícil de dir. L'estat de conservació és molt deficient. La història del Judici de Salomó no sembla coherent en aquest punt, però les restes conservades tampoc sembla coincidir exactament amb la narració de la matança dels Innocents.

Si mirem el costat sud de l'arc presbiteral, trobem una escena aparentment descontextualitzada: El Pecat Original. En ella veiem a Adam i Eva al costat de l'arbre prohibit, en el que està enroscada la serp. Eva està menjant una poma amb la mà dreta.

A sota hi ha representades tot un grup de persones dins d'una ciutat. La majoria d'autors afirmen que es podria tractar de Jerusalem, la ciutat a la que es dirigeix Jesús en la darrera escena del tambor absidal i que està situada a l'esquerra d'aquesta.  

En l'intradós de l'arc presbiteral es va trobar la imatge d'Abel amb actitud d'ofrena i mirant cap al cel, que malauradament ha desaparegut.

També han desaparegut les pintures que decoraven la volta del creuer. En aquest punt s'havia representat una Maiestas Domini envoltada per la mandorla mística i a la que acompanyaven els vint-i-quatre ancians de l'Apocalipsi. Amb una mà sostenien un instrument, mentre que amb l'altra alçaven un calze. Malauradament els estralls de la Guerra Civil i les humitats ens han privat de gaudir d'aquesta veritable joia, només comparable a la que encara es conserva a Sant Martí de Fenollar, en el Rosselló.

Com ja hem comentat, es conserven restes pictòriques en els tres absis del temple. Els dos laterals van ser pintats abans que el central, durant la segona meitat del segle XII. L'absis sud està dedicat a Sant Pere i Sant Pau.

Està dividit en tres registres. En el superior veiem a Jesús amb una túnica llarga i acompanyat pels dos sants.

En el registre intermig podem veure a Sant Pere amb les claus del Cel acompanyat per dos sants i predicant a un grup de persones.

També està representat el seu martiri, clavat a la creu cap per avall.

En el registre inferior es representa el martiri de Sant Pau, on es veu al sant amb el cap subjectat per un soldat que sosté una espasa per decapitar-lo. Malauradament la presència del ciri pasqual crea unes ombres que ens impedeixen contemplar l'escena amb claredat.

Un personatge amb mitra i dues dones s'ho miren. També trobem un grup de sants difícils d'identificar pel seu estat de conservació.

L'absis nord té representada una exaltació de la Vera Creu.

Estan representats Constantí, l'emperador romà que va convertir l'imperi al cristianisme i Santa Helena, que sostenen la Vera Creu davant fidels i sants.

En els pilars que hi ha entre els absis també podem trobar pintures murals, tot i que bastant fragmentades. En la part inferior del de la dreta hi ha representada una imatge de la Verge Maria amb el Nen als braços.  Al seu damunt hi ha un àngel.

En el pilar nord només s'ha conservat un àngel molt fragmentari.

Malauradament els sistema d'il·luminació del temple no es massa bo, especialment en els absis laterals on es produeixen ombres molt marcades. Això fa que la pressa de fotografies no sigui massa bona. De totes maneres ens considerem afortunats per haver pogut accedir a l'interior durant les Jornades del Patrimoni i gaudir amb aquestes sensacionals pintures.

Precisament va ser durant aquestes jornades que es va presentar el projecte de restauració del temple. Des de fa molts anys, el campanar fa pressió sobre el sector nord del temple, separant-lo del costat sud. En les fotografies de l'absis principal s'observa una important esquerda, que recorre tota la nau, amenaçant amb l'esfondrament de l'església si no s'hi posa solució. Per sort, sembla que aquesta actuació es portarà a terme aviat, doncs s'espera poder licitar les obres a finals d'octubre del 2013. L'actuació consistirà en fer uns fonaments adients en el sector nord, que permetin eliminar les tensions que provoca la torre, així com evitar les acumulacions d'aigua de pluja en aquesta zona, que fan inestable el terreny. Esperem que el resultat de les obres sigui satisfactori i el temple torni a brillar com es mereix.