Les primeres notícies d'un temple en aquest indret les tenim en l'any 938 quan es cita a l'església, que es trobava dins el recinte del castell de Torelló.

Inicialment també era conegut com Sant Vicenç de Cervià. Ja des dels seus inicis va exercir de parroquial, condició que encara manté.

El temple actual és de finals del segle XI.  Originàriament es va construir amb una sola nau rectangular, acabada en un absis semicircular.

La nau estava coberta amb amb una volta de canó, formada per pedres irregulars, disposades amb la tècnica del plec de llibre.

Posteriorment, en el segle XII es va substituir l'absis per l'actual, de majors dimensions i amb una absidiola en el costat sud.  l'absis és llis, sense decoració. Només trenquen el cilindre absidal dues finestres en forma d'espitllera i una central de doble esqueixada.

 L'absidiola va ser derruïda en un moment posterior a 1812, per construir una sagristia. Coneixem aquesta data, ja que entre 1290 i 1812 hi hagué un sacerdot que tenia cura de la capella de Santa Maria del Racó, situada en aquesta absidiola. En 1973 el temple va ser restaurat i es va reconstruir aquest espai, tot i que amb materials excessivament moderns i que contrasten amb la resta de l'edifici, per la forma, color i volum dels carreus utilitzats.

Prèviament, a finals del segle XI, es va afegir una torre de campanar en el costat nord del presbiteri.

Té planta quadrada, quatre pisos d'alçada i coberta a quatre aigües.

Tots els pisos estan decorats amb un fris de dents de serra, un d'arcs cecs i lesenes en les cantonades, seguint el model llombard.

En els dos pisos superiors s'obren parelles de finestres geminades en cada mur. En el segon pis una finestra de mig punt en cada costat il·lumina l'interior, mentre que en el pis inferior trobem finestres en forma d'espitllera. 

En el segle XIII es va construir un atri adossat al mur sud, on hi havia la porta d'entrada al temple. Estava format per dos arcs de mig punt en el mur sud i un en els murs est i oest.

En el segle XVII es va tapiar l'atri, convertint-lo en una nau lateral. 

En aquest moment es va traslladar la porta d'accés al mur oest.

Tres segles abans, el temple ja s'havia ampliat amb una nau lateral en el costat nord.

La nau central està coberta amb volta de canó, mentre que les laterals tenen volta d'aresta. Aquestes estan separades de la principal per dues parelles d'arcs de mig punt que es recolzen en pilars de planta quadrada.

Durant les obres de restauració del temple es van realitzar diverses excavacions en el subsòl, que van permetre descobrir nombroses tombes antropomorfes excavades a la roca. Estan datades entre els segles X i XI. Algunes d'elles s'han deixat al descobert, sense que interfereixin en les celebracions eucarístiques

També es va recuperar la pila baptismal romànica, que havia quedat oculta durant les reformes barroques. Les seves dimensions la feien apte per al ritus d'immersió. Està decorada amb un cordó esculpit en la part superior.