La parròquia d'Éller apareix per primera vegada en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell, de finals del segle X.  

Exteriorment l'església se'ns presenta com la suma de diferents cossos, amb diferents alçades, que s'han anat afegint al llarg dels segles i que oculten pràcticament per complert l'empremta romànica.

Inicialment va ser concebuda amb una sola nau, de planta trapezoïdal i murs laterals molt gruixuts. Aquesta era acabada en un absis semicircular, que va ser enderrocat per a construir-ne un de nou de planta rectangular. També es van afegir diverses capelles laterals, una sagristia i la torre campanar, no massa alta, als peus de la nau.

En el mur de ponent s'obre la porta d'accés, de molt senzilla factura i formada per un sol arc de mig punt.

En el Museu Nacional d'Art de Catalunya, es conserva un Crist en Majestat procedent d'aquest temple. Encara conserva restes de policromia. Es tracta d'una talla del segle XII, realitzada pel taller de Ripoll. La creu, en canvi, és de factura moderna. En el poble veí de Viliella, es conservava una imatge que guardava molts paral·lelismes amb aquesta. Malauradament la majestat de Viliella ha desaparegut.